Aquest llibre per mi es bastant bo. La historia esta en explicada i el contingut també està molt bé. M’ha agradat tot el llibre en general. La historia que explicava era molt bona per tot el que li passa i tots els problemes que té, entre el del seu pare, el de la seva amiga... al final es una mica trist i mai t’esperaries el que passa però està bé. L’únic problema que he trobat en aquest llibre es que quan està explicant el que li passa escriu un llibre que explica el mateix i embolica una mica. Es un llibre ràpid de llegir perquè no es gaire llarg. M’ha agradat llegir-lo.
Ha set un dels llibres que més m'ha agradat, ha set fàcil de entendre. Els personatges estaven molt ben descrits, i les coses que passaven les explicaven molt bé, les escenes i la manera que es realitzaven. El tema de perquè esta a l'internat m'ha semblat que ha estat molt ben explicat. La última carta que es veu en el llibre, es la que em va arribar més, ja que es separen. El personatge que més m’han cridat l’atenció, ha sigut la Penny, concretament Penelope, les coses que feien i com era ella, i com pensava, m’ha agradat molt. La veritat, és que mai m’ha agradat gaire llegar però aquest llibre, m’ha encantat.
He llegit trucant les portes del cel i m'ha agradat molt. És molt interessant tot el què passa, m'agrada molt conèixer coses sobre altres cultures i aquest cas sobre l'Índia. El recomanaria a les persones que els hi agradessin els llibres d'amor. Gràcies aquest llibre, quan sigui gran m'agradaria anar a ajudar en una ONG d'un país que ho necessités.
Situat en un futur llunyà però presentat com l'època medieval, entre wargs, follets, goblins, màgics, dracs, nans i hòbbits; En Bilbo, els seus tretze amics nans juntament amb el màgic Gàndalf s'endinsen a les Terres Salvatges en busca del Tresor que ara posseeix el temible drac Smaug.
I amb ella desencadena la trepidant història de tots ells; fent-te enganxar a cadascuna de totes les pàgines que té el llibre, on no t'esperes per res del món el final que desencadena a l'aventura. Sentint a flor de pell cada un dels mots i cada una de les emocions que passen, el Hòbbit t'atrapa des de la primera pàgina.
TRUCANT A LES PORTES DEL CEL: Aquest llibre m’ha impactat molt en el tema de les medicines, els hospitals perquè allà a Índia és molt difícil ajudar a la gent i curar-los sense els recursos que necessiten els metges per curar els pacients. La protagonista de la història també m'ha agradat molt perquè encara que els seu pare i el seu xicot li ho impedeixen ella segueix endavant. La seva forma de transmetre la historia i els sentiments dels personatges també està molt bé perquè t'ajuda a endinsar-te dins el llibre i viure experiències noves. El recomano a la gent que li agrada saber, conèixer noves coses, noves experiències d'altre món i entendre que hi ha altre llocs que pateixen per necessitat de medicines, d'aliments o d'altres coses, que encara que nosaltres estiguem bé hi h gent que pateix molt. Finalment aquest llibre m'ha agradat molt. (Chadia Rammou)
Ha set un dels llibres que més m'ha agradat, ha set fàcil de entendre. Els personatges estaven molt ben descrits, i les coses que passaven les explicaven molt bé, les escenes i la manera que es realitzaven. El tema de perquè esta a l'internat m'ha semblat que ha estat molt ben explicat. La última carta que es veu en el llibre, es la que em va arribar més, ja que es separen. El personatge que més m’han cridat l’atenció, ha sigut la Penny, concretament Penelope, les coses que feien i com era ella, i com pensava, m’ha agradat molt. La veritat, és que mai m’ha agradat gaire llegir però aquest llibre, m’ha encantat.
