El Mecanoscrit del Segon Origen ha set un dels llibres que m'he llegit que m'han agradat més. Ho ha set perquè tracta el tema de la supervivència, l'amor, una catàstrofe, etc. El llibre en general està molt ben escrit pels anys que fa que l’autor el va escriure. El què he trobat és que al final s’acaba molt sobtadament i no esperes que tingui un final tant sec. Un quaderns que m’ha agradat més ha set el segon i el quart, el segon em va agradar perquè és quan ve l’extraterrestre i també em va fer que me l’imagines molt real per com explicava que tenia el morro com de porc i els ulls que tenia, i el quart em va agradar perquè és quan viatgen i perquè és quan troben la vella que es va tornar boja i també perquè va ser quan l’Alba es va quedar en cinta. A part del final tot el llibre m’ha agradat molt.
VALORACIÓ MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN - Manuel de Pedrolo
És un d'aquells llibres que et marca. Ja fa tres anys que l'he llegit i encara que no pugui recordar-ne els detalls, sempre em quedarà gravat el final de la història. Suposo que perquè per res del món te l'esperes si no te l'han explicat.
Havia set una proposta de la meva mare, que el llegís, ja que a ella li havien fet llegir quan era més petita i també li havia captivat. Com ens passa a quasi tots, vaja.
Potser no és d'aquells llibres que a la primera pàgina ja no pots parar de llegir, però si dels que sempre queden. Ja ho he dit, sobretot el seu final.
El vocabulari no és el que fem servir normalment, i moltes paraules ni tan sols les hem utilitzat mai, però a mesura que t'endinses a la seva història arriba un punt que ja ni t'adones d'aquest fet.
És una història futurista encara que ja fa uns quants anys que va ser escrita; i tot i que a vegades pot semblar una mica irreal (quan es troben l'alienígena rosa, etc). té alguna cosa que fa que creguis en el que Manuel de Pedrolo va intentar transmetre. Fins i a un punt que et fas la pregunta aquesta que tots hem llegit al final del llibre o bé hem sentit. És l'Alba, sols la protagonista d'aquesta novel·la que ens ha captivat? O la mare de la humanitat actual?
Tot el comença, acaba... Tota història, té un final. Però perquè unes pàgines escrites ho diguin, no vol dir que una persona deixi de viure'l, de sentir-lo com ho ha fet al llarg de tota la història.
Ha set... ha set un d'aquells llibre que et deixa neguitós, amb ganes de continuar, deprimit, serè, com si de veritat, el que has llegit, t'hagués influenciat, com si d'alguna manera, t'hagués començat a afectar. Com si es tractés d'haver-hi un personatge més, que l'únic que fa és veure des del seu punt de vista, el que ocorre, el que senten els protagonistes. Ben mirat, com un personatge que viu d'esquena a esquena, una història.
Potser, al viure-la, el primer que hagués notat hagués set la soledat, la por, el neguit al caminar sobre les runes i els cadàvers després de la tragèdia.
Potser al viure-la, altre cosa que hagués notat hagués set l’amor entre dos persones, d’edat i pell totalment diferents. Les carícies, les relacions, els apropaments entre dos persones incapaces de veure la situació en la que estan, incapaces de veure l’edat, incapaces de veure el color de la pell... només amor.
Potser, al viure-la, hagués notat el patiment del creixement d’un fetus, el dolor d’un part, en el cas d’en Dídac, el dies de malhumor i les enrabiades. La precaució el fer cada esforç, sabent que el que dus a sobre, no és una simple criatura, sinó una més, que tot just comença una nova família.
A mi el llibre em va costar molt de començar-lo,tot hi que m'ha acabat agradant. El dibuix de la portada m'ha canviat totalment la imatge dels personatges. El típic plat volador que descriu el primer quadern m'ha semblat bastan passat de moda tto hi que ho puc antendre perquè el llibre és bastant vell. El llibre descriu molt be el paisatge i les situacions. El paisatge que em va afactar més va ser el de barcelona. El final m'ha faltat alguna cosa, m'h adeixat insatisfet.
