divendres, 18 d’octubre de 2013

OPINA
Lectures obligatòries llengua catalana i castellana 3r i 4t ESO



38 comentaris:

  1. EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ

    Aquest llibre m'ha agradat bastant perquè trobo interessant del tema que parla, perquè aquest tipus de llibres ens fan reflexionar i ens fan veure que nosaltres vivim molt bé.
    Només pensar amb tota la gent que va estar en camps de concentració i lo malament que ho passaven em fa posar la pell de gallina.
    El violí d’Auschwitz explica la història de un noi que treballava entre violins però que està tancat en un camp de concentració a Auschwitz i un dia que ell treballava va sentir un violí que no sonava gaire bé i ell va dir que s’encarregaria d’arreglar-lo i així va fer.

    ResponElimina
  2. L’amic retrobat – Fred Uhlman

    Ha sigut un llibre agradable i ràpid de llegir al mateix temps. Primer de tot, perquè m’agraden molts els llibres i històries situades durant la Segona Guerra Mundial, però aquesta temàtica no era la principal de la història. La història es basava en l’amistat de dos nens, que tot i passar per diferents problemes i separacions, es veu com al final, al cap de molts anys, no es traiexen entre si, tot i les diferències polítiques.
    Així doncs, és un llibre que no es fa pesat i alhora t’explica una meravellosa història d’una amistat difícil durant temps difícils.

    ResponElimina
  3. L'amic retrobat:

    Un llibre format per diverses pàgines, oracions barrejades entre si i unes paraules que expliquen una història inoblidable.
    Un nen jueu que un dia sense pensar-s'ho es va retrobar amb el seu millor amic. Dos alumnes, dos amics de diferents religions els hi impedeix la relació d'amistat que tenen entre ells dos. Però ells segueixen salten i avancen a poc a poc per poder lluitar i fer fora tots els obstacles que es posen el camí.
    Finalment passa un any i s'han de separar, perquè un d'ells ha de marxar per culpa de la situació del país.
    Trenta anys després una carta cau a les mans del noi, on hi troba un nom que ha fet petjada a la seva vida.
    És un llibre fantàstic, ràpid de llegir i molt entenedor. On et fa arribar que l'amistat és un tresor, no la pots canviar per res del món, i un amic pot ser de qualsevol religió o color, però que a la vida sempre en necessitaràs un.

    Chadia Rammou

    ResponElimina
  4. El noi del pijama de ratlles:

    Un dels millors llibres que he llegit des de el moment. M’ha agradat molt ja que m’ha fet veure tot el que patia la gent en aquells temps.
    Aquest llibre, m’ha fet adonar de lo cruels que som o podem ser els humans a vegades. Trobo molt injust que pel simple fet de ser jueus, els hi fessin tot el que els hi feien.
    Aquest llibre tracta de una família que s’acaba traslladant cap a Polònia per la feina, on tot seguit, Bruno, fill del comandant i membre de l’elit militar, i al mateix temps protagonista de la historia s’acaba fent amic d’un jueu de la seva edat i el va a visitar cada dia. L’únic problema que hi ha és que els separa una tanca i no poden jugar.
    Passen una sèrie de fets que pel que crec, fan adonar al pare de Bruno que tot el que estava fent no és correcte ni molt menys.
    Me’l llegiria tants cops com calgués, encara que veure com tractaven a aquelles persones tancant-los en camps de concentració em fa moltíssima ràbia.

    ResponElimina
  5. El violí d'Auschwitz

    Narra la història d’un fuster a mitjans de la primera guerra mundial en un camp de concentració a Auschwitz, una història que avança de manera diferent, amb anotacions del carregament de roba, etc. Transcorre al llarg dels dies que passa aquest home al camp de concentració treballant i tot el patiment que suporten tant ell com la resta de gent i els fets que li passen amb el violí que arregla canvia completament la seva manera de veure el final que s'esperava en aquell lloc fosc i humit.
    M’agrada molt aquest tema però no m’agrada tant que s’hi facin històries d’aquest estil, algú li pot agradar més o menys que d’altres, ha set ràpid i entenedor.