Comentari lectura català: TRUCANT A LES PORTES DEL CEL He après que no tot són els diners, però que sense ells no podríem fer la majoria de coses que ens proposem. El respecte mutu és el que ens fa ser persones, no ens hem de fiar mai de les primeres impressions, poden ser el que mai t’hauries esperat. M’ha enganxat molt, al principi sem feia una mica carregós però després al haver-hi aquelles petites anotacions de frases de diferents autors em vaig anant engrescant més. He trobat a faltar que passes alguna cosa més sentimental de tema amorós entre els tres protagonistes de la novel•la, per la meva part he trobat que hi faltes més acció, més atracció entre ells. Em pensava que la Silvia acabaria amb en Leo o amb Mahendra i que la relació que tenia amb l’Artur s’acabaria acabant.
PALESTINA: Palestina, com ens indica el seu títol és un llibre que ens explica els atemptats entre Palestina i Israel. Ho narra d'una forma tant real que sembla que verdaderament ho hagi viscut. Com si realment tota aquella sang vessada l'hagués esquitxat, tastat. D'alguna manera ho havia de viure, l'autora. Encara que fos un somni. Encara que aquesta història hagi sorgit d'un recull d'informació. Sempre hi ha un fet i un perquè amagats que donen sentit al llibre. Que li donen un origen. Potser d'aquesta manera el llibre és més bo. O fins i tot pot arribar a ser més dolent. Però sempre és agradable saber amb què es va començar a escriure un història. Com i en què es va inspirar. Sempre és bo saber més del contingut, de la historia, del món on ens submergim... M’agradaria però, sobretot destacar el tema d’aquest llibre que m’ha ajudat a arribar a una conclusió de moltes coses. Motius que fins ara no havia donat importància i que ara, m’agradaria dir amb veu alta, i poder al menys fer que algú sentís la meva veu entre el soroll de les bombes, els tancs i les armes. I que algú em seguís. Millor si ho fessin tots. I poder si més no ajudar, només amb paraules, a aconseguir un diàleg entre els dos territoris. Ajudar a arribar al capdamunt d’aquesta guerra. Però miserablement no hi puc fer res. A vegades és odiós saber que encara ets petit per poder aixecar-te, i alhora rendir-te pensant que, per molt gran que siguis, i siguis qui siguis i com siguis tampoc podràs arreglar res. Però sempre ens hi hem trobat, enlloc es troben solucions i tot acaba amb la violència. Una violència que es podia haver impedit si algú o més d’un s’hagués aixecat a dir la veritat. A dir el que realment és important i que tants amaguen. A dir el que pensem i el que acaben per pronunciar els nostres llavis. M’agradaria algun dia, poder marcar algun fet, dir la meva paraula quan tothom s’hi negui. Sentir que puc amb tot i veure’m cada dia més amunt del que estava. Veure el món als meus peus i alhora, ser com tots i cada un dels que m’envolten i regnen en el silenci.
Un llarg i impressionant viatge d'anada i tornada plasmat en 300 pàgines i poc. A través de cada paraula perfectament encaixada i perfilada, i juntament amb l’equip del hòbbit Bilbo, el mag Gàndalf i els 13 nans encapçalats per Thorin, aquesta història et transporta en un univers mitològic ple d'ésser extraordinaris: nans, hòbbits, elfs, dracs, etc. Ens transporta a terres del nostre imaginari infantil, de muntanyes altives i boiroses, cases acollidores, de tranquil•litat i de lluites. Un llibre fantàstic, que perdura en els seus ja bastants anys de creació, com un gran clàssic, juntament amb la resta d’obres del seu autor, J.R.R. Tolkien.
Tractava de dues famílies: una israeliana, la família de l’Arik, i l'altre palestina, la família de la Djamil•la. Et fa veure que els problemes que van tenir entre Palestina i Israel van ser molt dolorosos, però que si acabes lluitant pel que vols, en aquests casos, ser cantants, ho pots acabar aconseguint. Les dues famílies han patit molt, entre d’altres coses per la mort d’algú que estimaven, però el llibre s’ha acabat força bé. Tot i així, trobo injust que no es pogués dir la veritat de tots aquells problemes en veu alta, penso que s’haurien estalviat forces patiments i no hi haurien hagut tantes morts si ho haguessin dit des de un principi. Per acabar, vull dir que trobo que ha estat un llibre força interessant, però alhora també una mica dur, el fet de veure el que en realitat passa o passa a altres cantons del planeta.
