Una història de ciència ficció combina la realitat amb la ficció. Aquest llibre si no hagués sigut perquè els extraterrestres entren a la història, encara hagués pogut ser una miqueta creïble. L’autor tenia uns pensaments una miqueta estranys. En molts casos de la història s’hi ha donat el cas. El final del mecanoscrit, ha sigut estrany. M’ha donat la sensació que l’autor tenia molta pressa a acabar el text i s’ha acabat una mica de cop i volta. En general, la història d’aquesta parella m’ha agradat bastant perquè l’esperit de superació i les aventures que han passat són molt bones, per exemple, quan encara estaven a Benaura, van ésser capaços de sortir de la ciutat i buscar-se la vida.
Durant el segon trimestre, hem llegit El mecanoscrit del segon origen, un clàssic de Manuel de Pedrolo. És un llibre relativament curt que està dividit en 5 quaderns. La història comença bé i és interessant, tot i que el tercer quadern és bastant avorrit. És un llibre que al començar t’enganxa, ja que està ben escrit i passen coses que no t’imagines mirant el títol. Cap al final, crec que l’autor no ha sabut com acabar el llibre, ja que la mort d’en Dídac és molt sobtada i crec que no calia. De totes maneres, ha set interessant llegir aquesta obra i m’ha agradat.
"El mecanoscrit del segon origen" Aquest segon trimestre a 3r d'ESO, hem llegit un clàssic de la literatura i de la ciència ficció, "El mecanoscrit del segon origen", per a mi i segurament per a moltes persones, ha estat molt sobrevalorat, és a dir que la gent creu massa del que realment és, tot i així, m'ha agradat bastant, sobretot que el format és innovador i també tot i que no sembli creïble, les paraules en el llenguatge antic li donen un toc més dinàmic tot i ser molt ràpid a l'hora de llegir-lo. Una de les poques pegues que hi trobo és que algun quadern és molt repetitiu, sobretot el tercer, i també, el llibre és molt acabat en sec, el final és com fet a corre-cuita. Aquest mecanoscrit el recomanaria per a totes les edats a partir de l'adolescència ja que, explica vàries coses sobre ella.
Els nois de 3.E.S.O hem llegit el llibre “El mecanoscrit del segon origen”. Personalment el què m’ha sobtat d’aquest llibre són el capítols, ja que no es com els altres llibres (capítol 1, capítol 2....) No, en aquest llibre el capítols van per quaderns, i cada quaderns es un any després de la catàstrofe. Penso que en el llibre hi ha coses que no hi haurien de ser perquè així la història hauria sigut més creïble, com per exemple quan troben a un alien i el maten, si l'alien no hagués aparegut crec que la història podia haver continuat sense problemes i hagués sigut una mica més creïble i m'hauria agradat més el llibre, el final del llibre es el més frustrant de tot ja que després de passar per tot el que passen en Dídac mort per un despreniment, acaba massa ràpid i com si l’autor tingués pressa per acabar el llibre. Una segona part del llibre no hagués estat malament, però no la van poder fer. Crec que tots els mèrits que té el llibre i tot els títols s’ho ha guanyat ja que ha set un dels millors llibres que he llegit.
El llibre del mecanoscrit del segon origen, obra de Manuel de Pedrolo, la història m’ha deixat amb alguns dubtes que no es poden solucionar, que només pot l’autor del llibre solucionar-los. El llibre no m’ha agradat gaire perquè és un final molt inesperat i pensava que s’acabaria amb un final millor.
Opinió de la lectura: Mecanoscrit del segon origen Aquest és un clàssic que he tingut el gust de llegir... El llibre en si és molt bo; la historia és interessant, tot hi que només compti amb dos personatges, i, en algunes ocasions, ens ofereix coses noves que no havíem vist abans. Un clar exemple és la divisió del llibre en quaderns en comptes de capítols. Els quals són interessants, a excepció de un quadern el qual considero avorrit i sense cap raó d’existir. Potser el pitjor defecte que li podem atribuir al llibre és el seu final, que, la veritat és que resulta inesperat, quan acabes el llibre ho veus una mica xocant. En conclusió, un molt bon llibre, però es veu que al final va ser acabat a tota pressa i podria haver set millor.