Aquest llibre m'ha semblat molt interessant, normalment els llibres que em llegeixo van tots del mateix tema, i aquest era diferent de tots els altres, perquè no és gaire normal que a un llibre s'acabi el món. Hi havia paraules complicades perquè fa molts anys que està escrit, m'agradaria que hi hagués segona part d'aquest llibre i llegir el què faria l'Alba ara sense en Dídac. El final jo no hagués fet que en Dídac acabés mort, perquè si això passés de veritat seria molt dur. El què m'ha agradat més del llibre ha set l'història d'amor, perquè s'estimaven molt. Hi havia trossos que se'm feia pesat, quan se'n anaven a buscar llibres o a buscar les coses que necessitaven per sobreviure. M'ha agradat molt quan se'n van anar amb vaixell perquè com diu l'Alba si no haguessin quedat només ells al món tot això no ho haguessin fet.
Del Mecanoscrit, el que m’ha agradat menys ha estat el final. M’ha sorprès que l’escriptor fes acabat el llibre d’una manera tant ràpida i, com a mínim per mi, tant insensible. Em va fer pena la manera que es va morir en Dídac, sota la runa d’un edifici. La relació que hi ha agut entre aquestes dues persones, com l’Alba i en Dídac. Tot i que des de bon principi, quan l’Alba es tira a dintre l’aigua per salvar en Dídac, es pot preveure que l’historia es basarà en ells. Els dos moments que em vas sorprendre més va ser quan en Dídac, quan eren a la platja estirats a la platja, la va penetrar, l’altre moment que em va impactar més va ser durant el part, com l’escriptor descriu tant gràficament. No em va agradar gaire. Una de les coses que em va agradar més va ser el viatge que fan fins a Itàlia, on troben una dona que esta folla. En el viatge és quan tenen relacions sexuals.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN El que més m’ha sorprès d’aquest llibre ha set el final que en Dídac es mort i l’Alba es queda allà penjada amb el seu fill. Al principi també em va estranyar que quan eren al riu tot el mon es destrossés en un moment i només quedessin ells dos i els ocells. I ells no intentes descobrir que ha passat i es dediquen a buscar gent i a tenir fills. També e trobat estrany que aquells homes que es troben a Itàlia no digui com han sobreviscut i la noia folla tampoc. Tot i això aquest llibre està molt ben escrit i molt entenedor. Tot el que els hi passa per el mig del llibre com anar canviant de cotxe, agafar una barca... està bé així van canvien de llocs. M’ha agradat bastant aquest llibre.
No sé que és el que més m’ha agradat del llibre, perquè no hi ha res en concret. M’ha agradat molt en general. Algunes parts millors que d’altres, com el principi, que em va enganxar més que no pas el final, sobretot quan estan a la masia, i van aprenent en mica en mica com sobreviure si estan al món sols. Tot i així, m’ha agradat molt la part en que a l’Alba, li va evolucionant la panxa, i estan a la platja amb en Dídac, nus, i ell diu que li agrada. I quan a l’Alba, quan se li comença a notar la panxa, en Dídac li diu que no es pensava que li faria tanta il•lusió haver-la deixat prenyada. Potser el que més m’ha sorprès del llibre és la valentia que té l’Alba durant tot el recorregut de l’historia, com una nena de només catorze anys, quan es queda sola al món amb en Dídac, que encara és molt més petit, pot afrontar-ho d’aquesta manera, lluitant dia a dia per sobreviure sense rendir-se, pensant en tot el que s’ha de fer per poder viure i tenint-ho en compte tot, sobretot, quan en Dídac al principi de l’historia, encara no ho acaba d’assumir del tot.
El mecanoscrit del segon origen, un llibre escrit per Manuel de Pedrolo, un llibre magnífic, jo crec que si l'autor hagués deixat el llibre a mitges i l'hagués continuat amb un altre llibre hagués sigut millor o, també que hagués acabat el llibre amb un final més esperat. Però s'ha acabat d'una manera inesperada, en Dídac es mor i l'Alba l'enterra i té un pensament molt estrany: Tenir fills amb el seu fill quan ella tingui 30 anys i ell 12? Això m'ha sorprès molt, la veritat. També em va sorprendre la primera part en la que l'Alba es troba els dos nois apallissant en Dídac, el seu amic i ella llavors el va a salvar. Aquest llibre m'ha agradat i el compartiria amb tothom amb la nostra edat.