Aquest llibre ha set un dels llibres de lectura obligatòria dels tres anys d’ESO que m’ha agradat més per què és un llibre d’aventures i d’acció, barrejat amb coses fictícies que són quasi més allà de la imaginació, com el Golum, un ésser imaginari. Encara que el llibre va ser escrit fa molts anys, i que hi ha paraules que no es fan servir gaire, m’ha agradat molt. Les aventures que passen els nans i en Bilbo em van agradar molt, sobretot quan estan a dintre de la muntanya que no saps si el drac hi és o no. Dos dels trossos que també em van agradar molt van ser quan en Bard mata l’Smuag i l’altre era el que batallen contra els goblins i els wargs que em va agradar molt com l’autor el va explicar i em va fer creure que podia passar de veritat.
Un llibre d’amor, d’aventura, un llibre trist, però sobretot un llibre que parla del que realment és el món, del que realment és important, de que només amb dos mesos, ajudant a un hospital a l’Índia, on necessiten molt més que nosaltres perquè els puguin curar. Una sola persona, pot posar el seu petit gra de sorra per millorar el món, això és el que et fa aprendre aquest llibre, que no tot és si ets guapo, si ets alt o si ets prim, que el que realment importa és el que tu pots fer pels altres o el que pots aportar per part teva. La motivació de la protagonista per canviar el món és impressionant, i m’ha fet pensar que persones com la ella, haurien d’haver-hi moltes més. Hi ha llibres que et canses de llegir-los, se’t fan pesats, però aquest no, quan vaig començar a llegir-lo no vaig poder parar, em va agradar molt, és molt maco.
Ha set un dels llibres que més m’ha agradat, em va costar començar perquè se’m a fet molt pesat el principi però quan m’he ficat dins l’història del llibre ha set fácil d ellegir. Les cartes estaven molt ben escrites i molt ordenades. L aúltima carta de la hist`ria em va començar a liar perquè començaa explicar la història que escriu i la seva vida real.Al final és una mica trist i mai t’esperes la mort de la Penny.
Les cartes d’Anna Aquest llibre m’ha agradat molt, no només perquè hagi estat ràpid de llegir sinó també perquè tracta d’una noia, l’Anna, més o menys de la nostra edat que la seva mare i el seu tiet l’envien a un internat a Anglaterra. EL llibre consisteix, bàsicament, en les cartes que escriu l’Ana i el llibre que, també escriu ella, però que li envia a la seva millor amiga Alícia. L’Anna envia cartes a la seva mare, al seu pare que està a la presó, a l’Alícia i a la seva mainadera. A l’internat, coneix una noia que es diu Penny i la seva àvia. El final del llibre et deixa un regust amarg perquè, l’última carta que envia l’Anna és a l’àvia de la Penny. A mi aquest llibre m’ha agradat molt i el recomano als lectors que els agrada molt aquest tipus de llibres.
LES CARTES D’ANNA El llibre de “Les cartes d’Anna” m’ha agradat molt tot i que jo, no soc gens lector, ni m’agrada llegir. És un llibre que al principi se’t pot fer una mica difícil, però a mesura que vas llegint, et va enganxant i se’t fa molt emocionant i alhora una mica trist al final. Totes les cartes que escriu l’Anna, trobo que estan molt ben redactades i que les escriu amb molt sentiment, i això fa que siguin tan bones. També s’ha de dir que les cartes estan molt ben ordenades i unes donen sentit a les altres. Resumint, crec que ha set un dels llibres, per no dir l’únic que m’ha agradat des de que estic a l’ESO, m’ha agradat moltíssim
Deixeu el vostre comentari de la novel.la que heu llegit aquest 1r trimestre. 