    ResponElimina
  6. L'AMIC RETROBAT (Fred Uhlman)

    Tot i la certesa que té Hans sobre l'amistat sense fi de Konradin i ell, Hitler i les seves idees acaben amb tot el que els dos joves havien construït amb un any, després de que el protagonista descobrís la posició de la família de Konradin - sobretot la mare - sobre els jueus, ja que Hans ho és.
    D'aquesta manera creix i creix la creença sobre el futur prometedor de Hitler i s'exclou del país totes les persones que segons ell, no són la raça ària. D'aquesta manera Hans acaba a Estats Units, on l'envien els seus pares per no haver-lo de veure passant la crua i injusta situació que li tocaria viure al seu país natal.
    30 anys després, el protagonista narra la història dels dos adolescents, quan retroba el seu amic a les pàgines d'una carta que la seva antiga escola l'hi havia enviat, on s'afirma que Konradin va involucrar-se en el complot d'assassinat del führer. Encara que això li costés la vida.

    Fred Uhlman detalla amb senzillesa i passió l'importància de l'amistat de dos joves que creien com tots amb la veritat de les coses que importen, amb la màgia de quan ets petit. Adonant-se'n fins i tot 30 anys més tard, s'elogia l'amistat verdadera entre la coneguda i alhora impactant història de la República Weimar, passant per l'arribada de Hitler al poder, fins 30 anys després, quan acaba el llibre. Amb senzillesa i a la vegada complexitat, L'amic retrobat, ens narra una història que tots hauríem de poder llegir.

    ResponElimina
  7. EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIANOCHE_Mark Haddon
    Vale a decir que he aprendido mucho, tanto... Más de lo que podía imaginar. Y es que sinceramente no hacía cara de ser así. Al principio del libro podías hacerte preguntas como: ¿Qué hace este niño? ¿Seguiré leyendo estas definiciones de cosas y momentos innecesarios? Sinceramente, eran estas algunas de las dudas que me mostraba el libro. Había ratos que leía un cuarto de hora, o veinte minutos como mucho... Pero a medida que Christopher John, un niño autista, intenta descubrir el asesinato de Wellington, el perro de la vecina que encuentra una noche en el portal de la casa de la señora Shears, sientes que necesitas sentir los actos que hace el niño. Que necesitas saber el porqué de todos los misterios que esconde su padre sobre su madre, sobre el asesinato de Wellington, sobre el señor y la señora Shears, sobre las cartas y sobre él mismo.
    Es un niño diferente en cuanto a personalidad, como todos nosotros. Pero tiene más miedo. Previene e intenta no encontrarse con desconocidos ni hablar con ellos… Intenta estar lejos de la gente que no quiere. Le dan miedo. Pero entiendes que puede tener razón una vez sabes el porqué de lo que hace. Necesita estar solo. Y lo hace de las maneras posibles: ya sea calculando ecuaciones, con problemas mentales o gritando con las orejas tapadas.
    Recomiendo este libro a todos. Es un libro que esconde muchísimas sorpresas que hacen que quieras seguir leyendo, el máximo tiempo posible. Uno de esos que hace que no quieras que termine nunca.
    Creo que muy pocos libros hacen que te guste des del principio. Si no hay un principio, tampoco habrá un final. Espera, y encontrarás el verdadero gusto en terminar la historia.

