divendres, 2 de desembre de 2016

Literatura del s.XIX

Durant el mes de novembre, hem estat treballat en el projecte LITERATURA DEL S.XIX, un treball en equip en el qual hem pogut incidir en aspectes com l'organització, la coordinació, el respecte en el treball de tots els membres del grup, la gestió del temps, la cooperació, l'expressió oral... i hem conegut nous autors i moviments de la nostra literatura.

https://prezi.com/5tltjbaq7dli/literatura-el-romanticisme-i-el-realisme/


dijous, 3 de novembre de 2016

CLUB DE LECTURA FINAL LA CIUDAD DE LAS BESTIAS 3r ESO

Avui amb els alumnes de 3r d'ESO hem acabat la lectura de La ciudad de las bestias d'Isabel Allende, hem fet l'últim club de lectura i tot seguit, han deixat la seva opinió sobre la història.

Llegeix-les!!!

dilluns, 10 d’octubre de 2016

PANORÀMICA DE LA LITERATURA CATALANA a 3r D'ESO

A 3r d'ESO, hem començat a treballar la literatura, per introduir-nos-hi hem dissenyat un eix cronològic que ens permeti situar-nos en el temps.

Aquí teniu el de l'Elsa i la Marina.



dimecres, 16 de març de 2016

CARTES AL DIRECTOR...Com pot ser!


Després dels horrorosos fets que van succeir ahir a Madrid, la humiliació dels aficionats del PSV a un grup de dones que demanaven almoina a Madrid, els alumnes de 4t han escrit una carta al director denunciant aquest fets:


Sr. Director Com molts ja sabran pels mitjans de comunicació, ahir va esdevenir una acte que afecta al dignitat d'algunes persones, a la Plaza Mayor de Madrid. Va succeir que un grup d'uns tres-cents holandesos aficionats al PSV Enidhoven es trobaven en un bar d'aquesta plaça bevent cervesa, quan van arribar unes dones que estaven demanant caritat. Aquests els van començar a llençar monedes perquè les collissin, i cada vegada que s'ajupien per fer-ho els cridaven un «olé». Fins i tot van cremar un bitllet davant d'una dona i també els feien fer flexions per aconseguir diners. Molta era la gent que ho va presenciar, però poca la que va fer alguna cosa per plantar-los cara. I és que aquesta és la societat en què vivim, l'Europa del segle XXI. Aquestes dones van ser humiliades per un grup d'homes que, pel fet de tenir una posició econòmica més alta, creuen que tenen dret a comportar-se d'aquesta manera. Però, i si en lloc d'un grup de persones, hagués estat una de sola? S'hagués comportat de la mateixa manera? Aquestes dones, realment devien tenir molta necessitat per arribar a aquests extrems d'humiliació. I també hi ha el fet de que, no és un sol vídeo el que corre per internet, sinó que n'hi ha varis. Per tant, més d'una persona, d'entre les quals s'hi trobaven els holandeses, va gravar tots aquests fets mentre passaven, i no va fer res perquè paressin. Definitivament, aquesta és una societat en la que, en alguns aspectes, no estic orgullosa de viure.

MÍRIAM GUZMÁN 4t ESO


Sr. Director,
És una vergonya que tot i vivint al segle XXI encara hi hagi gent que pensi d’aquesta manera tan cruel. És una vergonya que aquestes noies siguin humiliades davant de tanta gent només pel plaer de passar una bona estona d’uns personatges. I és una vergonya que aquests individus cantessin una “cançó” la qual deia: “no travesseu la frontera”, referint-se a la seva emigració, tot i que ells havien vingut d’un altre país (Holanda) a la ciutat de Madrid (España).
És indignant el fet de veure com gent que es creu superior a altres persones, només pel fet de tenir més diners, deixen en ridícul a altres que estan en una situació molt pitjor a la seva cremant diners davant seu o llençant monedes de la mateixa manera com si fossin animals. I per altra banda es casi cent per cert segur que aquestes noies, no entenien el que els holandesos deien.
La falta de moral d’algunes persones fa que altres acabin en una situació molt desagradable i rebaixada. Es per això que penso que individus com aquestes, els quals humilien i deixen en ridícul a altres persones que han emigrat per alguna raó (segurament important) del seu país, no mereixen poder anar a altres llocs, ja sigui per mirar un simple partit de futbol o anar de vacances, ja que de la mateixa manera, ells també acaben sent emigrants a curt termini.