Aquest llibre per mi es bastant bo. La historia esta en explicada i el contingut també està molt bé. M’ha agradat tot el llibre en general. La historia que explicava era molt bona per tot el que li passa i tots els problemes que té, entre el del seu pare, el de la seva amiga... al final es una mica trist i mai t’esperaries el que passa però està bé. L’únic problema que he trobat en aquest llibre es que quan està explicant el que li passa escriu un llibre que explica el mateix i embolica una mica. Es un llibre ràpid de llegir perquè no es gaire llarg. M’ha agradat llegir-lo.
ResponEliminaHa set un dels llibres que més m'ha agradat, ha set fàcil de entendre. Els personatges estaven molt ben descrits, i les coses que passaven les explicaven molt bé, les escenes i la manera que es realitzaven. El tema de perquè esta a l'internat m'ha semblat que ha estat molt ben explicat. La última carta que es veu en el llibre, es la que em va arribar més, ja que es separen. El personatge que més m’han cridat l’atenció, ha sigut la Penny, concretament Penelope, les coses que feien i com era ella, i com pensava, m’ha agradat molt. La veritat, és que mai m’ha agradat gaire llegar però aquest llibre, m’ha encantat.
ResponEliminaTRUCANT LES PORTES DEL CEL
ResponEliminaHe llegit trucant les portes del cel i m'ha agradat molt.
És molt interessant tot el què passa, m'agrada molt conèixer coses sobre altres cultures i aquest cas sobre l'Índia.
El recomanaria a les persones que els hi agradessin els llibres d'amor.
Gràcies aquest llibre, quan sigui gran m'agradaria anar a ajudar en una ONG d'un país que ho necessités.
EL HÒBBIT - J. R. R. Tolkien
ResponEliminaSituat en un futur llunyà però presentat com l'època medieval, entre wargs, follets, goblins, màgics, dracs, nans i hòbbits; En Bilbo, els seus tretze amics nans juntament amb el màgic Gàndalf s'endinsen a les Terres Salvatges en busca del Tresor que ara posseeix el temible drac Smaug.
I amb ella desencadena la trepidant història de tots ells; fent-te enganxar a cadascuna de totes les pàgines que té el llibre, on no t'esperes per res del món el final que desencadena a l'aventura. Sentint a flor de pell cada un dels mots i cada una de les emocions que passen, el Hòbbit t'atrapa des de la primera pàgina.
TRUCANT A LES PORTES DEL CEL:
ResponEliminaAquest llibre m’ha impactat molt en el tema de les medicines, els hospitals perquè allà a Índia és molt difícil ajudar a la gent i curar-los sense els recursos que necessiten els metges per curar els pacients.
La protagonista de la història també m'ha agradat molt perquè encara que els seu pare i el seu xicot li ho impedeixen ella segueix endavant.
La seva forma de transmetre la historia i els sentiments dels personatges també està molt bé perquè t'ajuda a endinsar-te dins el llibre i viure experiències noves.
El recomano a la gent que li agrada saber, conèixer noves coses, noves experiències d'altre món i entendre que hi ha altre llocs que pateixen per necessitat de medicines, d'aliments o d'altres coses, que encara que nosaltres estiguem bé hi h gent que pateix molt. Finalment aquest llibre m'ha agradat molt.
(Chadia Rammou)
Ha set un dels llibres que més m'ha agradat, ha set fàcil de entendre. Els personatges estaven molt ben descrits, i les coses que passaven les explicaven molt bé, les escenes i la manera que es realitzaven. El tema de perquè esta a l'internat m'ha semblat que ha estat molt ben explicat. La última carta que es veu en el llibre, es la que em va arribar més, ja que es separen. El personatge que més m’han cridat l’atenció, ha sigut la Penny, concretament Penelope, les coses que feien i com era ella, i com pensava, m’ha agradat molt. La veritat, és que mai m’ha agradat gaire llegir però aquest llibre, m’ha encantat.
ResponEliminaComentari lectura català: TRUCANT A LES PORTES DEL CEL
ResponEliminaHe après que no tot són els diners, però que sense ells no podríem fer la majoria de coses que ens proposem. El respecte mutu és el que ens fa ser persones, no ens hem de fiar mai de les primeres impressions, poden ser el que mai t’hauries esperat.