    ResponElimina
  8. CARTES D'ANNA
    Aquest llibre de Jaume Fuster és un llibre que quan comences, no pots parar. Jo no sóc gaire de llibres, però aquest llibre té alguna cosa que fa que quan començo no em fa res seguir llegint. Aquesta cosa pot ser que sigui el vocabulari, ja que l'autor no fa servir paraules estranyes per escriure les cartes. Només quan l'Anna xerra amb la seva amiga Alícia i li envia els capítols de la seva novel·la es fa una mica pesat pel fet de que és molt anglès i diu molts noms propis que per mi no són freqüents. Una altra cosa pot ser el tema del llibre. En el meu cas m'agrada parlar anglès i anar a passar uns dies a Anglaterra no em desagradaria, per això m'intriga el que diu. També, al principi del llibre, m'intriga saber què passarà amb el pare. Però un llibre és molt difícil que només tingui coses bones ( que no vol dir que no n'hi hagi ), també tenen coses negatives, i una punt negatiu que trobo en aquest llibre és el fet de que l'Anna escrigui les cartes i en el llibre no surtin les respostes de la gent que l'envia. Ja se que s'enten pel què diu l'Anna, però m'agradaria més que hi haguéssin les cartes de tots per veure una mica la manera de parlar de cada personatge.
    Però, en general, és un llibre molt bo. És una mica curtet però està molt bé. Jo el recomano per lectors de entre 9 i 14 anys. Més petits no perquè no ho entendrien i més gran tampoc perquè els hi semblaria massa curt.

    ResponElimina
  9. TRUCANT A LES PORTES DEL CEL

    Narra la història d’una noia, jove i catalana que viatja a la Índia enfrontant-se als seus pares i al seu novio, per fer de cooperant i ajudar en un hospital, on allà veurà en quines condicions es troba aquell país. El llibre ens ensenya alguns costums de la cultura i el punt de vista de la vida índia, com els casaments entre menors. També ens mostra amistats i amors molt diferents de la Sílvia, la protagonista de la història, i ens fa reflexionar sobre un tema tan important com és la salut i que no es pot jugar amb ella.
    L’autor, no ha utilitzat massa llenguatge abrupte, ni ha barrejat els temes, i com a conseqüència la història no ha sigut difícil d’entendre. A mesura que te’l anaves llegint et posava més encara dins de la història, fent gairebé com si l’estiguessis vivint tu mateix, i això el fa més interessant.

    ResponElimina
  10. I després de l'ESO que?

    Aquest llibre narra la història de una colla d’amics, a on ells estan passant l’adolescència, i explica les coses i les aventures que els hi passen l'últim any de l'ESO. Comença explicant els personatges i la vida de cada un, conjuntament em les característiques que descriuen a cada un d'ells. Seguidament explica una història d'amor entre en Jordi, i la Sara, ens explica per quins mons de discoteques es mouen, les aventures de sortir cada tarda i cada cap de setmana, els senyals de amistat que es fan encara que l'any que bé es separin els seus camins. I finalment explica el viatge de final de curs, a on allà es desenvolupen un seguit de problemes de amigues, entre de l'amor, i entre les drogues. Però finalment tot es soluciona.
    Aquest llibre m'ha agradat molt, ja que m'agrada molt com l'autor, en aquest cas en Toni, pot arribar a veure un grup adolescent, i pot valorar per on es mouen i totes les seves costums. També m'ha agradat molt perquè ens han explicat les seves experiències viscudes, i em d’intensitat que han viscut l'últim any de l'ESO. Els personatges també m'han agradat, però em faltava saber més coses de les seves vides, es a dir més característiques, però en general m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  11. Este libro me ha encantado, lo he encontrado muy bueno, es un libro que explica los sentimientos del protagonista, y a nadie de nosotros nos gustaría estar en su situación. Ellos tienen que aprender a ser felices con lo que tienen, y lo logran y muchas veces más que nosotros.


    El protagonista es un niño con poco dinero que vive en Egipto y es vendedor ambulante, a él le gustaría ir a la escuela pero sus padres no tienen dinero para pagarla y solo puede ir un hermano de los tres que son en la familia. Su madre muere por culpa de una enfermedad y nadie de la familia quiere hablar del tema. Un día que está vendiendo conoce a una familia de Barcelona y se hace fotos con ellos y le preguntan la dirección de su casa pero él no la sabe escribir y le vienen ganas de escribir. Conoce a una arqueóloga y se cogen mucha confianza, y ella le hace de profesora y así va aprendiendo.

