1r
CATALÀ:
Un estiu a Tacugama, Pilar Garriga
CASTELLÀ:
El Principito, Antoine de Saint- Exupéry
2n
CATALÀ:
El misteri de l'illa de gel, Enric Larreula
África en el corazón, Ma Carmen de la Bandera
3r
CATALÀ:
El mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo.
CASTELLÀ:
Rebeldes, Susan E. Hinton
Campos de fresas, Jordi Sierra i Fabra
Sin noticias de Gurb, Eduardo Mendoza
Lazarillo de Tormes, Anònim (clàssics adaptats)
El Quijote, Miguel de Cervantes (clàssics adaptats)
4t
CATALÀ:
Trucant les portes del cel, Jordi Sierra i Fabra
El noi del pijama de ratlles, John Boyne
L’amic retrobat, Fred Uhlman
La passió d’Alexandra, Xulio Ricardo Trigo
I després de l’ESO, què?, Toni Cotet Masia
CASTELLÀ:
La metamorfosi de Franz Kafka
La metamorfosi de Franz Kafka
EL PRINCIPITO (Antonie de Saint-Exupéry)
ResponEliminaNo sé ni por dónde empezar. He hecho y rehecho esta opinión tantas veces... Y siempre vuelvo al mismo punto. Porque cada una de las frases del libro, cada uno de los dibujos que contiene... hace simplemente que sientes. Que sientes tantas ganas de leer y continuar leyendo, leer y no parar... que lo único que quieres es continuar sabiendo lo que sucede en la historia... lo que contienen las páginas del libro cuando aun no las has leído. Hasta que lees tanto que las páginas se escurren debajo tus dedos y tú sigues leyendo... porque el libro captura tu atención y te hace esclavo de sus frases, porque absorbe tu realidad y te adentre en su mundo: él que comparte contigo a través de sus palabras, el mundo que cuenta su historia a tu lado. Y lees hasta que solo te quedan unas pocas palabras para terminar la historia... y luego haces exactamente lo contrario que antes: lees con atención cada palabra, saboreando su dulce sabor, digiriéndola de manera apasionada...
Y es que solo se decir que no me ha gustado, me ha encantado, me ha hecho sentir, una y otra vez con sus locuras razonables, con sus ingeniosas ideas, con sus maravillosas frases y con cada uno de las sensibles ilustraciones. Y es que simplemente me he ha encantado, y lo repetiré las veces que sea necesario... porque el aviador tiene razón: si miras al cielo y preguntas si el cordero se ha comido, o no, la flor; veras como todo cambia.
El principito
ResponEliminaMe ha gustado, pero no mucho, porque al leerlo en castellano y no leerlo todo seguido, no lo he entendido mucho. Me esperaba algo más, y como había muchos personajes, no me enteraba mucho del tema.
A mí me gustan más las historias reales, no como ésta que es de ficción. Este libro lo recomiendo a gente que le guste imaginarse cosas. Tal vez lo volveré a leer cuando sea mayor.
OPINION LIBRO DEL PRINCIPITO
ResponEliminaEl libro del principito no me ha gustado porqué tiene muchísimos capítulos y por qué lo hemos leído un poco cada semana en vez de leerlo de golpe. Y no m a gustado mucho cuando el principito se va del planeta y luego el hombre al principio sale mucho y luego no y al final vuelve salir y me he liado mucho por qué hay muchos diálogos y muchos planetas.
El principito, para mi es un libro normal, y también lo encontré como un libro un poco infantil. El significado del libro ha sido bien.
ResponEliminaYo, el libro del principito, lo encuentro un poco aburrido porqué no he captado la eso que hace que guste a la gente. Me ha decepcionado ya que mucha gente me decía que era un libro muy bonito y que me iba a gustar... pero no ha sido así.
ResponEliminaPrincipito opinión
ResponEliminaEl libro del Principito, no me ha gustado demasiado, porqué, es un poco difícil de entender, el principio no sabes demasiado de que va pero, a mesura que vas leyendo, lo vas entendiendo más.
Pero, cuando llegas al final, no entiendes del todo lo que pasa, porqué, te cuenta diferentes cosas que hacen imaginarte al final de una forma o de otra.
El libro del principito me ha gustado porque és un libro pequeñito y que transmite mucho.
ResponEliminaNo me ha costado nada engancharme a su lectura porque tiene los capitulos muy cortos .Algunos muy fáciles de entender y otros que me ha costado más entenderlos.
Las ilustraciones te ayudaban a entender mejor el capítulo.
El único problema que tenia era que si no entendías lo que queria decir el escritor el capitulo era muy extraño y raro porque en cada capítulo hay escondido algun mensaje sobre las personas y los valores.
El Principito
ResponEliminaEs un libro muy bonito. Te hace pensar en las cosas y entender-las. Te lo explica de una manera curiosa, inocente, con los comentarios y la forma de pensar del Principito, desde un punto de vista más de un niño que de un adulto.
Al principio el libro no me gusto mucho al ver tantos capitulos y me esperba algo mas de este libro al sentir que tanta gente lo había leído yque le gusto mucho.
ResponEliminaPero los cuatro últimos capítulos me han gustado y creo que al final todo sale bien, el cordero no se va y tampoco se come a la flor. Me ha gustado el final del libro porque es original y te deja en suspense sin saber que passa.
Yo creo que este libro si lo hubiéramos leído mas grandes lo hibiesemos entendidio mas.
El libro del Principito no me a gustado, porque cada vez que ibas abanzando por el libro, y ibas leiendo capitulos cada uno de estos se hace más dififcil, no sabes si el Principito estaba en un lugar o en un otro.
ResponEliminaEl libro del principito, lo puedes entender de dos formas, lo puedes entender como un niño pequeño o como una persona bastante grande. Jo lo he entendido ente medio, pero no me ha gustado. Al principio no me justaba pero. Estos libros de aventuras como el del principito, tenemos bastantes cosas en común. Yo lo recomendaría a las personas a las que les gusten los libros de aventuras…
ResponEliminaElisabet.
El principito
ResponEliminaEn si, el libro me gustó mucho, porque es imaginativo, divertido… pero lo que menos me esperé del final fue que el principito se muriera. Ya sé que en el fondo el principito volvió a su planeta, pero no me lo esperaba.
Principito opinión
ResponEliminaEl libro del Principito, no me ha gustado demasiado, porqué, es un poco difícil de entender, el principio no sabes demasiado de que va pero, a mesura que vas leyendo, lo vas entendiendo más.
Pero, cuando llegas al final, no entiendes del todo lo que pasa, porqué, te cuenta diferentes cosas que hacen imaginarte al final de una forma o de otra.
EL PRICIPITO
ResponEliminaOPINIÓ DEL PRINCIPITO:
Es una historia que narra muchas aventuras, en diferentes planetas, en diferentes situaciones. Me ha transmitido tristeza, amor, humor, pero lo que más me ha transmitido ha sido el sentimiento que ha tenido el protagonista por diferentes personas, sobretodo la impresión del mismo protagonista por una flor, me ha parecido impresionante. No son cosas de la vida real.