M’ha enganxat molt, al principi sem feia una mica carregós però després al haver-hi aquelles petites anotacions de frases de diferents autors em vaig anant engrescant més. He trobat a faltar que passes alguna cosa més sentimental de tema amorós entre els tres protagonistes de la novel•la, per la meva part he trobat que hi faltes més acció, més atracció entre ells. Em pensava que la Silvia acabaria amb en Leo o amb Mahendra i que la relació que tenia amb l’Artur s’acabaria acabant.
PALESTINA:
ResponEliminaPalestina, com ens indica el seu títol és un llibre que ens explica els atemptats entre Palestina i Israel. Ho narra d'una forma tant real que sembla que verdaderament ho hagi viscut. Com si realment tota aquella sang vessada l'hagués esquitxat, tastat. D'alguna manera ho havia de viure, l'autora. Encara que fos un somni. Encara que aquesta història hagi sorgit d'un recull d'informació. Sempre hi ha un fet i un perquè amagats que donen sentit al llibre. Que li donen un origen. Potser d'aquesta manera el llibre és més bo. O fins i tot pot arribar a ser més dolent. Però sempre és agradable saber amb què es va començar a escriure un història. Com i en què es va inspirar. Sempre és bo saber més del contingut, de la historia, del món on ens submergim...
M’agradaria però, sobretot destacar el tema d’aquest llibre que m’ha ajudat a arribar a una conclusió de moltes coses. Motius que fins ara no havia donat importància i que ara, m’agradaria dir amb veu alta, i poder al menys fer que algú sentís la meva veu entre el soroll de les bombes, els tancs i les armes. I que algú em seguís. Millor si ho fessin tots. I poder si més no ajudar, només amb paraules, a aconseguir un diàleg entre els dos territoris. Ajudar a arribar al capdamunt d’aquesta guerra. Però miserablement no hi puc fer res. A vegades és odiós saber que encara ets petit per poder aixecar-te, i alhora rendir-te pensant que, per molt gran que siguis, i siguis qui siguis i com siguis tampoc podràs arreglar res.
Però sempre ens hi hem trobat, enlloc es troben solucions i tot acaba amb la violència. Una violència que es podia haver impedit si algú o més d’un s’hagués aixecat a dir la veritat. A dir el que realment és important i que tants amaguen. A dir el que pensem i el que acaben per pronunciar els nostres llavis. M’agradaria algun dia, poder marcar algun fet, dir la meva paraula quan tothom s’hi negui. Sentir que puc amb tot i veure’m cada dia més amunt del que estava. Veure el món als meus peus i alhora, ser com tots i cada un dels que m’envolten i regnen en el silenci.
EL HÒBBIT
ResponEliminaUn llarg i impressionant viatge d'anada i tornada plasmat en 300 pàgines i poc. A través de cada paraula perfectament encaixada i perfilada, i juntament amb l’equip del hòbbit Bilbo, el mag Gàndalf i els 13 nans encapçalats per Thorin, aquesta història et transporta en un univers mitològic ple d'ésser extraordinaris: nans, hòbbits, elfs, dracs, etc. Ens transporta a terres del nostre imaginari infantil, de muntanyes altives i boiroses, cases acollidores, de tranquil•litat i de lluites. Un llibre fantàstic, que perdura en els seus ja bastants anys de creació, com un gran clàssic, juntament amb la resta d’obres del seu autor, J.R.R. Tolkien.
Palestina, simfonia de la terra.
ResponEliminaTractava de dues famílies: una israeliana, la família de l’Arik, i l'altre palestina, la família de la Djamil•la. Et fa veure que els problemes que van tenir entre Palestina i Israel van ser molt dolorosos, però que si acabes lluitant pel que vols, en aquests casos, ser cantants, ho pots acabar aconseguint. Les dues famílies han patit molt, entre d’altres coses per la mort d’algú que estimaven, però el llibre s’ha acabat força bé.