Un llibre tendre i trist alhora, on ens ha pogut fer veure com lluitant podem aconseguir mil coses. El mecanoscrit del segon orígen, s'acaba una mica trist, i m'hagués agradat que hi hagués una segona part, perquè s'acaba molt ràpid, però enganxa molt. Trobo que és increïble com dos adolescents poden sortir-se'n tots dos sols sense ningú més de diferents obstacles que se'ls hi posen pel camí. El que se m'ha fet estrany ha set que l'Alba sigués més gran que en Dídac i que s'acabessin enamorant. També se m'ha fet estrany que acabessin sent pares tant joves, trobo que es podrien haver esperat una mica més encara que si s'haguessin esperat potser en Dídac ja no hi hagués set. Quedar-se sols al món ha estat una manera de fer-se grans de cop. Però sols del tot no ho estaven, ja que estaven acompanyats de una dona boja i una tribu la qual era enemiga. En tot el món també hi hagués pogut haver algú dins l'aigua, ja que va ser per la raó de la qual es van salvar de la catàstrofe. Algú potser de l'altre punta del món, que potser no veurien mai. Trobo que també se'm ha fet estrany quan la dona boja li diu a l'Alba que li doni el pit a els ossos del terra. La part del final també ha estat una mica forta, se'm fa estrany que la mare hagi de tenir fills amb el seu fill.
Aquest llibre, al principi, només veient el títol i les pàgines que tenia, no tenia ganes ni de obrir-lo, però sincerament quan vaig llegir el primer quadern em va enganxar. La manera amb que l'autor jugava amb el nen que en aquell momet tenia 9 anys i la nena de 14 era impressionant, la maduresa que havia de fer mostrar amb un i la tendresa i actitud d'una mare que havia de fer treure a l'altre, realment sense paraules. És un llibre que m'ha agradat moltíssim, potser perquè relata una història en la que hi ha acció (per cercar coses i buscar-se la vida) i també per l'història d'amor que viuen els dos joves. M'ha encantat sobretot quan explica la catàstrofe i els darrers dia perquè són els que de veritat "compten" una mica més perquè vulguis o no és quan han d'acceptar que estàn sols al món i que tot allò i tots aquells que coneixien no els tornaríen a tenir-hi contacta. UN LLIBRE EXCELENT.
OPINIÓ DEL LLIBRE EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN Manuel de Pedrolo Cadàvers, tristesa, somriures, emocions... Totes aquestes paraules estan en aquest petit llibre. Un llibre on dos personatges desenvolupen la història, on t'ajuden a arribar a imaginar que ets tu el que la viu. Aquest llibre m'ha agradat molt, però a les primeres pàgines és allò que no t’acaba d’agradar i et fa mandra llegir-lo, però el final és quan t’enganxa i no pots parar de llegir fins que arribes a la última pàgina del llibre i et fa ràbia acabar-lo. M'ha fet transmetre que a la vida hi ha uns grans obstacles i que els has de superar. Encara que et quedis sol, només sol, en univers perdut que no té fi.
Llegint i rellegint les pàgines que formen aquest llibre explica que has de ser fort, que no has de tenir por en grans catàstrofes.
No pots saber que passarà el futur, però gràcies a que en Dídac estigués en el llac per culpa d'uns seus amics d'una altre raça no s'ha mort i per l'ajuda de l'Alba es van escapar d'aquella gran catàstrofe que va passar allà, a Benaura.
El que m'ha agradat més és que l'Alba amb catorze anys i en Dídac amb nou anys poguessin viure, sols sense cap ajuda. Aquests dos personatges són molt valents. Finalment és un del llibres que m’ha agradat de l’autor Manuel de Pedrolo.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN: L’obra de Manuel de Pedrolo s’ha acabat amb la mort d’en Dídac enterrat sota les runes d’una paret. Tot això començà fa 4 anys quan els extraterrestres aniquilaren totes les espècies només deixant les aus. Al llarg de la novel•la han anat visquen diferents situacions que pel meu gust algunes han sigut bastant macabres quan troben a la dona folla i moltes de ciència-ficció, sobretot per l’aspecte físic i les armes de l’extraterrestre que se’ls apareix a la masia. El que m’ha sobtat ha set la manera que duien els dos enamorats tot el seguit de fets, com la mort dels familiars, poder tornar al poble on havien viscut la seva infància on hi havia les restes enterrades del seu passat, quan gravaven amb la càmera hi rebel•laven les imatges, quan buscaven per tot Barcelona l’art i llibres, etc. La voluntat pròpia per seguir endavant ja que eren en plena adolescència, tenien el cap ben centrat en el que es feien i per les decisions que prenien. El que he trobat estrany és com l’autor ha pogut passar i saltar-se els prototips d’aquella època narrant que l’Alba és més gran que en Dídac i després que s’enamoressin. M’ha decebut una mica el final l’he trobat massa ràpid i amb ganes de saber més, sobre el que els passarà a l’Alba i al seu fill d’aquí uns anys, m’ha enganxat tenía ganes de seguir llegint esperó que algú en fací la segona part .