Me ha gustado por un motivo y no me ha gustado por otro motivo. Gustado gustado no mucho pero lo que me han parecido bonitos han sido sus viajes i sus relaciones con los diferentes personajes. Y no me ha gustado porqué mezclaba muchas situaciones con otras y no se entendía.
El Principito:
ResponEliminaOPINION:
Es una historia basada en la aventura, en el misterio y en el sentimiento por una persona. Demuestra el sentimiento del protagonista delante una flor, delante un animal, esto en la realidad no se encuentra fácilmente.
No me ha parecido que esté bien explicado, porqué en varias situaciones no se sabe explicar, es decir mezcla muchas cosas.
Ha sido un libro, todo y que haya dicho que no me gustara, que me ha hecho pasar un rato bueno, y disfrutar dibujando esas imágenes tan bonitas.
Es un libro que te hace sentir emoción, diversion i tristeza por el principito por su flor. Me ha gustado pero el final era un poco dificil de entender.
ResponEliminaEl Principito
ResponEliminaOpinión:
El libro del Principito no me a gustado,porque al leerlo me ha costado entenderlo y porque han sido muchos capítulos y muy pasado.
El Prinipito ablando con una flor un poco infantil.
El misteri de l'illa de gel
ResponEliminaEl misteri de l'illa de gel és un llibre d'aventures molt interressant que tracta de l'aventura que passen tota la tripulació i que descobreixen una tribu de gent malformada, que el final no els poden salvar i moren tots. També és molt interessant quan el final t'explica tota la historia de l'illa i la tripulació.
Aquest llibre t'ensenya que davant de les adversitats van continuar endavant i no es van rendir mai per salvar les seves vides per poder continuar vivint.
Roger 2n
ResponEliminaEl Misteri de l’illa de gel.
El misteriós llibre del misteri de l’illa de gel és un llibre d’intriga. El seu nus causa molt de suspens amb tota la bola que es crea sobre les criatures peludes, banyudes i com diables. Fa fàstic quan la única dona que queda a la tribu se li posa en pompa. M’ha agradat sobretot el tros que comencen a explorar tota la illa i el capità Schley cau daltabaix d’un penya-segat. Aquest llibre és un gran llibre, només té un defecte, és un pèl curt.
El Misteri de l'illa de gel, d'Enric Larreula.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim perquè aquest és el tipus de llibres que m'agraden: no saps el que amaga fins al final.
Des de que va desaparèixer el Lloctinent Ellison m'he anat fent la mateixa pregunta: On és?
Encara no m'ha quedat gaire clar. Si va tenir una mort tan ferotge i dura com alguns dels seus companys, devia patir molt.
És un pèl desconcertant, però, que les bèsties-diables o el que siguin, no aguantéssin i es morissin quan els tripulants del "Bear" els va acollir.
El misteri de l’illa de gel
ResponEliminaEl llibre comença amb una gran quantitat de persones que proven de conèixer noves terres, però moltes no aconsegueixen tornar a casa per culpa de les adversitats que se’ls i presenten. A l’illa hi descobreixen uns éssers deformats que els ataquen i els hi roben tota mena de material, des de uns guants, fins a una cama amputada. Els mariners terroritzats per aquest fet, busquen un lloc segur per passar l’hivern, tot i que els diables (segons els afectats de la tripulació) els continuen atacant. Però gràcies a les expedicions, el capità Schley després d’una forta relliscada, descobrirà el secret d’aquestes criatures.
El llibre està bé ja que és ràpid de llegir, sobretot durant els capítols de més intriga.
Un estiu a Tacugama (Pilar Garriga)
ResponEliminaTot i que ni la temàtica d’aquest llibre, ni el context descriptiu, ni la història que conté en general, m’hagin semblat interessants, o millor dit: que m’hagin agradat, crec que el llibre Un estiu a Tacugama pot ser de gran ajuda quan, per exemple, hem de fer un treball sobre els ‘’ximps’’, o bé una redacció que tingui a veure amb aquest tema.
Per la meva opinió, és un llibre una mica infantil, ja que està format per frases simples i poques descripcions detallades. Potser si que a mi m’agraden llibres una mica més gruixuts, amb més fons i una història que es desenvolupa des de l’inici fins al final – no he trobat molt bé el fil de la història. Més que això diria que era com un seguit de dies als quals en Martí i la Mont passen a Tacugama amb la tieta d’en Martí – i això és bàsicament el que no m’ha agradat de text.
El misteri de l'illa de gel.
ResponEliminaÉs un llibre molt interessant, des de tant bon punt que el comences. Explica com els mariners de la tripulació del Bear se les empesquen per sortir vius d'una illa desconeguda enmig de essers estranys, malforjats i garrells. El millor tros per a mi, és quan es veuen atacats per aquests essers estranys i han de fugir a dalt la muntanya per veure’s segurs.
Aquest llibre et demostra que no et pots rendir mai.
EL MISTERI DE L'ILLA DEL GEL
ResponEliminaEl misteri de l'illa del gel, se m'ha fet ràpid de llegir menys l'últim capítol que per mi ha set una mica pessat. La part que m'ha agradat més ha set en la que els monstres mal formats gairebé maten al capità.
Aquest llibre t'ensenya que la por no et pot vèncer i que has de tirar endavant per ajudar a la gent que estimes.
Eduard Bonet 2n.
ResponEliminaEl Misteri de l'illa de gel.
És un llibre molt emocionant. Tracta d'una tripulació que fan una expedició per millorar la geografia que ja tenien. A l'illa de gel els van atacar uns anargumants però deprés de moltes morts i molt d'esforç van descobrir aquest misteri tant misterós.
Aquest llibre m'ha agradat molt i és molt rapid de llegir. L'únic que no m'ha agradat és que no expliqui el camí de tornada.
El misteri de l'illa de gel
ResponEliminaEl llibre El misteri de l'illa de gel al principi em va semblar un "rotllo" peró a mesura que anava passant les pàgines cada vegada em feia més intriga i em semblava més apassionant. Peró el moment que m'ha impactat més del llibre és quan em vaig adonar de que una part del llibre és veritat, " no m'ho imaginava pas".
La part del llibre que em va fer una mica de repelus va ser quan el capità Schley veu aquelles tombes amb la creu cristiana gravada.
El llibre m'ha encantat però l'he trobat una miqueta curt.
El misteri de l'Illa de gel és un llibre molt interessant gracies aquella intriga que te.
ResponEliminaPerò aquella triga es provoca quan va surtir aquella tribu peluda i muntstruosa.
El capità Schley és un exemple de persona responsable i organitzada.
El llibre ha estat bé, és inmillorable!
El misteri de l’illa de gel(Enric Larreula)
ResponEliminaEl llibre del misteri de l'illa de gel m'ha agradat bastant perquè és molt interessant, ràpid de llegir i tracta sobre les aventures d’una tripulació. El principi penses que només hi hauran morts i que acabarà malament, però després es va posant interessant amb aquelles persones que troben que no s’han arribat a desenvolupar i que maten i malfereixen a gairebé tota la tripulació. Però abans de trobar a aquestes persones el capità Schley cau en un forat i es posa molt emocionant perquè sembla que aquell moment és en el que ell ha de morir perquè hi ha en el forat algunes persones d’aquelles que no s’han arribat a desenvolupar, però després una part de la tripulació el troben i és quan descobreixen a aquestes persones.