Tot i així, trobo injust que no es pogués dir la veritat de tots aquells problemes en veu alta, penso que s’haurien estalviat forces patiments i no hi haurien hagut tantes morts si ho haguessin dit des de un principi. Per acabar, vull dir que trobo que ha estat un llibre força interessant, però alhora també una mica dur, el fet de veure el que en realitat passa o passa a altres cantons del planeta.
Aquest llibre ha set un dels llibres de lectura obligatòria dels tres anys d’ESO que m’ha agradat més per què és un llibre d’aventures i d’acció, barrejat amb coses fictícies que són quasi més allà de la imaginació, com el Golum, un ésser imaginari. Encara que el llibre va ser escrit fa molts anys, i que hi ha paraules que no es fan servir gaire, m’ha agradat molt. Les aventures que passen els nans i en Bilbo em van agradar molt, sobretot quan estan a dintre de la muntanya que no saps si el drac hi és o no. Dos dels trossos que també em van agradar molt van ser quan en Bard mata l’Smuag i l’altre era el que batallen contra els goblins i els wargs que em va agradar molt com l’autor el va explicar i em va fer creure que podia passar de veritat.
ResponEliminaTRUCANT A LES PORTES DEL CEL
ResponEliminaUn llibre d’amor, d’aventura, un llibre trist, però sobretot un llibre que parla del que realment és el món, del que realment és important, de que només amb dos mesos, ajudant a un hospital a l’Índia, on necessiten molt més que nosaltres perquè els puguin curar. Una sola persona, pot posar el seu petit gra de sorra per millorar el món, això és el que et fa aprendre aquest llibre, que no tot és si ets guapo, si ets alt o si ets prim, que el que realment importa és el que tu pots fer pels altres o el que pots aportar per part teva. La motivació de la protagonista per canviar el món és impressionant, i m’ha fet pensar que persones com la ella, haurien d’haver-hi moltes més. Hi ha llibres que et canses de llegir-los, se’t fan pesats, però aquest no, quan vaig començar a llegir-lo no vaig poder parar, em va agradar molt, és molt maco.
LES CARTES D’ANNA
ResponEliminaHa set un dels llibres que més m’ha agradat, em va costar començar perquè se’m a fet molt pesat el principi però quan m’he ficat dins l’història del llibre ha set fácil d ellegir. Les cartes estaven molt ben escrites i molt ordenades. L aúltima carta de la hist`ria em va començar a liar perquè començaa explicar la història que escriu i la seva vida real.Al final és una mica trist i mai t’esperes la mort de la Penny.
Les cartes d’Anna
ResponEliminaAquest llibre m’ha agradat molt, no només perquè hagi estat ràpid de llegir sinó també perquè tracta d’una noia, l’Anna, més o menys de la nostra edat que la seva mare i el seu tiet l’envien a un internat a Anglaterra. EL llibre consisteix, bàsicament, en les cartes que escriu l’Ana i el llibre que, també escriu ella, però que li envia a la seva millor amiga Alícia. L’Anna envia cartes a la seva mare, al seu pare que està a la presó, a l’Alícia i a la seva mainadera. A l’internat, coneix una noia que es diu Penny i la seva àvia. El final del llibre et deixa un regust amarg perquè, l’última carta que envia l’Anna és a l’àvia de la Penny.
A mi aquest llibre m’ha agradat molt i el recomano als lectors que els agrada molt aquest tipus de llibres.
LES CARTES D’ANNA
ResponEliminaEl llibre de “Les cartes d’Anna” m’ha agradat molt tot i que jo, no soc gens lector, ni m’agrada llegir. És un llibre que al principi se’t pot fer una mica difícil, però a mesura que vas llegint, et va enganxant i se’t fa molt emocionant i alhora una mica trist al final. Totes les cartes que escriu l’Anna, trobo que estan molt ben redactades i que les escriu amb molt sentiment, i això fa que siguin tan bones. També s’ha de dir que les cartes estan molt ben ordenades i unes donen sentit a les altres. Resumint, crec que ha set un dels llibres, per no dir l’únic que m’ha agradat des de que estic a l’ESO, m’ha agradat moltíssim