El Mecanoscrit del segon origen ha sigut un llibre molt diferent per a mi, ja que era de ciència-ficció, gènere que casi bé no he llegit, però m’ha impressionat i atret molt. Des del principi m’ha impactat, la història et mantenia despert. Constantment seguint els moviments, i pensant com dues persones tan joves poden sobreviure, tan físicament com mentalment, durant anys entre les runes d’una catàstrofe pràcticament sense supervivents humans. I com a partir d’aquesta catàstrofe maduren, proposats a construir una nova civilització, una nova època, sense injustícies. Em sorprenia la fermesa i rapidesa amb què l’Alba, de 14 anys al principi de la història, i en Dídac, de 10, es poden anar desfent de la seva anterior vida, sempre mantenint-la en la seva memòria, però més viu el sentiment de proposar-se a portar la nova humanitat cap a un bon camí. Vaig trobar interessant quan rescataven els llibres, de tots els gèneres, i els estudiaven, especialment medicina, ja que era crucial per la seva supervivències. També hi va haver moments xocants, com el de la dona italiana, que invitava a l’Alba a alletar el seu fill, un esquelet dins d’un bressol gronxant i especialment el final, brusc i intens, que sorgeix d’un dia rutinari. Però crec que precisament és aquest final el que li dóna un toc final molt especial a l’obra i et deixa imaginar com creus que continua la història, la creació de la nova humanitat.
El Mecanoscrit del Segon Origen ha set un dels llibres que m'he llegit que m'han agradat més. Ho ha set perquè tracta el tema de la supervivència, l'amor, una catàstrofe, etc. El llibre en general està molt ben escrit pels anys que fa que l’autor el va escriure. El què he trobat és que al final s’acaba molt sobtadament i no esperes que tingui un final tant sec. Un quaderns que m’ha agradat més ha set el segon i el quart, el segon em va agradar perquè és quan ve l’extraterrestre i també em va fer que me l’imagines molt real per com explicava que tenia el morro com de porc i els ulls que tenia, i el quart em va agradar perquè és quan viatgen i perquè és quan troben la vella que es va tornar boja i també perquè va ser quan l’Alba es va quedar en cinta. A part del final tot el llibre m’ha agradat molt.
ResponEliminaVALORACIÓ MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN - Manuel de Pedrolo
ResponEliminaÉs un d'aquells llibres que et marca. Ja fa tres anys que l'he llegit i encara que no pugui recordar-ne els detalls, sempre em quedarà gravat el final de la història. Suposo que perquè per res del món te l'esperes si no te l'han explicat.
Havia set una proposta de la meva mare, que el llegís, ja que a ella li havien fet llegir quan era més petita i també li havia captivat. Com ens passa a quasi tots, vaja.
Potser no és d'aquells llibres que a la primera pàgina ja no pots parar de llegir, però si dels que sempre queden. Ja ho he dit, sobretot el seu final.
El vocabulari no és el que fem servir normalment, i moltes paraules ni tan sols les hem utilitzat mai, però a mesura que t'endinses a la seva història arriba un punt que ja ni t'adones d'aquest fet.
És una història futurista encara que ja fa uns quants anys que va ser escrita; i tot i que a vegades pot semblar una mica irreal (quan es troben l'alienígena rosa, etc). té alguna cosa que fa que creguis en el que Manuel de Pedrolo va intentar transmetre. Fins i a un punt que et fas la pregunta aquesta que tots hem llegit al final del llibre o bé hem sentit. És l'Alba, sols la protagonista d'aquesta novel·la que ens ha captivat? O la mare de la humanitat actual?
Tot el comença, acaba... Tota història, té un final. Però perquè unes pàgines escrites ho diguin, no vol dir que una persona deixi de viure'l, de sentir-lo com ho ha fet al llarg de tota la història.