I encara que la tripulació del capità fa tot el possible per salvar a aquelles persones al final es moren.
El misteri de l'illa de gel:
ResponEliminaPer mi, aquest llibre és molt interessant, les aventures que passen i els problemes que tenen per sobreviure en una illa fins llavors desconeguda és molt interessant. Sobretot em va fer gràcia el que la Dolors ens va explicar que aquest llibre l'havia escrit un seu professor.
L'autor sap captar l'atenció del lectors per exemple quan noi saps com seran les persones que haviten en aquella illa, ja que uns diuen que són dimonis i els altres monstres, però saben treballar el ferro com comprova el capità Schley amb la destral.
A mi m'ha agradat el tros en que tots els mariners estan nerviosos per anar a fer la batuda, ja que tots tenen por però ganes de saber quin és EL MISTERI DE L'ILLA DE GEL.
El Misteri de l'illa de gel, d'Enric Larreula.
ResponEliminaEl llibre el misteri de l’illa del gel tracte de un grup d’homes, geògrafs, que van a explorar la zona de Groenlàndia. Xoquen amb un bloc de gel i queden atrapats en una ‘’illa’’. Troben uns essers deformats rossos i amb els ulls blaus que els ataquen.
Troben un lloc amb guèisers, on viuen els deformats, que no hi fa fred i no hi manca aliment allà també hi ha tombes amb la creu cristiana, aquesta es la part que m’ha agradat més.
Els homes esperen a que passi el fred després reparant el vaixell i tornen a Anglaterra amb els deformats que al cap de poc es moren.
El Misteri de l'illa de gel.
ResponEliminaEs té de dir que té molta intriga i es interessant, tot i que a mi no m'ha agradat gaire aquest llibre, no són dels que llegeixo jo, tot i que ha estat be provar un altre tipus de llibre.
M'ha fet una mica de por, quant el capità Schley veu les tombes.
També es té de dir que està be que facin llibres que tinguin una part de veritat i una altre una mica fantasiós.
El Principito.
ResponEliminaEl libro del principito me ha gustado bastante. Una cosa me ha liado un poco, es que cambia de i ay muchos personajes i me he liado un poco. Es un libro un poco complicado pero me ha gustado. Los dibujos i había frases bonitas también i me ha gustado la historia.
Cristina 2n, el misteri de l'illa de gel:
ResponEliminaEm va agradar, peró no és allò de dir m’ha encanta, però força bé. A mi, m’agraden els llibres de misteri, aventures, acció i fantasia, i aquest llibre tenia una mica de tot el que passa és que l’historia no m’ha acabat de fer el pes i no m’ha enganxat gaire. El principi se m’ha fet una mica pesadet però pel mig m’ha agradat, i l’últim capítol es on explica tots els fets reals on també m’ha avorrit una mica. Ha set bastant ràpid de llegir.
ÁFRICA EN EL CORAZÓN
ResponEliminaÁfrica en el corazón me ha gustado mucho porque son emocionantes las pequeñas aventuras que transcurren a lo largo del libro y además he aprendido cosas que no sabía, como por ejemplo lo difícil que es llegar a España para los africanos.
Diko tiene una vida bastante complicada, pero él reúne todas sus fuerzas y llega a España y además está consigue estar con Juan, su amigo. Eso te enseña que si tienes complicaciones por el camino y tú quieres conseguir tu sueño lo conseguirás cueste lo que cueste.
África en el corazón, Mª Carmen de la Bandera.
ResponEliminaMe ha gustado y a la vez no me ha gustado.
Es decir, me ha gustado porqué yo no tenía ni idea de las celebraciones que hacen en África, que aún hay poblados, etc.
Y es bueno saberlo.
No me ha gustado porqué se me ha hecho eterno, pesado a más no poder. Empezaba a leer y parecía que no avanzaba nada.
A pesar de esto, lo seguiría recomendando y espero que Diko cumpla su sueño.
UN ESTIU A TACUGAMA
ResponEliminaAquest llibre és d’aventures i m’ha agradat bastant, però no vaig entendre gaire el que els i passava a la Rosa i a la Mont a l’illa que van anar a visitar. També hem vist com viuen la gent de Tacugama, hi havia cops que pensava que tenim molta sort perquè allà hi ha molta gent que no té n’hi una llibreta i un llapis. Aquest llibre el recomanaria a gent que els hi agradin molt les aventures.
Un estiu a Tacugama
ResponEliminaAquest llibre, a mi personalment m’ha agradat molt perquè el tema de els animals, encara que sigui de ximpanzés, m’agrada molt i perquè els llibres d’aventures i coses així m’agrada. Hi ha coses sobre ells ximpanzés que no les sabia, tot hi que miro molt documentals a la televisió.
Opinión el Principito
ResponElimina(Antonie de Saint-Exupéry)
És un libro que habla de muchas aventuras. El libro no me ha gustado porque no lo he leído de golpe y no lo entendí mucho. Habla de su flor i después de otra cosa i por eso no he terminado de entender-lo aun. En resumen no me ha gustado mucho.
UN ESTIU A TACUGAMA:
ResponEliminaOpinió:
Ha sigut un llibre interessant perquè està basat molt en els ximpanzés i a mi m’agraden els ximpanzés, els animals...
Aquest llibre m’ha fet pensar molt en tot el què passa el meu voltant i en els pobres ximpanzés què els hi passa quan viuen en selves i en santuaris.
En realitat nosaltres vivim molt bé però el llibre ens transmet que hi ha molta gent que viuen en el continent Africà que viu molt malament i que passen guerres, desgràcies...
Sierra Leone és un dels països que ens parla una mica el llibre i explica que és un dels països més pobres del continent Africà. Sierra Leone té una extensió total de 71.740 km2 i una població en 6.296.803 habitants.
Aquest llibre m’ha agradat molt i ho recomano a la gent que li agrada coses que passen en la realitat.
Cristina 2n, el misteri de l'illa de gel:
ResponEliminaEm va agradar, peró no és allò de dir m’ha encanta, però força bé. A mi, m’agraden els llibres de misteri, aventures, acció i fantasia, i aquest llibre tenia una mica de tot el que passa és que l’historia no m’ha acabat de fer el pes i no m’ha enganxat gaire. El principi se m’ha fet una mica pesadet però pel mig m’ha agradat, i l’últim capítol es on explica tots els fets reals on també m’ha avorrit una mica. Ha set bastant ràpid de llegir.
El libro que hemos leído en el segunda trimestre ha sido "África en el corazón", ha sido un libro muy bonito ya que cuenta la magnífica historia de Diko, un niño de África.
ResponEliminaEste libro, esta basado en un hecho real, ya que esto esta pasando en África y en miles de lugares más.