CRISTINA LEIVA 4t ESO


El dia 15 de març es jugava, al Vicente Calderón, a Madrid, el partit de l’Atlètic de Madrid contra el PSV Eindhoven. El matí d’aquell dia van ocórrer uns fets inexplicables. A la plaça major de la mateixa capital espanyola, els seguidors del PSV que van acompanyar al seu equip al partit decisiu feien el got a les terrasses. Quan unes indigents van acostar-se a demanar caritat. La reacció d’aquests seguidors va ser cruel i innecessària completament. Van dedicar-se a humiliar a les dones indigents mitjançant la seva bona fe i la seva necessitat de diners; els hi cremaven bitllets a la cara, els hi tiraven monedes al terra, les cridaven burletes, els hi feien fer numerets i exhibicions estranyes per a una trista moneda... realment a aquells fidels estrangers els calia divertir-se així? Tanta poca sang tenen? Crec que fan falta paraules per saber la resposta.

ELOI ROS 4t ESO


Dimarts 15 de març del 2016 era la data del partit Atlètic de Madrid contra PSV Eindhoven, els visitants. Fins aquí tot sembla anar normal, dos equips futbolístics jugant cara a cara. Però de bon matí, els aficionats del PSV, es van dedicar a humiliar dones captaires cremant-los-hi bitllets a la cara, tirant-los-hi diners com si fossin gallines, fins l’extrem de que haguessin de fer flexions per obtenir la recompensa.
Aquest fet em sembla denigrant, deixant a banda que estem al segle XXI, per qualsevol tipus de persona. L’alcohol no justifica les seves accions, ni tampoc el fet d’estar en un altre país ni el fet d’estar amb els amics. Ningú es mereix ser tractat d’aquesta manera per fer quelcom tant simple com intentar sobreviure.
Per altre banda, el que haguessin pogut fer la gent que passava per allà, hagués set gravar-ho, ja que així aquest fet tingués probes sòlides com ja van fer o trucar a la policia, ja que eren més de 300 aficionats i una persona sola és difícil enfrontar-s’hi. A part de trucar a la policia, crec que les persones que van realitzar aquest acte denigrant haurien d’estar sancionades d’alguna manera, com no podent entrar al partit.  

IRENE CASTELLON 4t ESO

Sr Director: M'he assabentat del fet que ha passat a Madrid, concretament a la Plaza Mayor. Un gran nombre d'aficionats holandesos del PSV d'Eindhoven que s'estaven en un bar o voltant pel carrer, han menyspreat i s'han burlat d'un grup de dones que han hagut de marxar del seu país per uns motius i demanaven diners pel carrer. Els holandesos els hi tiraven monedes i elles les recollien, mentrestant ells se'n reien i les anaven animant. Escric per reivindicar que s'hauria d'actuar d'alguna manera o altre quan passa un fet com aquest. Segons la meva opinió és una llàstima que hagi passat això. Aquesta gent s'hauria de posar-se en la pell d'aquestes dones per saber com et sents quan et menyspreen d'aquesta manera. És una vergonya que hagi de passar això, realment la visió dels aficionats respecte a les captaires no hauria de ser inferior, són persones, tenen sentiments. S'haurien de plantejar algunes solucions i amb més raó si no estàs d'acord amb la manera d'actuar d'aquests aficionats holandesos. Una seria trucar immediatament a la policia per posar fi a aquesta situació ja que hi havia un gran nombre d'aficionats i una persona que intervingués sola, no hagués fet res contra tota aquesta gent. Salutacions de 

RINAH COLOMER

Senyor Director:
La falta de respecte davant de persones amb unes condicions diferents a les altres sempre ha estat present en aquesta societat. Em dirigeixo a aquest diari per fer públic un cas recent que ha impressionat a milers de ciutadans. Un grup important de holandesos, durant el debut del seu equip futbolista PSV a l’estadi Vicente Calderón de la ciutat de Madrid, han estat assumits com a graciosos, només pel fet de tirar monedes a persones allà presents que demanaven caritat, acompanyat de diverses burles de tot tipus per les seves condicions. Els seguidors de l’equip visitant inclús tiraven bitllets i els cremaven davant seu en senyal de superioritat.
Em sembla una barbaritat el fet de que aquestes persones es creguin dominants als altres només per un sol motiu, com es el cas de l’economia en el seu país. No entenc com en el segle XXI encara es troben persones amb aquesta mentalitat i m’agradaria donar suport a humans que lluiten per una igualtat social entre països. Es difícil tornar el passat i detenir aquest fet que s’ha produït fa poques hores, però crec que es trobaven persones o inclús cambrers que podien detenir-los en pocs segons només fent el gest de trucar a la policia. Lluitarem junts per aconseguir un món sense maltractament econòmic entre d’altres desigualtats. 