ResponEliminaHa set... ha set un d'aquells llibre que et deixa neguitós, amb ganes de continuar, deprimit, serè, com si de veritat, el que has llegit, t'hagués influenciat, com si d'alguna manera, t'hagués començat a afectar. Com si es tractés d'haver-hi un personatge més, que l'únic que fa és veure des del seu punt de vista, el que ocorre, el que senten els protagonistes. Ben mirat, com un personatge que viu d'esquena a esquena, una història.
Potser, al viure-la, el primer que hagués notat hagués set la soledat, la por, el neguit al caminar sobre les runes i els cadàvers després de la tragèdia.
Potser al viure-la, altre cosa que hagués notat hagués set l’amor entre dos persones, d’edat i pell totalment diferents. Les carícies, les relacions, els apropaments entre dos persones incapaces de veure la situació en la que estan, incapaces de veure l’edat, incapaces de veure el color de la pell... només amor.
Potser, al viure-la, hagués notat el patiment del creixement d’un fetus, el dolor d’un part, en el cas d’en Dídac, el dies de malhumor i les enrabiades. La precaució el fer cada esforç, sabent que el que dus a sobre, no és una simple criatura, sinó una més, que tot just comença una nova família.
A mi el llibre em va costar molt de començar-lo,tot hi que m'ha acabat agradant. El dibuix de la portada m'ha canviat totalment la imatge dels personatges.
ResponEliminaEl típic plat volador que descriu el primer quadern m'ha semblat bastan passat de moda tto hi que ho puc antendre perquè el llibre és bastant vell.
El llibre descriu molt be el paisatge i les situacions. El paisatge que em va afactar més va ser el de barcelona.
El final m'ha faltat alguna cosa, m'h adeixat insatisfet.
MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
ResponEliminaAquest llibre m'ha semblat molt interessant, normalment els llibres que em llegeixo van tots del mateix tema, i aquest era diferent de tots els altres, perquè no és gaire normal que a un llibre s'acabi el món.
Hi havia paraules complicades perquè fa molts anys que està escrit, m'agradaria que hi hagués segona part d'aquest llibre i llegir el què faria l'Alba ara sense en Dídac. El final jo no hagués fet que en Dídac acabés mort, perquè si això passés de veritat seria molt dur. El què m'ha agradat més del llibre ha set l'història d'amor, perquè s'estimaven molt. Hi havia trossos que se'm feia pesat, quan se'n anaven a buscar llibres o a buscar les coses que necessitaven per sobreviure. M'ha agradat molt quan se'n van anar amb vaixell perquè com diu l'Alba si no haguessin quedat només ells al món tot això no ho haguessin fet.
Del Mecanoscrit, el que m’ha agradat menys ha estat el final. M’ha sorprès que l’escriptor fes acabat el llibre d’una manera tant ràpida i, com a mínim per mi, tant insensible. Em va fer pena la manera que es va morir en Dídac, sota la runa d’un edifici. La relació que hi ha agut entre aquestes dues persones, com l’Alba i en Dídac. Tot i que des de bon principi, quan l’Alba es tira a dintre l’aigua per salvar en Dídac, es pot preveure que l’historia es basarà en ells. Els dos moments que em vas sorprendre més va ser quan en Dídac, quan eren a la platja estirats a la platja, la va penetrar, l’altre moment que em va impactar més va ser durant el part, com l’escriptor descriu tant gràficament. No em va agradar gaire. Una de les coses que em va agradar més va ser el viatge que fan fins a Itàlia, on troben una dona que esta folla. En el viatge és quan tenen relacions sexuals.
ResponEliminaEL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
ResponEliminaEl que més m’ha sorprès d’aquest llibre ha set el final que en Dídac es mort i l’Alba es queda allà penjada amb el seu fill. Al principi també em va estranyar que quan eren al riu tot el mon es destrossés en un moment i només quedessin ells dos i els ocells. I ells no intentes descobrir que ha passat i es dediquen a buscar gent i a tenir fills. També e trobat estrany que aquells homes que es troben a Itàlia no digui com han sobreviscut i la noia folla tampoc. Tot i això aquest llibre està molt ben escrit i molt entenedor. Tot el que els hi passa per el mig del llibre com anar canviant de cotxe, agafar una barca... està bé així van canvien de llocs. M’ha agradat bastant aquest llibre.