En mi opinión, ha sido un libro muy bueno y bonito, y ademas te hace ver la realidad fuera de tu país.
En conclusión este libro me ha gustado mucho.
UN ESTIU A TACUGAMA
ResponEliminaLa veritat es que em pensava que aquest llibre m’agradaria més perquè la natura i tot aquest tema m’agrada molt.
El llibre tracta de dos adolescents que busquen i investiguen a on viu la Rosa “la seva tieta”
I des de aquest punt comencen les aventures a Tacugama,
El llibre le trobat una mica infantil i en rebuscat tot i així le llegit em ganes.
África en el corazón:
ResponEliminaPer mi, el llibre de África en el corazón tampoc no és que m'hagi entusiasmat. És interessant saber tots els problemes que es pot trobar una persona com en Diko i que vol fer el mateix viatge, tot i que m'agraden un alte tipus de llibres, com d'acció o d'aventures. A part, crec que en Diko té molta sort, ja que es podria haver trobat amb clans racistes...
Tot i això, repeteixo, a sigut interessant.
Un estiu a Tacugama
ResponEliminaAquest llibre, a mi personalment m’ha agradat molt perquè el tema de els animals, encara que sigui de ximpanzés, m’agrada molt i perquè els llibres d’aventures i coses així m’agrada. Hi ha coses sobre ells ximpanzés que no les sabia, tot hi que miro molt documentals a la televisió.
Tracta de que dos nois, en Martí i la Mont, van a veure la seva tieta, que aquesta tardor, enlloc de ser a Borneo, és a Tacugama. Van un santuari de ximpanzés a ajudar-los. Viuen a un refugi que en té cura un noi que es diu Bala i uns sues ajudants. Viuen moltes aventures, però al final poden tornar a casa sans i estalvis.
El llibre d'un estiu a Tacugama m'ha agredat, perquè aquest tipus de llibre són els que m'agraden. En aquest llibre dóna informació sobre ximpanzés, i la protagonista els cuida, els ximpanzés venen de Sierra Leone. Aquest llibre seria recomenat per totes les edats.
ResponEliminaOpinió del llibre Un estiu a Tacugama
ResponEliminaPenso, que, aquest llibre, parla molt dels ximpanzés i del que fan. Passen altres coses, altres aventures, però generalment, tot parla d’ells.
Tracta d’un noi i una noia que se’n van a passar l’estiu al santuari dels ximpanzés de Tacugama, on treballa i viu la tieta d’un d’ells. Allà, passen moltes aventures tots tres junts amb els ximpanzés i la gent d’allà, passen un estiu inoblidable.
També parla de la pobresa i lo malament que ho van passar a Sierra Leone durant la guerra que hi va haver.
Aquest llibre penso que, hauria agradat més, a una persona que tingués molt interès en els ximpanzés, perquè en el llibre, se’n aprenen coses sobre ells.
En Martí i la Mont uns joves adolescents passen les vacances a Tacugama el lloc de treball de la tieta d’en Martí, la Rosa. La Rosa treballa amb “Ximps” que són els ximpanzés. Abans d’anar-hi investiguen fets que hagin pogut passar-hi com la guerra civil. Passen moltes aventures en la seva estada Tacugama tracten amb el ximps més petits que són els mes juganers. El tros més interessant del llibre és quan van a l’aeroport i es van trobant amb un seguit de persones que els ajuden a que sigui més fàcil el seu trajecte. I quan els ximpanzés més grans s’escapen del santuari. El tros més trist del llibres i el que no m’ha agradat gaire i que podria acabar més be ha sigut el final. Ha estat bé llegir-lo però no és del tipus de llibre que m’agrada llegir i el recomanaria a la gent aventurera que li agraden els llibre sense un final gaire clar. Hi he trobat a faltar què és el que passa amb el ximpanzé Bruno.
ResponEliminaUn estiu a Tacugama
ResponEliminaAquest llibre ha estat divertit i alhora entretingut.
T’ensenya com viuen a una altre part del món, que ara estan a la postguerra.
En Martí i la Mont van a passar uns quants dies de primavera a Tacugama amb la seva tieta. Allà se’n cuiden dels ximps, espacialment dels més petits perquè són els més dèbils i els que s’han de cuidar més.
M’ha agradat perquè té coneixements nous però alhora no m’ha agradat perquè aquest tipus de llibres no són els que més m’agraden. Però si hagués de triar algun llibre que m’hagués ensenyat més coneixements sobre la postguerra i aquestes coses aquest llibre seria un dels primers a triar.
Un estiu a Tacugama, Pilar Garriga
ResponEliminaÀfrica. Un lloc molt diferent al nostre país, on s'hi poden viure aventures molt emocionants. Dos amics i la seva tieta, viuen diverses aventures al santuari de ximpanzés a Tacugama, Sierra Leona. Cuiden els ximpanzés, els alimenten, els netegen... visiten la capital, Freetown, i visiten una illa perduda enmig de l'Atlàntic.
Amb el llibre pots aprendre costums interessants dels ximpanzés, i la seva rutina diària al santuari, però també es veu la pobresa de la gent i la corrupció el país, en plena postguerra.
M'ha agradat més del que m'esperava. És molt entretingut i interessant, conèixer coses noves d'altres països molt diferents al nostre, isobre els ximpanzés.
Un estiu a Tacugama
ResponEliminaUn estiu a Tacugama és un llibre que tracta de 2 joves que se’n van a passar un estiu a Tacugama i allà passen diferents aventures investigant els ximpanzés. Aquest llibre en general no diré que m’hagi entusiasmat molt però tampoc se m’ha fet avorrit llegir-lo. La veritat és que des de fora i per la informació que vaig llegir al darrera no em va semblar que seria un llibre molt avorrit, tot i així he llegit el llibre amb ganes i m’ha agradat una mica. Aquest llibre trobo que et pot ajudar molt de cara a fer un treball o una exposició sobre els ximpanzés.
África en el corazón (M.ª del Carmen de la Bandera)
ResponEliminaEste libro me ha gustado bastante porque trata sobre la realidad y porque seguramente que desde África o desde algún sitio de por allí debe de costar mucho entrar en España.
También ha sido emocionante e interesante las aventuras que ha vivido y los amigos y enemigos que ha hecho Diko intentando atravesar la frontera. Fue muy bonito que Diko encontrará a una persona blanca (Joan) y le ayudará y que luego Joan y Margarita le dijesen que ellos serían su familia.
También me ha gustado por el hecho de que es fácil y rápido de leer y así no se te hace pesado o aburrido. He encontrado que a lo mejor el último capítulo te deja un poco colgado y desde que Juan deja a Diko en Bertoua que no se sabe nada del padre de Diko, es como si nunca hubiese existido. La frase final del libro es la que me gustó más “siempre llevaré África en el corazón”.
Lo más curioso de la historia fue que ni su padre ni su abuelo le dijeran el día en que nació Diko.
Comentario sobre África en el corazón:
ResponEliminaA mi no me ha gustado, pero era interesante de leer, por saber como vive la gente del tercer mundo.