BRUNA SITJÀ 4t ESO

Aficionats del PSV Eindhoven humilien a dones que demanen caritat
S’està convertint en un problema quan els aficionats d’un equip de futbol es desplacen en territori rival, no es per la multitud de gent que hi viatja sinó com es comporten un cop han arribat al seu destí. Un exemple molt recent i que la gent no i dóna la importància que té aquest fet és un problema molt greu, va passar el dimarts dia 16 de març, hi havia partit de champions Atletico de Madrid vs PSV Eindhoven, els aficionats com que tenen un trajecte llarg el que fan es marxar uns dies abans cap Madrid i mentre estan allà no tenen res més a fer que demostrar a la gent que són superiors, però d’una manera que fa pena. Es van concentrar més de 300 aficionats del PSV a la plaça de Madrid el matí abans del partit i no se’ls i va acudir res més que humiliar a persones que demanaven caritat per la plaça, els obligaven a fer flexions a canvi de diners, els i cremaven bitllets a la cara, assentats en una terrassa d’un bar els i tiraven diners a terra perquè els recollissin com si fossin gallines mentre ells cridaven i s’ho passaven bomba bevent cervesa i humiliant a persones que han tingut menys sort en la vida. Es ridícul el que han fet aquests aficionats no en tenen prou de gaudir d’un partit de futbol que han d’anar per la ciutat de Madrid cridant bevent i humiliant a la gent. El que demano es que quan un equip porta afició a fora, la policia i altres forces de seguretat estiguin alerta on paren i el que estan fent així s’evitarien molts problemes en els desplaçaments de les aficions.

CARLES POUS


Sr. Director,
Escric per expressar la meva opinió sobre el que va passar a la Plaça Major de Madrid, quan uns seguidors del PSV Eindhoven van humiliar a unes dones que demanaven caritat mentre esperaven el partit contra l’Atlètic de Madrid. Les van humiliar fins al punt de fer-les fer flexions i fer-les ballar per poder guanyar monedes. Els seguidors del PSV fins i tot cremaven bitllets davant seu, quan aquests bitllets a elles els hi haurien servit per donar de menjar als seus fills o a per alimentar-se elles mateixes.
De veritat algú es pot sentir superior a una altre pel simple fet d’estar millor econòmicament o bé per ser d’un altre país? La resposta és senzilla, NO. Al cap i a la fi, tots som persones i tots volem ser respectats. Aquestes dones no es mereixien el que els hi van fer i la millor solució hagués sigut que algú hagués trucat a la policia i aquesta els hagués retingut fins després del partit. Segur que així se’n recordarien d’aquella vegada que es van gastar diners per anar a Espanya a veure el partit de futbol del seu equip, però van marxar sense poder-lo veure per la seva falta d’humanitat.

LAIA ESPINOSA

Dimarts 15 de març es van publicar uns vídeos on es veuen una colla d'homes entre vint-i-cinc i quaranta anys bevent cervesa en un bar a la plaça de Madrid rient d'unes dones les quals van haver de marxar del seu país i cridant "no crucéis la frontera" o bé "¿si te doy este dinero te vas a marchar de aquí?".
Aquests tipus de situacions em causen impotència, ja que es veu realment la injustícia que hi ha avui en dia. Uns homes, per passar l'estona, es poden riure d'unes pobres dones que no tenen diners i no els hi passarà res, en canvi una persona per agafar menjar d'un supermercat perquè no tenen diners ja la tanquen a la presó. En aquests vídeos es veuen algunes escenes que fan realment mal: un noi cremant un bitllet a davant seu i tirant-lo a terra quan elles ho farien tot per aconseguir-lo.