    ResponElimina
  12. Trucant a les portes del cel és un dels millors llibres d'en Jordi Serra i Fabra. Aquest llibre m'ha agradat molt ja que el seu vocabulari i l'estructura penso que ha estat molt encertat. L'argument ha estat, sense cap dubte, molt adequat. El fet de que tracti de les injustícies que hi ha a l'altre punta del món i de sentir-los tan propers a nosaltres com si ens afectessin directament és un punt positiu a favor de l'autor.
    El llibre el recomano molt als adolescents de la meva edat tot i que també per a lectors de més edat. Quan vaig acanar el llibre vaig pensar: no em faria res tornar-lo a llegir, no perquè no l'hagi entès, sinó, perquè et deixa un bon gust de boca.

    ResponElimina
  13. Les cartes d’Anna
    M’ha agradat molt aquest llibre de Jaume Fuster, l’he trobat interessant i entretingut. M’ha agradat el tema del qual parla el llibre, i ha mantingut el misteri de la vida de la Penny fins al final. Les últimes pàgines m’han sorprès una mica, ja que el final és inesperat. Tot i així, m’ha agradat molt la manera d’explicar la història amb cartes; l’he trobat original.
    El llibre tracta de les cartes que escriu l’Anna a la seva família i als seus amics des de Londres, en el qual està en una escola per a gent “important”. Allà, hi coneix la Penny, de la qual es fa amiga ràpidament.

    ResponElimina
  14. Les cartes d'Anna
    És un llibre molt emocionant tant com per les aventures que viuen a casa de la família Musgrave com el què passa al final. M'ha enganxat molt ja que a cada capítol et deixaven com una petita intriga i gairebé t'obligava a seguir perquè si nos et quedaves amb les ganes de saber què passava després. El llenguatge era molt senzill, i el què m'ha agradat més ha sigut el llibre en forma de carta. És un el primer llibre que em llegeixo que tingui aquest format per explicar una “narració”. Es notava que l'escriptor va intentar fer que les cartes fossin com si l'hagués escrit una nena adolescent i ho va aconseguir.
    El recomano molt sobretot als adolescents però crec que el final no era gaire adequat ja fa una mica de pena.

    ResponElimina
  15. PALESTINA, SIMFONIA DE LA TERRA:

    El llibre de l’Anna Tortajada m’ha agradat perquè t’explica dues histories molt bones però el què m’ha costa més d’entendre és la història sobra palestina i m’ha fet que se’m lies més el llibre. Quan entens la història dels dos protagonistes t’afecten una mica, perquè parla sobre els problemes que passa en aquella terra i sobre les guerres.
    El llibre parla sobre una guerra que destrossa la casa de la protagonista; i que després maten el seu germà per tirar pedres als tancs.
    A l’altre historia, maten amb un company del protagonista per l’explosió d’un cotxe fet per els soldats i cap el final el tanquen a la presó.

    ResponElimina
  16. Les cartes d'Anna

    Aquest llibre de les cartes d'Anna m'ha agradat molt, ja que és fàcil de llegir i no és massa llarg, és un llibre diferent, ja que està escrit com si només poguessis llegir les cartes que envia l'Anna, però les que envien les seves amigues, familiars.... No surten i per tant no les pots llegir.

    El final del llibre és molt impactant, perquè durant tot el llibre l'Anna s'ho passa dallò més bé amb la seva amiga Penny i de cop i volta passa la desgràcia i et deixa amb la tristesa del que ha passat i no amb la felicitat que passa durant tot el llibre.

    El recomano als lectors, ja que és un llibre entretingut i crec que agradarà bastant