Diko, que es el protagonista, vive en su pueblo y cuando llega un extranjero de España, se muere de ganas de conocerlo. Se hacen amigos y después se quiere ir con muchas ganas con Juan a España porque se imagina que allí no tendrá que cumplir muchas obligaciones y vivira mejor.
Comentario de el libro África en el corazón:
ResponEliminaA mi me ha parecido un poco aburrido y pesado aunque haya sido rapido de leer, a mi me gusto mucho mas cuándo hitler robó el conejo rosa.
África en el corazón va de un niño llamado Diko que no tiene madre, namas padre y su abuelo. El padre de Diko depues de que su madre muriera se casó otra vez, Diko vivia con su abuelo porque despues de que su padre se casara él no se llevaba bien con su madrastra y el padre para no tener problemas se cambio de casa en otro pueblo.
África en el corazón:
ResponEliminaA mi me ha gustado mucho este libro porqué a mi me gusta saber algo más de las tribus y sitios no identificados.
Este libro nos ha explicado la vida de un pobre ñiño que cada vez tenía que atravesar diferentes obstaculos como la muerte de familiares y amigos, trabajar para la armada, llegar hasta España...
Peró suerte que siempre hay alguién en quién puedas confiar , como Juan.
África en el corazón:
ResponEliminaEl libro me ha gustado mucho porque te cuenta como lo pasan los niños en ese país y como es su vida y sus costumbres. En general esta bien e incluso me pareció un chiquitín corto, “creo que me compraré la segunda parte de ese libro: Mi vida en el paraíso”
Lo que encontré que no me encajaba fue que en el ejercito ya de tan pequeños les diesen una arma Kalashnikov y les dejasen tomar hachis.
En si, me ha gustado y lo recomiendo a gente de diez a once años.
ÁFRICA EN EL CORAZÓN:
ResponEliminaEs un libro distinto a lo que estamos acostumbrados a leer, ya que el tipo de historia que relata no es una fantasía del autor, más bien una realidad que sucede con frecuencia a los países tercermundistas.
El único inconveniente que encuentro en el libro, es la crueldad que ha tenido la autora en la vida de Diko, ya que ha hecho que tuviese que afrontar todas las situaciones perversas posibles como la malaria, la separación de los padres, las muertes de los más queridos, ser niño soldado…
En todo caso el libro me ha gustado mucho.
El violí d'Auschwitz, de Mª Àngels Anglada
ResponEliminaSegons la meva opinió, aquest llibre pot semblar molt simple, però, al contrari, és molt complex.
Per exemple, els salts en el temps que l'autora al llarg de l'obra donen a l'acció una dinàmica diferent, però alhora bona. Les frases cèlebres abans dels capítols i els documents reals que encapçalen aquests, donen credibilitat a l’obra. M’ha enganxat i volia saber com acabava. Potser hi ha gent que digui que en el llibre no succeeix res però això es mentida ja que passen moltes coses. No només t’has de quedar amb el violí, has de captar totes les coses que passava als camps de concentració, quines eren les condicions de vida allà dins... A més l’autora guarneix molt l’obra, utilitzant un llenguatge una mica culte, fen servir descripcions detallades del violí; com el construeix i com és. Tot aquests recursos que fa servir la autora donen èmfasi a el que llegeixes.
En definitiva, un llibre que no sembla el que és; no és el típic llibre de nazis, és molt més.
El mecanoscrit del segon origen, de Manuel del Pedrolo Tracta d'un noi i una noia que després d'una catàstrofe queden sols al món i han de tornar a començar amb tota la humanitat per segon cop,hauràn de reproduir-se de tal manera que puguin, al cap de molt, repoblar el planeta.Però la mort inesperada de'n Dídac, farà que l'Alba hagi de plantejar-se coses que mai li haguéssin passat pel cap...
ResponEliminaAquest llibre al principi no em va cridar l'atenció, però a mesura que vas entrant en l'història enganxa força. Si que es veritat que acaba d'una manera bastant...Extranya. Tot i això és un llibre que et fa reflexionar sobre el món i el comportament humà.
El vocabulari no és fàcil, però tampoc és impossible d'entendre, per tant, ràpidament l'entens bé. El recomanaria a qualsevol persona interessada en aprendre i amb curiositats.
El violí d'Auschwitz, Maria Àngels Anglada
ResponEliminaAquest llibre m'ha agradat el missatge que ens llença, tot i que la novel·la no m'ha enganxat gaire. Tot i així aquesta esperança que ens mostra el protagonista, i la força que té enfront la situació en la que està, m'agrada perquè m'ajuda a veure les coses, i a comparar el malestar que tenia, amb els luxes que podem arribar a tenir. També que enyora a les persones que troba a faltar però sempre amb un somriure a la cara.
És un llibre on hi pots tenir una gran reflexió.
Comentario de África en el corazón:
ResponEliminaPAra mí, el libro de África en el corazóm me ha parecido un libro fácil y ràpido de leer. También, por que me ha gustado mucho todas las aventuras que pasa Diko para llegar a España.
El libro te explica la vida de muchos niños africanos, que al principio viven felices con sus famílias en los poblados y por alguna razón se tienen que marxar y muchos de ellos acaban siendo niños soldados. Estos niños, muchos enprenden el viaje hacia occidente porqué creen que allí vivirán mucho más bién que en sus pueblos.
Ha sido uno de los mejores libros que he leído en lengua castellana.
Roger 2n
ResponEliminaÁfrica en el corazón
Los libros sobre inmigración casi todos son iguales (El viaje de Kalilu, etc.) pero no hay muchos que sean desde la vista de un niño. Este libro es intrigante, de aventuras y con algunos toques de humor y algo de dramatismo. Nos podemos comparar con el personaje principal gracia a que es de nuestra edad, cosa que nos hace más fácil ponernos en su lugar.
África en el corazón ha sido un libro fácil de leer, ya que hay trozos muy divertidos. Además a mí me gustan los libros de aventuras.
ResponEliminaDiko el protagonista del libro tiene que pasar por muchas situaciones como ser un niño soldado. A parte este libro explica cómo vive la gente de los pequeños poblados de África y también sobre la gente que quieren quemar el estrecho.
Eduard Bonet 2n
ResponEliminaÁfrica en el corazón
A mi este tipo de libros me gustan mucho porque se basan en echos reales. Tambien me gustan porque te hacen pensar de como vives y de como viven ellos en este caso los del tercer mundo.
Se trata de un chico llamado Diko que lucha para tener una vida un poco mejor pero en realidad hay muchos niños en África que luchan por lo mismo.
Me ha parecido un libro rápido para leer.
África en el corazón.
ResponEliminaAl principio del libro pensaba que no me gustaría, que sería aburrido. En cambio el libro me acabo gustando. Tiene bastantes partes buenas y interesantes de leer. También me a gustado porque lo narra un joven de nuestra misma edad. El final del libro me a fallado un poco porque te encuentras que lo explica muy rápido.