Mireu, jo no sóc d’aquelles persones que els apassiona llegir, haig de ser sincer, no em feia molta gràcia llegir-me aquest llibre al començament d’aquest trimestre, però quan el vaig començar, la meva opinió es va capgirar. El mecanoscrit del segon origen és un d’aquells llibres que mai escriuries, però ben mirat, és una molt bona idea! Bàsicament tracta de la vida d’un noi i una noia que es queden sols en el món. I dit així sembla una història avorrida, que si es moren, que si no es moren, que si ara mengen, que si ara no poden menjar... Però no és així. Aquest llibre té molta intriga, però no és excessiva, així que és perfecte! En la meva opinió, és un llibre completíssim; intriga, emoció, impressió, misteri, etc. Potser una cosa que no m’ha agradat ha estat el final. Després de tot el que l’Alba i en Dídac han viscut i tot el que tenien planejat fer, m’ha semblat dolent el fet que en Dídac es mori d’una manera tan patètica com la que mor, caient-li un sostre a sobre. Però deixant de banda aquest fet, el mecanoscrit del segon origen és molt complet, i a més, amb aquest llibre s’aprèn molt sobre supervivència.
El mecanoscrit del segon origen és un llibre interessant però no gaire real, perquè per exemple aquí en el món de veritat no sería gaire normal que vinguin uns platets voladors i ens invedeixin el món i quedin uns quants supervivents que és tenen que espavilar ells sols. Apart d'aixó el llibre et va enganxant poc a poc i quan acabes un quadern tens ganes ia de començar l'altre i aixi succesivament fins que arribes el quadern tres que et tornes a encallar una mica perquè es va fent cansat perquè van viatjant d'un lloc a un altre però quan acabes el quadern tres tot el que queda està molt bé aunque el final et descoloca una mica perquè el protagonista acaba mort perquè li cau un sostre a sobre. En plural el llibre està molt bé peró hi han aquests petits matissos que es podrien arreglar.
Una història de ciència ficció combina la realitat amb la ficció. Aquest llibre si no hagués sigut perquè els extraterrestres entren a la història, encara hagués pogut ser una miqueta creïble.
ResponEliminaL’autor tenia uns pensaments una miqueta estranys. En molts casos de la història s’hi ha donat el cas. El final del mecanoscrit, ha sigut estrany. M’ha donat la sensació que l’autor tenia molta pressa a acabar el text i s’ha acabat una mica de cop i volta.
En general, la història d’aquesta parella m’ha agradat bastant perquè l’esperit de superació i les aventures que han passat són molt bones, per exemple, quan encara estaven a Benaura, van ésser capaços de sortir de la ciutat i buscar-se la vida.
Durant el segon trimestre, hem llegit El mecanoscrit del segon origen, un clàssic de Manuel de Pedrolo. És un llibre relativament curt que està dividit en 5 quaderns. La història comença bé i és interessant, tot i que el tercer quadern és bastant avorrit. És un llibre que al començar t’enganxa, ja que està ben escrit i passen coses que no t’imagines mirant el títol. Cap al final, crec que l’autor no ha sabut com acabar el llibre, ja que la mort d’en Dídac és molt sobtada i crec que no calia. De totes maneres, ha set interessant llegir aquesta obra i m’ha agradat.
ResponElimina"El mecanoscrit del segon origen"
ResponEliminaAquest segon trimestre a 3r d'ESO, hem llegit un clàssic de la literatura i de la ciència ficció, "El mecanoscrit del segon origen", per a mi i segurament per a moltes persones, ha estat molt sobrevalorat, és a dir que la gent creu massa del que realment és, tot i així, m'ha agradat bastant, sobretot que el format és innovador i també tot i que no sembli creïble, les paraules en el llenguatge antic li donen un toc més dinàmic tot i ser molt ràpid a l'hora de llegir-lo. Una de les poques pegues que hi trobo és que algun quadern és molt repetitiu, sobretot el tercer, i també, el llibre és molt acabat en sec, el final és com fet a corre-cuita. Aquest mecanoscrit el recomanaria per a totes les edats a partir de l'adolescència ja que, explica vàries coses sobre ella.