    ResponElimina
  17. EL NOI AMB EL PIJAMA DE RATLLES – OPINIÓ
    M’ha impactat molt, sobretot el final. Llibres com aquest, que no pots parar de llegir fins que l’acabes i que cada pàgina que llegeixes és més interessant no n’he trobat gairebé cap. És un llibre trist i alhora senzill, gents complicat d’entendre. Narra la història de un noi, Bruno, i de la seva família que a causa de la feina del seu pare, que és un soldat Alemany, es muden a una casa a Out-With, al costat d’un camp de concentració a les afores de Berlín. En Bruno, volent explorar i descobrir racons a la nova casa, va a parar a les tanques del camp de concentració on s’hi troba cada dia, el que serà el seu nou millor amic per vida, l’Shmuel. Durant més d’un any, es troben cada dia al costat de la tanca per parlar, però sense poder tocar-se pel fet d’haver-hi una tanca metàl•lica pel mig. Fins que un dia, Bruno, decideix fer un forat a terra i passar a l’altre costat de la tanca amb el seu amic, per poder jugar junts per primer cop, però res surt tant bé com a ell li sembla. No es torna a saber mai més res de Bruno, ni tampoc del seu amic Shmuel i molta altra gent del camp de concentració.

    ResponElimina
  18. I després de l'ESO què?
    Aquest llibre m'ha agradat moltísim perquè explica la història d'uns amics de la mateixa edat que la meva i em sento molt identificat, m'agrada molt els temes que tracta, i trobo que és molt adequat a la gent que està en aquesta etapa de l'ESO.
    Recomenaria aquest llibre a alumnes de tercer i quart d'ESO perquè crec que es sentirian molt identificats.

    ResponElimina
  19. Palestina, simfonia de la Terra
    El llibre 'Palestina, simfonia de la Terra, escrit per la Anna Tortajada és un llibre que, al principi és difícil d'entendre, però, mica en mica, vas endinsan't-hi, i vas entenent el que passa. Aquest llibre és un dels llibres que més m'han agradat, perquè explica la història de dos joves que viuen en 'mons' diferents, en els quals els separa la guerra i els uneix la música. També m'ha agradat perquè explica la història de Palestina i de Israel (com ha nascut, quines són les causes de les guerres...), i els seus sufriments.
    També cal dir que el llibre és una mica trist, però amb un final impactant.

    ResponElimina
  20. El guardián entre el centeno
    La lectura obligatoria de castellano, para mi, "El guardián entre el centeno", me ha gustado bastante, no puedo decir que me haya vuelto loco pero me he disfrutado bastante leyéndolo.
    Me ha gustado porqué explica la vida de Holden, un adolescente que es bastante rebelde, no es ni mucho menos popular, ni tampoco se puede decir que sea un pringado, es un chico normal, es hijo del gobernador y es expulsado del cole. Me siento un poco identificado, por eso me ha gustado tanto. Lo recomiendo a la gente que no le guste mucho leer i se joven.

    ResponElimina
  21. El noi del pijama de ratlles
    El llibre tracta sobre un noi, fill d'un dels alts càrrecs del règim feixista de Hitler. Aquest llibre m'ha agradat bastant però m'esperava que sigués molt més dur i que passessin més coses no només que marxen de Berlín i coneix a Shmuel i que el maten, aquesta potser va ser una de les parts més interessants del llibre ja que els soldats del bàndol del seu pare maten al seu fill però casi tota l'altra part del llibre és bastant el mateix.


    ResponElimina
  22. El guardián entre el centeno

    Este libro no me esperaba que fuera tan extraño, se entendía perfectamente lo que explicaba, pero habían partes en las que Holden decía que le gustaban los patos, pero que nunca los encontraba para ver.

    Al final del libro tampoco lo entendí muy bien, era un poco raro con lo de que su hermana fuera lo mejor, porque lo decía en el libro.

    Depende de quien le puede gustar, y depende de quien no le puede gustar, por ejemplo ami no me gustó mucho.

    ResponElimina
  23. El Reino del dragón de Oro
    El libro del reino del dragón de oro, me ha gustado mucho, pero mas el libro que va primro que este, que es la ciudad de las bestias.
    Como el libro es sobre aventuras y acción esta bien. Una de las partes que me ha gustado mas del libro es cuando habían de cruzar todas las trampas que habían en el recorrido para llegar hasta el dragón de oro.
    Aunque me ha gustado habían partes que puede que fueran un poco aburridas, pero esta bien, pero no es mas bueno que el primero.