Lo recomendaría a chicos de doce años.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN tracta sobre dos nens, que després d'una catàstrofe es donen conte de que ningu ha sobreviscut, que són els únics supervivents, per tant entre els dos s'hauran de reproduir per tornar a repoblar tot el món. Però a la mort d'en Dídac les coses canvien, per tant el pensament de l'Alba també.
ResponEliminaAquest llibre m'ha encantat, al principi no li trobes sentit, desapareix tothom doncs així qupe fas? Però tota l'experiència que viuen aquests nois, et fa saber moltes coses. El vocabulari era un poc rar, però s'entenia molt bé. El final et deixa intrigat/da i amb més ganes de llegir. Recomanaria aquesta lectura a les persones que aprenen osbre coses diferents, i que els interessi el món i el que pots arribar a aprendre d'ell.
Un estiu a Tacugama:
ResponEliminaUn estiu a Tacugama tracta de dos adolescents, en Martí i la Mont. Que van a passar l’estiu a Tacugama amb la tieta d’en Martí, la Rosa, que és veterinària i va a cuidar els ximpanzés i allà viuen una sèrie d’aventures.
Jo penso que està be és, un llibre d’aventures com qualsevol altre la diferencia és que passa a Tacugama amb els ximpanzés i explica com és Tacugama el Govern de Sierra Leone, T’explica els problemes que tenen allà... però no deixa de ser un llibre d’aventures.
El mecanoscrit del segon origen, es un llibre escrit per Manuel de Pedrolo, i va de la historia de una noia, l’Alba, i un noi, en Dídac, que es queden “sols” al món i s’han d’espavilar per fer-se les coses per ells mateixos i repoblar el món.
ResponEliminaEn general com a llibre esta bé, però ami personalment se ma fet llarguíssim, ja que el llibre es molt llarg i sempre dona molts detalls. Crec que aquest llibre li sobren moles coses i en canvi en necessita moltes altres que en la meva opinió quedarien molt millor, com saber de on venia l’alienígena, o que hi fa alla…
Potser no m’ha agradat tan ja que a sigut força llarg i ami arriba un punt que em cansa llegir tant, tants dies i capitols tan llargs.
En la meva opinió el "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo és un llibre força entretingut. En algunes parts del llibre l'autor potser és una mica detallista i després perquè segurament potser volia fer la continuació el va deixar penjat i et deixa amb l'intriga de com hagués continuat.
ResponEliminaCrec que el llibre està ben escrit, potser al principi utilitza un llenguatge una mica més antic però al llarg de la història et vas acostumant.
Per concluir crec que la idea principal està ben pensada però com que en el llibre és tan detallista no t'acaba de concretar bé i tampoc t'explica el perquè d'aquell atac extraterrestre. L'autor tampoc explica quin era el fenomen que va fer que algunes persones es salvessin, però segurament l'autor ho va voler fer així.
En la meva opinió el "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo és un llibre força entretingut. En algunes parts del llibre l'autor potser és una mica detallista i després perquè segurament potser volia fer la continuació el va deixar penjat i et deixa amb l'intriga de com hagués continuat.
ResponEliminaCrec que el llibre està ben escrit, potser al principi utilitza un llenguatge una mica més antic però al llarg de la història et vas acostumant.
Per concluir crec que la idea principal està ben pensada però com que en el llibre és tan detallista no t'acaba de concretar bé i tampoc t'explica el perquè d'aquell atac extraterrestre. L'autor tampoc explica quin era el fenomen que va fer que algunes persones es salvessin, però segurament l'autor ho va voler fer així.
El mecanoscrit del segon origen (Manuel del Pedrolo), tracta de dos joves que es queden sols al món a causa d’un cataclisme. Ells per sort no es moren, però tota la seva família i coneguts si. Però ells, amb un gran optimisme decideixen que seran ells qui creïn una nova generació.
ResponEliminaEl llibre m’ha agradat. El principi, comences a llegir i penses que és un vocabulari molt estrany, però a mesura que vas llegint ja t’hi acostumes. L’estructura d’aquest llibre també és curiosa, perquè està estructurat en quaderns i en cada un d’aquests, hi han capítols a dintre. La història està molt bé ja que et deixa amb moltes preguntes perquè acaba d’una manera molt particular. Llibres com aquest no n’havia llegit mai cap.
Recomano aquest llibre a la gent que li agradin les històries emocionants, i que et deixen amb l’intriga.
El menoscrit del segon origen es un llibre força entrentingut ja desde el primer capitol. Aquest llibre m'ha agradat força perquè es un llibre de molt misteri i aventura. A mi no m'agraden el llibres, pero hi han com aquest llibre que m'agraden. L'unic que no m'ha agradat es que el final s'acaba rapid i amb moltes preguntes per respondre.
ResponEliminaEl mecanoscrit del segon origen
ResponEliminaSegons la meva opinió, el mecanoscrit del segon origen és un llibre força bo, té una cosa molt especial:n'hi ha molt pocs que s'hi assemblin, ja que parla de l'extinció humana i només queden alguns humans per casualitat.
Aquest llibre a mi em va enganxar des del principi, tot i que a mi m'agradin les històries reals. Jo crec que em va enganxar perquè era un tema que em venia de nou. És un llibre molt ben escrit, i et dóna molts detalls; això fa que t'ajudi a comprendre la situació en què estan i que et puguis ficar realment a la pell del protagonista. El llenguatge que l'autor fa servir, és una mica difícil, ja que ja fa força anys que està escrit, però en general el vaig comprendre molt bé.
El problema que li vaig trobar jo en aquest llibre, és que s'acaba molt en sec, i et deixa amb ganes de continuar llegint.
A mi el llibre el Mecanoscrit del Segon origen em va agradar bastant semblava un llibre llarg i subrealista perquè dues persones soles a la Terra..., però quan tel vas llegint passa ràpid i hi ha capítols que no pots parar de llegir i no és per res del gènere fantàstic perquè descriu molt la vida real i les emocions. També és veritat que l’autor dona molts detalls de tot i a vagades és un pèl confús, explica massa l’entorn com es senten els personatges i deixa l’historia una mica de banda. El vocabulari que utilitza Manuel de Pedrolo no és fàcil, però quan vas llegint pagines comprens més les paraules, les frases....
ResponEliminaEl llibre el recomanaria a tothom perquè és un llibre que crec que agrada a tothom i per això es un clàssic
El noi del pijama de ratlles.
ResponEliminaM'ha agradat molt, sobretot pel tema que tracta, entre nazis i jueus. El recomanaria a tothom que li agradés aquest tema, però que siguin més grans de 14 anys, perquè sinó pot ser que no s'entengui totalment el contingut del llibre.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN Manuel de Pedrolo
ResponEliminaEn general, aquest llibre, m'ha agradat ja que crec que és bastant complet en molts sentits. A més, tot i el seu llenguatge, el tema és interessant.
Per tant, és un llibre que recomano a tot el món ja que és entretingut, fa reflexionar l'esforç que Alba i Dídac realitzen per mantenir l'espècie, i per exemple, a mi, em va fer raonar a veure què hauria fet jo en el cas de l'Alba, no crec que m’ho hagués pres amb tanta sang freda com ella.