Aquestes dones l'únic que feien era demanar caritat i com que feien el que sigui per aconseguir diners els homes els hi feien per flexions, o bé els hi tiraven diners, és a dir, no les tractaven com a persones. Trobo que això és una cosa penosa, que uns homes per anar una mica beguts se'ls vegi gaudir fen una cosa així.
Aquests vergonyós incident que ha passat a Madrid és el mateix que està passant a nivell Europeu amb el rebuig dels immigrants sirians.
Una de les maneres que es podria reaccionar en trobar-se una situació així és trucar a la policia.

IRENE  BALLART

Ahir, dia 15 de març, uns aficionats holandesos del PSV es van desplaçar fins a Madrid per veure en directe el partit del seu equip contra l’Atlètic del Madrid. Esperant aquest, es trobaven en una terrassa de la plaça Major de la ciutat on consumien les seves begudes, fins que un grup de dones d’ètnia gitana van passar demanant caritat, aquests van actuar d’una manera indigna d’un home o ja senzillament d’una persona. Així, llençant les monedes perquè les dones s’ajupissin i s’afanyessin a recollir-les, es burlaven.
És per això que escric disgustada per aquests fets que ens aporta diversos mitjans de comunicació, junt amb vídeos i imatges no gaire agradables que em costen digerir i més, veient-les al segle XXI. Com podem acollir aquesta espècie de “turistes” que després de la seva estada deixen els principals titulars dels diaris, de manera negativa. Penso que és una falta d’educació, fins arribar el punt de donar diners a canvi de fer flexions, ballar o que marxessin, entre d’altres. Una falta de respecte no només per qui ho feia, sinó també, pels que passejaven els voltants on s’aprecia les seves rialles amb mala intenció. En part també penso, que qui ho hagi gravat, encara que serveixi per demostrar els successos podrien haver actuat per parar-ho i fer-ne consciència de que no estava be el que estava passant.
Definitivament no podem permetre que es torni a repetir aquest acte, tot i que les dones víctimes no semblen tampoc agafar-s’ho molt malament, però tampoc entenien les seves intencions, ni les finalitats. Es tracta de riure amb la gent, no de riures d’alguna persona.

AINA CELMA

dijous, 3 de març de 2016

LITERATURA DEL S.XIX A 4t ESO

☆☆Treball cooperatiu per competències ☆☆

A les classes de llengua catalana i castellana hem estat treballant durant 4 sessions la literatura del s.XIX amb grups heterogenis on cada membre tenia una funció específica. Cada grup era responsable de preparar el contignt d'un apartat, saber fer-ho arribar de la millor manera als seus companys i, finalment, assegurar-se que l'aprenentatge d'uns i altres havia estat efectiu.
#aprenentatgecooperatiu  #relacionsinterpersonals #distribuciódetasques #valorsdesocialització #iniciativa   #implicació   #objectiuscomuns    #cohesiódegrup   #aprenentatgesignificatiu



Us deixen algun exemple de petites activitats:

video



       https://prezi.com/c88gdmvnp4sh/el-romanticisme/

       https://prezi.com/ovl-tbqllhvs/el-romanticismo/


dimecres, 2 de març de 2016

Collage d'històries-Vols llegir-les?

...Continua la història-Taller d'expressió escrita...


Una mujer está sentada sola en su casa. Sabe que no hay nadie más en el mundo: todos los otros seres han muerto. Golpean la puerta. Mira la puerta, la golpean otra vez y otra....



dimecres, 3 de febrer de 2016

Voleu veure les nostres entrevistes de feina?

Després de treballar el currículum vitae, la carta de presentació i l'entrevista. Ho hem posat a la pràctica, us deixem els enllaços perquè les pugueu veure:

https://youtu.be/zbaPCxIGULA Aina Celma - Emma Gómez- Mireia Ayats

https://youtu.be/DKAAXItPVoo Irene Castellón- Rinah Colomer - Gemma Crespi

https://www.youtube.com/watch?v=Nevpz5Sfk0c Dídac Maroto - Manel Castillo

https://youtu.be/FgtEdXKYcIc Míriam Guzmán - Cristina del Puerto - Cristina Leiva







dimarts, 26 de gener de 2016

PRÀCTICA EXPRESSIÓ ESCRITA _Text expositiu & argumentatiu


Escriu un text a partir del tema que es acordar ahir a classe, decideix si escrius un text argumentatiu o expositiu i llavors segueix les característiques que s'especifiquen en el document adjunt.