    ResponElimina
  24. El incidente del perro a media noche.
    Este libro, me ha encantado, aparte de explicar una historia, también cuenta que vida lleva una persona autista. He visto que es un libro muy interesante. La historia habla sobre un niño que se llama Christopher, que su padre le engaña diciéndole que su madre había muerto, pero lo hace por un bien de él, i en poco tiempo descubre que esta viva y lo descubre por unas cartas que su padre las tenía guardadas. y el niño va a busca-la, por el engaño de su padre. Pero finalmente todo termina bien. Pero resumiendo, me ha gustado mucho la manera que nos han contado como es la vida de un niño autista.

    ResponElimina
  25. El curioso incidente del perro a medianoche de Mark Haddon
    Para mi gusto el libro ha tenido la capacidad de transportarme a todos los sitios mencionados por el protagonista, la calle donde vive, la estación de metro, el centro de la ciudad de Londres, etc. La forma en qué esta escrito expresando lo que siente Christopher en cada situación, el significado de los coches rojos y amarillos con los días buenos y malos, las caras y gesticulaciones de la gente al hablarle, las bromas que no le gustan al cual no les encuentra la gracia y las matemáticas que le vuelven loco. Me ha gustado mucho y me ha hecho entender y recapacitar sobre nosotros hasta llegar a la conclusión que las personas autistas y nosotros somos muy diferentes pero no tanto como creemos, ellos lo demuestran todo tal y como lo sienten y nosotros lo demostramos mediante otros aspectos. Ha sido rápido de leer y de fácil comprensión por lo bien que relaciona los conceptos entre las cosas, aplicadas por números y la similitud que les encuentra entre si. Es como si Christopher viviera dentro de un libro de matemáticas encontrando siempre el argumento del problema y luego resolviendo-lo como la muerte del perro de la señora Shears, lo investigo hasta el final, hasta enterar-se de quien lo hizo y de otros aspectos en su vida que creía que ya se habían ido.

    ResponElimina
  26. EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIA NOCHE
    El curioso incidente de media noche me ha gustado mucho pero a la vez a veces me aburría mucho porque todo el rato iba diciendo lo mismo.
    Me ha gustado porque Christopher explica su historia i también explica lo que pone en su libro. Sobre todo me empezó a gustar mucho cuando Christopher encontró las cartas de su madre y averigua que no está muerta y que al final se va a vivir con ella porque descubre quien mató al perro.
    Lo recomiendo a la gente que le gusta la intriga y también a la gente que no le guste mucho leer, porque en realidad te impide dejar de leer.

    ResponElimina
  27. I després de l'ESO què?

    El llibre no m'ha pas desagradat, tot hi que m'esperava una altre tipus de llibre refiant-me del títol. Ha sigut un llibre fàcil de llegir i molt entenedor, en definitiva que no s'ha m'ha fet gens passat. També el fet de parlar sobre alumnes de la mateixa edat doncs moltes coses han sigut familiar, pensaments...
    El llibre parla sobre uns alumnes de 4t d'ESO que ja fan la recta final i estan apunt de marxar de viatge de final de curs. Parla sobre drogues, situacions en què est troben, relacions es un llibre força correcta des del meu punt de vista.

    ResponElimina
  28. EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO

    Este libro, El guardián entre el centeno, me ha parecido un libro entretenido y muy adecuado para nuestra edad.
    Me gusta mucho ya que habla de Holden, un chico de diecisiete años, hijo del gobernador, muy echo a la suya, que lo expulsan del colegio porqué suspende muchas asignaturas y el cual le pasan una serie de cosas que te hacen disfrutar mientras estas leyendo y te provoca muy bien estar.
    Personalmente, como ya he dicho, me ha gustado mucho, pero la forma en la que el escritor explica la historia, es diferente a los otros libros que he leído, pero con eso no quiero decir que no me haya gustado la forma en la que está escrito.
    En definitiva, un muy buen libro y un libro muy recomendado para los chicos de nuestra edad.