El que més m’ha agradat d’aquest llibre, ha set que t'atrapa dintre de les seves fulles amb una història d'amor que sembla que estigui escrita des d'un principi però no arriba al punt més bonic fins gairebé el final del llibre.
El mecanoscrit del segon origen, de Manuel del Pedrolo es una lectura que no em va agradar ni desagradar. Hi han trossos on realment t'hi enganxes hi has de seguir llegint. Però sincerament no és dels llibres que m'han agradat més ja que la història queda una mica penjada i et queden molts dubtes pendents per resoldre. A part el final no m'ha agradat gaire ja que un dels protagonistes es mor i jo prefereixo els llibres en que et fan patir però el final s'acaba bé. Per altre banda el vocabulari del llibre era una mica antic i rebuscat però el contingut de cada capitul s'entenia perfectament.
ResponEliminaEl mecanoscrit del segon origen és un llibre escrit per Manuel de Pedrolo. Narra una història de una noia, l’Alba i un noi, en Dídac, aquests sobreviuen d’una gran catàstrofe, a partir d’aqui van vivint aventures, que si veuen un extraterrestre, que si veuen gent humana... Acaben tenint un fill, en Mar però per mala sort el cap d’uns dies en Dídac es mort i la pobra Alba es queda sola i ja pensa que haurà de tenir fills amb el seu propi fill.
ResponEliminaEl llibre està compost per cinc capítols, on cada capítol és un any diferent. El que m’ha agradat més ha sigut l’últim, crec que és el més emocionant, on l’Alba té el seu fill, on en Dídac es mor... Els capítols que m’han agradat menys han sigut els del mig perquè hi ha parts que te’ls explica amb molts detalls i això cansa. No m’ha agradat que l’autor poses paraules tant entranyes, hi havia frases que et quedaves, i això què significa? Però en resum el llibre m’ha agradat i ha sigut entretingut, ja que en algunes parts m’avorria.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN
ResponEliminaÉs un llibre peculiar. Està bé, però crec que no té un final marcat. Jo entenc que l’autor pugui deixar el final obert, però aquí és com si no hi hagués final. Falta un capítol o dos. Pel que fa la història està molt bé, jo crec que ha triat bé la trama i l’ha sabut exprimir, a vegades en alguns trossos s’hi ha expandit massa, però bé. És una història diferent de totes les que he llegit: no hi ha viatges, no hi ha expedicions, no s’ha de descobrir res... Ha sabut crear una història diferent. El recomano a qui li agradin els clàssics, perquè, en realitat, el llibre és això.
Gil VILA
ResponEliminaEl llibre tracta d’uns extraterrestres que maten a casi tota la humanitat, ami em va semblar molt bé com compensava perquè de seguida em va intrigar a llegir més del llibre, però quan es queden el bosc i passen un llarg temps em va desapassionar una mica perquè era un tros bastant pesat, però en la meva opinió em va començar a ser interessant quan van trobar l’extraterrestre i el van matar. Quan es van quedar a viure a la granja es va tornar un altre cop monòton. Mentre anava passant unes pagines la cosa ja es tornava a fer encara més entusiasmador, que el principi, em va agradar que no fossin els únics que visquessin a la terra i no ho se perquè. El tros que em va agradar més de tot el llibre va ser el quadern de Quadern del viatge i de l'amor quan la Alba té en Mar, quan el cuida, etc... en aquest capítol en el instant no volia que s’acabés el llibre, volia que hi haguessin més pagines per poder continuar amb l’aventura.
No em va agradar com va acabar, potser m’hauria agradat molt més si haguessin tret una segona part del llibre, ja que quedava massa tallat.
Aquest llibre apart de donar-me hores de entreteniment també he aprés moltes coses, per exemple que sempre s’ha de ser optimista i pensar en el present i el futur, també s’ha de respectar a tothom i no voler ser egocèntric.
El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo tracta de una noia i un noi, l’Alba i en Dídac que son els únics que sobreviuen a un cataclisme i a partir d’aquí han de crear un nou origen.
ResponEliminaAquest llibre esta bé, però jo crec que hi ha parts que l’autor explica masses detalls de coses que no tenen gaire importància, i pot ser per això algunes parts del llibre se m’han fet una mica pesades. Penso que el llibre en general esta bé i a part d’aquestes parts que se’t poden fer una mica pesades esta bé per què és interessant.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN
ResponEliminaEn la meva opinió es un llibre una mica especial. No es com tots els demés. Trobo que a escollit un bon tema, i la sabut explicar molt bé i fer que el lector se’n ganxes a la lectura. Però en alguns trams del llibre l'autor explicava em masses detalls petites escenes que no eren necessàries, en canvi en els trossos mes importants ho abreviava molt. També crec que el final del llibre no a estat correcte. Per molt que l'autor vulgues fer un altre continuació o el vulgues deixar penjat podria haver-ho explicat mes. Tot i això el llibre ha estat bastant interessant. Recomanaria aquest llibre per la gent que li agradin els clàssics o els llibres d'aventures.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN
ResponEliminaEn la meva opinió es un llibre una mica especial. No es com tots els demés. Trobo que a escollit un bon tema, i la sabut explicar molt bé i fer que el lector se’n ganxes a la lectura. Però en alguns trams del llibre l'autor explicava em masses detalls petites escenes que no eren necessàries, en canvi en els trossos mes importants ho abreviava molt. També crec que el final del llibre no a estat correcte. Per molt que l'autor vulgues fer un altre continuació o el vulgues deixar penjat podria haver-ho explicat mes. Tot i això el llibre ha estat bastant interessant. Recomanaria aquest llibre per la gent que li agradin els clàssics o els llibres d'aventures.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN
ResponEliminaEn la meva opinió es un llibre una mica especial. No es com tots els demés. Trobo que a escollit un bon tema, i la sabut explicar molt bé i fer que el lector se’n ganxes a la lectura. Però en alguns trams del llibre l'autor explicava em masses detalls petites escenes que no eren necessàries, en canvi en els trossos mes importants ho abreviava molt. També crec que el final del llibre no a estat correcte. Per molt que l'autor vulgues fer un altre continuació o el vulgues deixar penjat podria haver-ho explicat mes. Tot i això el llibre ha estat bastant interessant. Recomanaria aquest llibre per la gent que li agradin els clàssics o els llibres d'aventures.
I després de l'E.S.O. què?
ResponEliminaHa estat un llibre original, tot i així he trobat que no alguns errors en l'història, no m'ha agradat la manera de ser d'algunes persones.
L'autor del llibre sincerament a escollit un tema bastant dificil, però tot i així ha aconseguit bastant el que volia dir en l'història: No et pots refiar de ningú.
El violi d'Auswhitz
ResponEliminaÉs un llibre que m'ha agradat molt. Tracta de la relació entre jueus i nazis i els camps de concentració. A mi personalment m'agraden els llibres que tracten aquest tema i això ha facilitat la lectura i l'ha fet més ràpida. El recomano a tothom que tingui a partir de 15 o 16 anys. El llibre d'alguna manera o altre fa reflexionar sobre els diferents estils de vida i qui són els dirigents i els dirigits.