dijous, 14 de gener de 2016

L'ENTREVISTA DE FEINA

Després de treballar el currículum vitae i la carta de presentació, aquí teniu els recursos que hem treballat avui a classe per fer les entrevistes de feina.


dimecres, 13 de gener de 2016

SHAKESPEARE A 4t D'ESO

NUNCA HE MUERTO

Queridos, queridas me llaman William Shakespeare y de las palabras el genio soy. Pero empezamos por el principio de mi vida, el nacimiento.
Mi nacimiento se dio lugar en Stratford-on-Avon (Inglaterra) en el año 1564 después de cristo. Tengo siete hermanos, fruto del amor entre John y Mary, de los cuales yo soy el tercero hijo y primer ser humano de sexo masculino descendiente de la pareja. Mi padre John tuvo varios empleos, des de comerciante de lana, piel y guantes, corredor de fincas hasta administrador del Ayuntamiento, que nos mantenían a mis hermanos a mi querida madre y a mí.   
En mi niñez, y hablando más concretamente de mi educación, cuando las cosas iban bien en casa, llegué hasta la escuela secundaria dónde me enseñaron autores latinos de los cuales me inspiré y gramática, pero no pude seguir en estudios superiores ya que nos quedamos sin casi dinero. Entonces, a partir de los 13 años trabaje de dependiente en la carnicería de la familia, y tuve que dejar las aulas. Fue un periodo muy duro para mí, ya que lo que alimentaba mi alma era el saber, así que para matar el tiempo hacia versos y aprendía cosas por mi cuenta. En mí esta época oscura, tuve que rivalizar con los más duro bebedores, pero a los 18 años una chispa de luz asaltó mi camino.
Datamos del 28 de noviembre de 1582, a mis 18 contraje matrimonio con una bella dama, Anne Hathway, ocho años mayor que yo, que estaba embarazada de tres meses de nuestro primer hijo, vamos que de penalti salió la cosa, y nos animamos a tener dos más. En total, dos mujeres y un barón, Hamnet, que murió a los 11 años. De nuestro apasionado amor del principio, ya con el casamiento y la muerta de Hamnet, no nos aveníamos mucho, así que decidí no dejarle demasiada cosa en el testamento.
Por ese tiempo, en mi terreno laboral, seguía escribiendo versos e hipnotizado por las representaciones que la compañía de cómicos de la lengua ofrecían en la sala de Gremios de Stratford, cosa que me servía de inspiración.
Mi grande época fue en 1592, estaba en Londres trabajando como dramaturgo, a partir de allí mi carrera como actor despegó hasta convertirme en escritor y finalmente, en el mejor copropietario de la compañía teatral Lord Chamberlain’s Men, que fue lo más popular de la época. La compañía alcanzó tal popularidad que, tras la subida al trono de Jacobo I Stuard, nos pasamos a decirnos King’s Men. Gracias a este éxito, mi economía mejoró, y llegué a ser uno de los accionistas del teatro, así ayudando económicamente a mi pobre padre, que le compré un título nobiliario.
Finalmente, me retiré en 1611 a mi pueblo natal e hice una casa en Stratfford.
Pero…antes de mi muerte, me apetece hablar de mis obras más famosas y las cuatro etapas.
La primera está integrada por piezas históricas y comedias ligeras (1590-1594), la segunda se caracteriza por el perfil histórico de los personajes y su significación (1595-1600), la tercera aparecen tragedias cómo Hamlet y Romeo y Julieta. Finalmente, la cuarta fue la menos brillante, ya que fue casi el final de mi vida, pero destacan The Winter’s Tale y The Tempest. Seguramente, la que más gente recordará en estos días es Romeo y Julieta, sin duda mi favorita.
Ahora, toca hablar de mi peor época, la muerte. La verdad es que morí bastante joven, con tan solo cincuenta y dos años (23 de abril de 1616). Mis restos fueron sepultados en la iglesia de mi pueblo natal.
Pero te quiero contar un secreto, yo no estoy muerto. Las personas morimos en el momento que nadie nos recuerda, así que yo seguiré vivo por toda la eternidad.

William Shakespeare, 13 de enero del 2016 – hasta el día que nadie me recuerde.      IRENE CASTELLÓN