No sé que és el que més m’ha agradat del llibre, perquè no hi ha res en concret. M’ha agradat molt en general. Algunes parts millors que d’altres, com el principi, que em va enganxar més que no pas el final, sobretot quan estan a la masia, i van aprenent en mica en mica com sobreviure si estan al món sols. Tot i així, m’ha agradat molt la part en que a l’Alba, li va evolucionant la panxa, i estan a la platja amb en Dídac, nus, i ell diu que li agrada. I quan a l’Alba, quan se li comença a notar la panxa, en Dídac li diu que no es pensava que li faria tanta il•lusió haver-la deixat prenyada.
ResponEliminaPotser el que més m’ha sorprès del llibre és la valentia que té l’Alba durant tot el recorregut de l’historia, com una nena de només catorze anys, quan es queda sola al món amb en Dídac, que encara és molt més petit, pot afrontar-ho d’aquesta manera, lluitant dia a dia per sobreviure sense rendir-se, pensant en tot el que s’ha de fer per poder viure i tenint-ho en compte tot, sobretot, quan en Dídac al principi de l’historia, encara no ho acaba d’assumir del tot.
El mecanoscrit del segon origen, un llibre escrit per Manuel de Pedrolo, un llibre magnífic, jo crec que si l'autor hagués deixat el llibre a mitges i l'hagués continuat amb un altre llibre hagués sigut millor o, també que hagués acabat el llibre amb un final més esperat. Però s'ha acabat d'una manera inesperada, en Dídac es mor i l'Alba l'enterra i té un pensament molt estrany: Tenir fills amb el seu fill quan ella tingui 30 anys i ell 12? Això m'ha sorprès molt, la veritat.
ResponEliminaTambé em va sorprendre la primera part en la que l'Alba es troba els dos nois apallissant en Dídac, el seu amic i ella llavors el va a salvar.
Aquest llibre m'ha agradat i el compartiria amb tothom amb la nostra edat.
Un llibre tendre i trist alhora, on ens ha pogut fer veure com lluitant podem aconseguir mil coses. El mecanoscrit del segon orígen, s'acaba una mica trist, i m'hagués agradat que hi hagués una segona part, perquè s'acaba molt ràpid, però enganxa molt.
ResponEliminaTrobo que és increïble com dos adolescents poden sortir-se'n tots dos sols sense ningú més de diferents obstacles que se'ls hi posen pel camí.
El que se m'ha fet estrany ha set que l'Alba sigués més gran que en Dídac i que s'acabessin enamorant. També se m'ha fet estrany que acabessin sent pares tant joves, trobo que es podrien haver esperat una mica més encara que si s'haguessin esperat potser en Dídac ja no hi hagués set.
Quedar-se sols al món ha estat una manera de fer-se grans de cop.
Però sols del tot no ho estaven, ja que estaven acompanyats de una dona boja i una tribu la qual era enemiga. En tot el món també hi hagués pogut haver algú dins l'aigua, ja que va ser per la raó de la qual es van salvar de la catàstrofe. Algú potser de l'altre punta del món, que potser no veurien mai.
Trobo que també se'm ha fet estrany quan la dona boja li diu a l'Alba que li doni el pit a els ossos del terra.
La part del final també ha estat una mica forta, se'm fa estrany que la mare hagi de tenir fills amb el seu fill.
Aquest llibre, al principi, només veient el títol i les pàgines que tenia, no tenia ganes ni de obrir-lo, però sincerament quan vaig llegir el primer quadern em va enganxar. La manera amb que l'autor jugava amb el nen que en aquell momet tenia 9 anys i la nena de 14 era impressionant, la maduresa que havia de fer mostrar amb un i la tendresa i actitud d'una mare que havia de fer treure a l'altre, realment sense paraules. És un llibre que m'ha agradat moltíssim, potser perquè relata una història en la que hi ha acció (per cercar coses i buscar-se la vida) i també per l'història d'amor que viuen els dos joves. M'ha encantat sobretot quan explica la catàstrofe i els darrers dia perquè són els que de veritat "compten" una mica més perquè vulguis o no és quan han d'acceptar que estàn sols al món i que tot allò i tots aquells que coneixien no els tornaríen a tenir-hi contacta. UN LLIBRE EXCELENT.