El violí d'Auschwitz, Maria Àngels Anglada
ResponEliminaAquest llibre m'ha agradat bastant; hi han dos temes intercalats; per una banda la construcció del violí i per l'altre la vida a un camp de concentració. Aquests dos ítems s'enllacen mitjançant el personatge principal.
Penso que, com a clàssic, està bé haver-lo llegit ja que si hagués sigut per mi, no l'hagués llegit. Tot hi això el recomano a gent de la meva edat o més gran perquè, per tenir una cultura mínima s'ha d'haver llegit.
Al principi m'agradava el llibre però depen del vocabulari costava una mica d'entendre i cap al final era interssant però una mica pesat. No m'ha agradat que cada paragraf començava per un (i) i que al final del llibre no desvela el misteri de perquè són el únics supervivents, si hi ha més extraterrestres i si aconseguirà crea un nou origen. A part d'auqestes coses que no m'han agradat és un llibre que està bé i que en algun punt enganxa.
ResponEliminaM'he llegit el llibre del mecanoscrit del segon origen, amb només veure la portada vaig pensar que no m'agradaria perquè es veu força antic i tal... Però a mesura que vaig començar a llegir tot el què els passa amb l'Alba i en Didac m'hi vaig anar engantxant. Tot i així no és un dels millors llibres que he llegit, més que tot el final no m'ha agradat no s'hauria d'haver acabat així podria haver acabat bé. Almenys que en Didac no es moris...
ResponEliminaPerò per ser un llibre que no és actual penso que està prou bé.
L'amic retrobat
ResponEliminaLes lectures daquest estil m'agraden molt, i aquesta no ha set de menys. El principi del llibre s'entenia bastant be, però a la mitat em costava una mica d'entendre i s'em va fer pesat. En canvi el final m'ha entusiasmat molt, no me l'esperava per res del mon un final així.
El nen del pijama de ratlles
ResponEliminaMoltbon llibre, m'ha agradat veure desde el punt de vista d'un nen, veure els conflictes d'aquella època.
Un estiu a Takugama:
ResponEliminaEn Martí ha viscut aventures inoblidables amb la seva millor amiga, la Mont, al costat dels orangutans i de la tieta Rosa, veterinària, a l’illa de Borneo, Indonèsia. Aquesta tardor en Martí a està preparant una altre viatge cap a Borneo però rep un carta de la seva tieta que després de cinc anys, ara se’n va a treballar a un santuari de ximpanzés a Àsia.
En Martí i la Mont viatjaran a Sierra Leone on tindran un pilot d’aventures en mig de la poca selva que queda, amb una companyia de ximpanzés rescatats i a un santuari. Coneixeran els problemes que pateixen els habitants.
Us he escrit aquest trosset de la història perquè vosaltres també pugueu saber una mica els problemes en territoris pobres, les dificultats en què viuen i a seva manera de passar-ho bé i malament. M’ha agradat, en realitat és perquè a mi m’agraden els llibres de aventures com aquestes, llibres que narrin un història curta, ràpid de llegir i que hi estàs a gust. Per mi que ha set una gran recomanació aquest llibre per a 1r d’ ESO.
Tacugama (Opinió)
ResponEliminaEl llibre de Tacugama no l’he entès gaire però el final del llibre m’ha agradat més. M’ha agradat però parla dels ximpanzés i jo dels ximpanzés no en sabia gran cosa i ara ja n’he après més. És molt curiós com viuen els de Tacugama perquè pateixen unes conseqüències molt desagradables com ara guerres...
Jo aquet llibre li recomanaria a la gent que els hi agrada viure la realitat i aventures.
Trucant a les portes del cel m’ha semblat un llibre molt bonic. Quan em van donar el llibre vaig pensar que seria un llibre avorrit, però em vaig equivocar, a mesura que el vas llegint et vas posant més a la pell dels personatges. Aquest llibre interessa ja que es basa en l’Índia, un país amb molta pobresa, i t’explica com viuen ells allà i això crec que et fa aprendre molt i veure les coses de diferent manera. Té molt amor i a mi això també m’agrada, és a dir que no només es basa en com viuen la gent allà sinó que també, la Sílvia es troba amb una mena de trio amorós que també hi dóna molt joc al llibre.
ResponEliminaTrobo que falta un últim capítol, perquè et quedes amb les ganes de saber què passarà amb l’Artur a Barcelona, o què passarà amb els seus amics de l’Índia.
Roger Vivet Montagut
ResponElimina20-5-11
Resumen:
Este libro me ha gustado mucho porqué se demuestra lo mucho que se puede llegar a querer algo que antes no lo querías para nada del mundo.
En este libro, la protagonista es María, una adolescente cuyo padre la lleva con él a vivir a Bolivia. No podrán elegir a donde vivir porqué el padre es técnico en energía solar, y lo han enviado al territorio boliviano con el objetivo de llevar a cabo la electrificación solar en la zona del Altiplano.
Alquilan un piso con el que poder alojarse, el piso veintidós de un rascacielos.
María como prácticamente no sabe nada sobre Bolivia, excepto donde esta geográficamente. Como todo con, el tiempo, María madura un poco y empieza a hablar con Casilda, la adolescente que los ayuda con las tareas de la casa.
A partir de ese cruce de palabras, María descubre que la criada no sabe leer y, conmovida por su condición de analfabeta, no duda en prestarle su ayuda.
Al final, a lo contrario de lo que hubiera pensado al principio de llegar allí, no quería largarse cuando su padre se lo dijo. Al final vuelve con su padre pero se hace una promesa: que algún día volverá.
Información:
Bolivia (quechua: Bulibya Mamallaqta; aimara: Wuliwya Suyu; guaraní: Tetã Volívia), oficialmente Estado Plurinacional de Bolivia, es un país sin litoral marítimo situado en el centro-oeste de América del Sur que cuenta con una población de cerca de 10,5 millones de habitantes. Limita al norte y al este con Brasil, al sur con Paraguay y Argentina, y al oeste con Chile y Perú. Comprende distintos espacios geográficos como la Cordillera de los Andes, el Altiplano, la Amazonía y el Chaco, siendo así uno de los países con mayor biodiversidad en el mundo.
Políticamente, Bolivia se constituye como un Estado plurinacional, descentralizado y con autonomías. Se divide en nueve departamentos. Sucre es la capital y sede del órgano judicial, mientras que La Paz es la sede de los órganos ejecutivo, legislativo y electoral.
En el territorio boliviano se desarrollaron civilizaciones antiguas, como la Cultura Tiahuanacoy la Cultura Hidráulica de las Lomas. Los imperios Inca y Español conquistaron el territorio hasta que el país se independizó de este último en 1825. Bolivia, al haber heredado las tradiciones del mestizaje colonial y las culturas precolombinas, es un país multiétnico y pluricultural, rico en la mezcla de tradiciones y folclore de habitantes mestizos, indígenas, blancos descendientes de criollos, afro bolivianos, y en menor proporción, de emigrantes europeos y asiáticos.