    ResponElimina
  29. El reino del dragón de oro

    El libro me ha gustado como la ciudad de las bestias pero a la vez me ha disgustado porque tenía alguna parte bastante parecida al otro como por ejemplo: Nadia y Alex descubren que los guerreros azules y Tex maquinan un plan y también cuando las raptan.
    Pero aparte de eso ha sido un libro un poco largo pero interesante y emocionante, en definitiva me ha gustado.

    ResponElimina
  30. El reino del dragón de oro

    El libro me ha gustado como la ciudad de las bestias pero a la vez me ha disgustado porque tenía alguna parte bastante parecida al otro como por ejemplo: Nadia y Alex descubren que los guerreros azules y Tex maquinan un plan y también cuando las raptan.
    Pero aparte de eso ha sido un libro un poco largo pero interesante y emocionante, en definitiva me ha gustado.

    ResponElimina
  31. EL NOI DEL PIJAMA DE RATLES - John Boyne


    Sempre he dit que tots, i alguna vegada la majoria de vegades els llibres han set, són i seran avorrits; s’han fet, es fan i es faran pesats els primers capítols. Però amb aquest llibre, acabo de descobrir que hi ha grans excepcions. Mai havia pensat que llegiria un llibre interessant, emotiu... des de la primera paraula, frase, pàgina..
    Tot i el trist final de Bruno i Shmuel, la història l’hi ha donat un sentit. Podria assegurar que més que Bruno i que Shmuel, tenia moltes més ganes de que es tronessin a trobar un altra tarda. Ganes de sentir quines serien les preocupacions dels dos, quins nous sentiments deixarien sortir... tot. Encara que hi havia moments que trobava que el comportament de Bruno no era l’adequat, perquè si l’arribeu a llegir entendreu que està tan acostumat als luxes i a trobar tot el que busca als seus peus que a vegades, cosa que no sé amb quines intencions li atorgava l’escriptor John semblava que presumís de tot el menjar del que disposava, de tot els pisos que aguantava la seva casa... en fi, de tot el luxe del que se sentia orgullós dia a dia.
    I encara que no va poder descobrir quin tipus d’home podia arribar a ser el seu pare, al qui tan admirava i respectava, crec que un fet en pot curar, arreglar i corregir un altre i molts més.

    ResponElimina
  32. A lo lejos de Menkaura, Elena
    Coger el libro, esconderte detrás de él, detrás de las pequeñas hormigas distribuidas para llegar a construir un gran libro que te hace pensar, razonar y después te paras, vuelves detrás y te vuelves a leer el capítulo para coger esas hormigas que no has podido abstraer. Un libro que disfrutas con él, que lo vives y te hace fuerte ser un valiente como el grande Gamal, que es un héroe que dice adiós a los obstáculos y empieza a tropezar y se vuelve a levantar para poder llegar a su gran objetivo que es poder leer y escribir. Gamal es invisible pero hay muchos niños que estan a la misma situación que Gamal y ellos siempre empiezan una nueva vida.
    Es un libro que lo recomiendo a toda edad desde primer de eso hasta la edad mas grande, es un libro que llega y piensas que hay cosas que nunca te lo has planteado hasta que llegas a leer este libro, A lo lejos Menkaura.

    ResponElimina
  33. El Hobbit

    És un llibre que m’ha encantat en molts aspectes, a part de ser un llibre llarg que és una de les millors qualitats per mi ja que no s’acaba d’hora, no t’avorreixes durant el llibre per què sempre hi surten coses interesants que fan que costi parar de llegir. També és un llibre de gènere fantasiós, un dels meus gèneres preferits que l’autor ha sabut barrejar bé amb l’aventura. Un llibre molt recomanable si t’agrada la trilogia “El senyor dels anells” i encara més recomanable si no la coneixies i t’agradaria introduir-te en les aventures escrites per l’autor J.R. Tolkien. Molt bon llibre.

