La Colometa, en Quimet, l'Antoni, la Rita, l'Enriqueta, en Mateu, en Pere, la Griselda, en Cintet,..........tots són personatges que formen part de l'entramat d'una obra que ha estat considerada un clàssic de la literatura catalana de postguerra, una novel.la que s'ha traduït a més de 20 idiomes.
Durant aquest trimestre, els hem anat coneixent i ens hem anat endinsant en aquesta història que a través del recurs de l'escriptura parlada, la seva autora, Mercè Rodoreda, ens permet conèixer els sentiments més profunds de la protagonista. Escrita amb una narració planera, amena, amb destacats tocs poètics i humorístics, l'obra commou i no et deixa impassible. Què t'ha suggerit la seva lectura? Què n'has après? Quin aspecte t'ha sorprès? Per què? La recomanaries? Trobes paral.lelismes amb la societat actual? Quins?
 |
| Mercè Rodoreda |
Aquesta llibre ha estat una lectura estranya, mai havia llegit un llibre d'aquesta classe ja que no em criden massa l'atenció els llibres sobre la guerra ni els clàssics. Però bé, és un tipus més de llibres que el llarg de la vida va bé llegir, ara poder no em serveix massa ja que les nostres vides no s'assemblen en res, però en un futur qui sap si ens podríem trobar en una situació similar a la de la Natàlia, trobo que ha set una dona molt valenta i que ha viscut moltes coses que a la majoria de nosaltres ens vindria gran, a set un llibre una miqueta espès, ja que la parlà era una mica antiga i la lletra era molt espès.
ResponEliminaLa plaça del diamant – Mercè Rodoreda
ResponEliminaEn la meva opinió la plaça del diamant es un llibre molt carregós però és entretingut, no es una lectura que triaria jo si no fos obligatòria ja que explica molts detalls i moltes coses i et compliquen la lectura, no m'agrada quan comença a explicar una cosa i de cop i volta sense acabar d'explicar-la comença una altre i més tard acaba la del principi, és horrible, perquè vols saber el que passa però es lliga amb moltes més coses i s'allarga molt. Però m'ha agradat ja que et posa en la situació que es vivia en aquells anys a Catalunya.
Si agües de posar-li nota, del 1 al 10 li posaria un 6'5.
Aquest curs em llegit la Plaça del Diamant, en conclusió la lectura esta força bé tot i que al principi, t'has d'acostumar al llenguatge i a la forma d'escriure de l'autora. Després et sobta bastant l'argument i la història.
ResponEliminaUna de les qüestions que m'ha sobtat més del llibre és l'actitud i la personalitat d'en Quimet, em sorprèn que hi hagi gent així, però alhora actualment, també ser em certesa que es una situació controladora, que avui dia pot passar em qualsevol home.
També em sorprèn l'actitud sotmesa de la Natàlia, perquè en la meva opinió és com si s'hagués anat apagant, i no visques per ella mateixa, que només visqués per viure.
Aquest llibre m'ha agradat, ja que es un clàssic que teníem que llegir però hi ha algun rato que se m'ha fet una mica dens de llegir.
El llibre m'ha agradat bastant, ja que era facil de llegir i no es feia cansat de llegir. Estava molt ben separat per capitols, i la lletra era bastant gran. Els continguts del llibre estaven prou bé, ja que parlava d'un tema que l'hem estat treballant bastant aquest any a colegi. El que potser no m'ha agradat tant es que es feia una miqueta repetitiu cap el principi, pero sort que el final ja pasaven coses mes destacables. Ja que el teniem de llegir de lectura obligatoria, no m'ha fet cap mal llegir-lo ja que es una experience a afegir.
ResponEliminaEl llibre de La Plaça del Diamant, és un molt bon llibre, ja que plasma la mentalitat de la gent que vivia a l'època anterior, durant i posterior a la Guerra Civil Espanyola. També reflexa molt la situació en la què vivien, i la pobresa que va haver-hi en la majoria de famílies durant i després de la guerra. A més toca temes molt interessants i que desgraciadament eren característics en la majoria de gent d'aquesta època, com el masclisme generalitzat que s'hi veu.
ResponEliminaEl llibre en general, m'ha agradat molt, i la meva valoració és molt bona, l'únic inconvenient que li he trobat és que a vegades diu alguna cosa que et fa perdre una mica el fil, com quan en Quimet diu: -ai, pobre Maria, que al final acabes descobrint a què ve, però al moment de llegir-ho et desconcerta. Tot i així, crec que és un llibre molt adequat pel què fa a una lectura obligatòria de 4t d'ESO i crec que s'hauria de continuar llegint.
LA PLAÇA DEL DIAMANT
ResponEliminaLa Plaça del Diamant, el llibre que em llegit aquest tercer trimestre, m'ha agradat però es feia molt cansat de llegir tot i que els capítols eren molt curts. El tema del que tractava el llibre m'agradava perquè aquest tema de les guerres doncs sempre m'ha agradat estudiar-les i també ha coincidit que al mateix temps que llegíem el llibre estàvem fent a socials la Guerra Civil Espanyola. El principi del llibre no em va agradar i pensava que seria un llibre molt avorrit però a mesura que el vaig anar llegint em va agradar més. Si el tingués que recomanar el recomanaria perquè és un llibre clàssic de la literatura catalana però no és el millor llibre que m'he llegit.
Marc Suñen
La plaça del diamant,m'ha agradat moltíssim, i he trobat que és un llibre molt interessant que m'alegro molt d'haver llegit. És un llibre molt ben escrit, que ambienta molt be aquella època, lleguin-te un llibre així t'adones una mica la sort que hem tingut nosaltres d'haver nascut uns anys més tard a la història, ja que aquest llibre se situa a casa nostra, i això fa que encara el sentim més nostre.Realment m'ha sobtat la relació que tenien en Quimet i la Natàlia, i m'he indignat molt ja que evidentment penso que han de ser iguals els homes i les dones, i en Quimet tracta a la Natàlia com si fós un moble. Però si t'hi pares a pensar veus que això passava realment i no fa pas gaires anys.
ResponEliminaAquest llibre el recomano a tothom, ja que és un llibre d'aquells que s'han de llegir, et fa obrir una mica els ulls i veure que no sempre tot ha set tan brillant com ara. Gairabé des del princippi del llibre ja t'enganxa, i sempre vols saber més i més.