Els nois de 3.E.S.O hem llegit el llibre “El mecanoscrit del segon origen”. Personalment el què m’ha sobtat d’aquest llibre són el capítols, ja que no es com els altres llibres (capítol 1, capítol 2....) No, en aquest llibre el capítols van per quaderns, i cada quaderns es un any després de la catàstrofe. Penso que en el llibre hi ha coses que no hi haurien de ser perquè així la història hauria sigut més creïble, com per exemple quan troben a un alien i el maten, si l'alien no hagués aparegut crec que la història podia haver continuat sense problemes i hagués sigut una mica més creïble i m'hauria agradat més el llibre, el final del llibre es el més frustrant de tot ja que després de passar per tot el que passen en Dídac mort per un despreniment, acaba massa ràpid i com si l’autor tingués pressa per acabar el llibre. Una segona part del llibre no hagués estat malament, però no la van poder fer. Crec que tots els mèrits que té el llibre i tot els títols s’ho ha guanyat ja que ha set un dels millors llibres que he llegit.
ResponEliminaEl llibre del mecanoscrit del segon origen, obra de Manuel de Pedrolo, la història m’ha deixat amb alguns dubtes que no es poden solucionar, que només pot l’autor del llibre solucionar-los. El llibre no m’ha agradat gaire perquè és un final molt inesperat i pensava que s’acabaria amb un final millor.
ResponEliminaOpinió de la lectura: Mecanoscrit del segon origen
ResponEliminaAquest és un clàssic que he tingut el gust de llegir... El llibre en si és molt bo; la historia és interessant, tot hi que només compti amb dos personatges, i, en algunes ocasions, ens ofereix coses noves que no havíem vist abans. Un clar exemple és la divisió del llibre en quaderns en comptes de capítols. Els quals són interessants, a excepció de un quadern el qual considero avorrit i sense cap raó d’existir. Potser el pitjor defecte que li podem atribuir al llibre és el seu final, que, la veritat és que resulta inesperat, quan acabes el llibre ho veus una mica xocant. En conclusió, un molt bon llibre, però es veu que al final va ser acabat a tota pressa i podria haver set millor.
Mireu, jo no sóc d’aquelles persones que els apassiona llegir, haig de ser sincer, no em feia molta gràcia llegir-me aquest llibre al començament d’aquest trimestre, però quan el vaig començar, la meva opinió es va capgirar. El mecanoscrit del segon origen és un d’aquells llibres que mai escriuries, però ben mirat, és una molt bona idea! Bàsicament tracta de la vida d’un noi i una noia que es queden sols en el món. I dit així sembla una història avorrida, que si es moren, que si no es moren, que si ara mengen, que si ara no poden menjar... Però no és així. Aquest llibre té molta intriga, però no és excessiva, així que és perfecte!
ResponEliminaEn la meva opinió, és un llibre completíssim; intriga, emoció, impressió, misteri, etc. Potser una cosa que no m’ha agradat ha estat el final. Després de tot el que l’Alba i en Dídac han viscut i tot el que tenien planejat fer, m’ha semblat dolent el fet que en Dídac es mori d’una manera tan patètica com la que mor, caient-li un sostre a sobre. Però deixant de banda aquest fet, el mecanoscrit del segon origen és molt complet, i a més, amb aquest llibre s’aprèn molt sobre supervivència.
El mecanoscrit del segon origen és un llibre interessant però no gaire real, perquè per exemple aquí en el món de veritat no sería gaire normal que vinguin uns platets voladors i ens invedeixin el món i quedin uns quants supervivents que és tenen que espavilar ells sols.
ResponEliminaApart d'aixó el llibre et va enganxant poc a poc i quan acabes un quadern tens ganes ia de començar l'altre i aixi succesivament fins que arribes el quadern tres que et tornes a encallar una mica perquè es va fent cansat perquè van viatjant d'un lloc a un altre però quan acabes el quadern tres tot el que queda està molt bé aunque el final et descoloca una mica perquè el protagonista acaba mort perquè li cau un sostre a sobre.
En plural el llibre està molt bé peró hi han aquests petits matissos que es podrien arreglar.