ResponEliminaOPINIÓ DEL LLIBRE EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN Manuel de Pedrolo
ResponEliminaCadàvers, tristesa, somriures, emocions... Totes aquestes paraules estan en aquest petit llibre. Un llibre on dos personatges desenvolupen la història, on t'ajuden a arribar a imaginar que ets tu el que la viu. Aquest llibre m'ha agradat molt, però a les primeres pàgines és allò que no t’acaba d’agradar i et fa mandra llegir-lo, però el final és quan t’enganxa i no pots parar de llegir fins que arribes a la última pàgina del llibre i et fa ràbia acabar-lo. M'ha fet transmetre que a la vida hi ha uns grans obstacles i que els has de superar. Encara que et quedis sol, només sol, en univers perdut que no té fi.
Llegint i rellegint les pàgines que formen aquest llibre explica que has de ser fort, que no has de tenir por en grans catàstrofes.
No pots saber que passarà el futur, però gràcies a que en Dídac estigués en el llac per culpa d'uns seus amics d'una altre raça no s'ha mort i per l'ajuda de l'Alba es van escapar d'aquella gran catàstrofe que va passar allà, a Benaura.
El que m'ha agradat més és que l'Alba amb catorze anys i en Dídac amb nou anys poguessin viure, sols sense cap ajuda. Aquests dos personatges són molt valents. Finalment és un del llibres que m’ha agradat de l’autor Manuel de Pedrolo.
EL MECANOSCRIT DEL SEGON ORÍGEN:
ResponEliminaL’obra de Manuel de Pedrolo s’ha acabat amb la mort d’en Dídac enterrat sota les runes d’una paret. Tot això començà fa 4 anys quan els extraterrestres aniquilaren totes les espècies només deixant les aus. Al llarg de la novel•la han anat visquen diferents situacions que pel meu gust algunes han sigut bastant macabres quan troben a la dona folla i moltes de ciència-ficció, sobretot per l’aspecte físic i les armes de l’extraterrestre que se’ls apareix a la masia. El que m’ha sobtat ha set la manera que duien els dos enamorats tot el seguit de fets, com la mort dels familiars, poder tornar al poble on havien viscut la seva infància on hi havia les restes enterrades del seu passat, quan gravaven amb la càmera hi rebel•laven les imatges, quan buscaven per tot Barcelona l’art i llibres, etc. La voluntat pròpia per seguir endavant ja que eren en plena adolescència, tenien el cap ben centrat en el que es feien i per les decisions que prenien. El que he trobat estrany és com l’autor ha pogut passar i saltar-se els prototips d’aquella època narrant que l’Alba és més gran que en Dídac i després que s’enamoressin.
M’ha decebut una mica el final l’he trobat massa ràpid i amb ganes de saber més, sobre el que els passarà a l’Alba i al seu fill d’aquí uns anys, m’ha enganxat tenía ganes de seguir llegint esperó que algú en fací la segona part .
El Mecanoscrit del segon origen ha sigut un llibre molt diferent per a mi, ja que era de ciència-ficció, gènere que casi bé no he llegit, però m’ha impressionat i atret molt. Des del principi m’ha impactat, la història et mantenia despert. Constantment seguint els moviments, i pensant com dues persones tan joves poden sobreviure, tan físicament com mentalment, durant anys entre les runes d’una catàstrofe pràcticament sense supervivents humans. I com a partir d’aquesta catàstrofe maduren, proposats a construir una nova civilització, una nova època, sense injustícies. Em sorprenia la fermesa i rapidesa amb què l’Alba, de 14 anys al principi de la història, i en Dídac, de 10, es poden anar desfent de la seva anterior vida, sempre mantenint-la en la seva memòria, però més viu el sentiment de proposar-se a portar la nova humanitat cap a un bon camí. Vaig trobar interessant quan rescataven els llibres, de tots els gèneres, i els estudiaven, especialment medicina, ja que era crucial per la seva supervivències. També hi va haver moments xocants, com el de la dona italiana, que invitava a l’Alba a alletar el seu fill, un esquelet dins d’un bressol gronxant i especialment el final, brusc i intens, que sorgeix d’un dia rutinari. Però crec que precisament és aquest final el que li dóna un toc final molt especial a l’obra i et deixa imaginar com creus que continua la història, la creació de la nova humanitat.
ResponElimina