    ResponElimina
  34. El guardián entre el centeno

    El guardián entre el centeno ha sido para mi un libro muy especial y que me ha gustado mucho. No te esperas lo que vas a leer, pensando que sólo es sobre un chico, Holden Cauldfield, que no quiere estudiar y lo expulsan del colegio. Holden tiene un carácter y personalidad muy especial, y junto con las movidas experiencias que vive antes de las vacaciones de Navidad, hace un libro que expresa rebeldía.
    La forma en que esta escrito es también especial, ya que usa la manera de pensar y hablar de Holden, repitiendo mucho las frases. Pero sorprendentemente es un libro muy fácil y rápido de leer, que te cautiva dentro la historia y las aventuras de Holden. En resumen, es un libro que me ha gustado mucho y recomiendo a la gente a leerlo, si buscan una historia y un protagonista singular y rebelde.

    ResponElimina
  35. EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIANOCHE (Mark Haddon)

    Christopher Boone descubre la mascota de la señora Shears, un perro, ahorcado a su jardín por la medianoche. Y decide que escribirá una novela policíaca sobre este curioso incidente; pero esto desencadena un seguido de hechos que ni él hubiera pensado nunca que podrían ocurrir... Es de esa forma cómo se larga de su casa para rencontrarse con su madre en Londres, pasando por situaciones donde debe de dejar sus miedos más arraigados y convertirse en un héroe, puede que pequeño, pero termina ayuntando de nuevo todos aquellos que quiere… y no es nada fácil.
    Con su forma de pensar, su lógica inalcanzable y su inocencia reveladora, Christopher nos presenta su mundo y la historia que seguramente le cambió la vida sin darse cuenta. Con su punto de vista tan diferente al que estamos acostumbrados y la innegable sensación de que, en el hondo estamos todos hechos de la misma materia y los mismos pensamientos, por muy distintos que podemos parecer des de fuera.

    ResponElimina
  36. A lo lejos, Menkaura.- Elena O’Callaghan

    Este libro me gustado mucho, porque es rápido de leer y entretenido, y no puedes parar de leerlo porque hasta que no termines una historia de Gamal te quedas con la intriga, hay algún capitulo que es bastante triste pero hay algunas partes que te hacen parar y reflexionar y cada capítulo es una historia nueva de Gamal, Gamal es un niño pobre que vive en Egipto, que se va haciendo mayor con muchos sueños que cumplir, se hace muchas preguntas tiene mucha curiosidad por aprender cosas nueva, encuentra personas que le hacen muy feliz, que les dan respuestas algunas de sus preguntas, busca en lo que puede entretenerse y olvidar los malos tiempos que está pasando, Gamal tiene muchas aficiones y las comparte con la familia y sus amigos, aunque Gamal esté pasando por malos tiempos él siempre encuentra algo o alguien que le haga volver a sonreír de nuevo.

    ResponElimina
  37. L’AMIC RETROVAT
    Ha estat un llibre molt ràpid i lleuger de llegir.
    M’agrada sobretot perquè està ambientat a la Segona Guerra Mundial, encara que no sigui el tema principal. Tot aquest àmbit de la història m’agrada molt. La història narra l’amistat de dos nois que es coneixen a l’escola. El narrador i protagonista es diu Hans i és jueu i, en canvi, l’altre protagonista es diu Konradin i és alemany. Al cap de l’any d’haver-se conegut s’han de separa i cap dels dos torna a saber res de l’altra fins al cap de molts anys que en Hans llegeix una carta que diu que en Konradin va ser afusellat per intentar assassinar l’Adolf Hitler.
    És un molt bon llibre que narra una amistat complicada.

    ResponElimina
  38. EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO
    Es un libro que no me ha gustado nada, no por la historia, sino por la forma de contarla del autor que intenta plasmar como hablaban en los años 40. Aparte de esto es un libre, aunque sea grueso, es muy rápido de leer y muy fácil de entender.
    La historia es narrada por un chico, Holden Coufield, el cual es expulsado del instituto en que está. La historia cuenta como vuelve a casa y al final de todo del libro, Holden, no dice que está el hospital y que todo lo que pasa en el libro le pasó hace un año. Holden dice que está enfermo. Yo creo que quiere decir que tiene cáncer o alguna enfermedad seria que en aquella época aún no se conoce muy bien.

    ResponElimina