dijous, 25 de febrer de 2016

CLUB DE LECTURA FINAL 3R ESO -- MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

DESPRÉS DEL 5è CLUB DE LECTURA, DEIXA EL TEU COMENTARI


18 comentaris:

  1. A mi el mecanoscrit del segon origen no m'ha agradat gaire. Trobo que és molt de ciència ficció, molt poc real i hi ha coses que no s'acaben de concretar, per exemple que no diu perquè els extraterrestres destrueixen la humanitat o quan surt l'extraterrestre i l'enterren després no en tornen a trobar cap. El que m'ha agradat menys ha set que al final s'acaba malament i es deixa el final obert ja que diu que l'Alba podrà tenir fills amb el seu fill i en Dídac no el podrà veure mai, sembla que l'autor no sabés com acabar el llibre. El tros que se m'ha fet més pesat ha sigut al del viatge perquè no trobo sentit al viatge que fan ja que després tornen sense haver tret ca conclusió, només havent matat tres homes. A més si a mi se'm morís la gent que més estimo com els meus pares o amics no podria dir mai que sóc feliç. En general no m'ha acabat de agradar encara que m'havia fet moltes il·lusions perquè tothom deia que era molt bo.

    ResponElimina
  2. El mecanoscrit del segon origen no m'ha agradat gaire, el principi del llibre es molt lios i em va costar bastant d'entendre, encanvi el final m'ha agradat bastant. Una cosa d'aquest llibre que no m'ha agradat es que s'acaba sense saber el motiu pel cual han passat algunes coses.
    Jo us recomano aquest llibre encara que sigui lios perquè la historia es bastant interessant i en alguns moments et fa pensar que faries tu en el lloc dels personatges.

    ResponElimina
  3. El llibre del Mecanoscrit del Segon origen a mi personalment m’ha agradat força, ja que es no tipo de llibre que no s’acostuma a trobar.
    M’ha sorprès molt que en contes de separar-se en capítols es separes amb quaderns.
    El quart quadern no m’ha agradat gaire ja que es fa molt pesat, perquè diu per tots els llocs on passen.
    Aquet llibre es molt original però trobo que el final l’han deixat com molt penjat. També penso que en alguns moments i faltaria que fessin altres coses i que no sempre estiguessin fent el mateix.
    Jo el recomanaria a persones que els hi agraden els llibres de aventures i ciència-ficció.

    ResponElimina
  4. En la meva opinió aquest llibre ha set dels millors que m’he llegit. Al principi era molt interesant però a partir de quan van marxar de la cova per anar a la masia se’m va fer una mica pesat ja que sempre feien el mateix. Quan va aparèixer l’alien semblava que es posaria interesant, però ja no va aparèixer mes res relacionat amb éssers extraterrestres. Quan van baixar cap a Barcelona a viure amb les roulettes es va tornar a ficar interesant sobretot les expedicions que feien i quan van viatjar amb el remolcador. El tema final crec que es una mica precipitat ja que acaba de seguida, es néixer en Mar i de cop tot passa molt ràpid i acaba amb la mort espontània d’en Dídac.
    En la meva opinió li canviaria el final i el faria mes acord de com estava la història.

    ResponElimina
  5. Al principi, quan vaig saber que tindríem que llegir aquet llibre no s'havia si m'agradaria, ja que no llegeixo aquet tipus de llibre. He de dir que al principi se’m va fer una mica estrany però sincerament es un llibre que recomanaria al cent per cent, el seu començament es una mica pesat, però a mesura que va continuant et fa enganxar-te i no para de llegir. El final no mel esperava eixís tot i que em van dir el final, em va sorprendre , va ser una mica inesperat.
    Aquet llibre m’ha agradat molt, m’ha sorprès totalment, m’agradaria que hi hagués una segona part, ja que deixa tot molt obert. Sens dubte es un llibre que vull que estigui a la meva biblioteca.

    ResponElimina
  6. Aquest llibre, El Mecanoscrit del segon origen, tot i que me’l vaig llegir algun cop m’ha agradat molt tornar-me’l a llegir ja que feia molt i no me’n en recordava. En general aquest llibre m’ha agradat molt ja que explica la història que va passant d’en Dídac i l’Alba, encara que de vegades se m’ha fet pesat llegir-lo ja que sempre explicava lo mateix però hi havia vegades que me’l llegia ràpidament i amb facilitat perquè no era gaire enrevessat com altres quaderns. Els quaderns que m’han agradat més han sigut el primer i el penúltim quadern ja que en el primer explica tot lo que ha passat i el penúltim perquè ja no explica lo mateix de sempre i no explica el què passa.

    ResponElimina
  7. A mi del Mecanoscrit del Segon Origen només m'ha agradat el principi i el final. La part del mig no esta malement però es fa molt pesada ja que fan molts viatges i és tot molt repetitiu. El principi es molt interessant ja que et fa una introducció de lo que està passant i com en Dídac i l'Alba pensen sobrevivir. El final es molt intrigant ja que no saps lo que passarà fins a les ultimes pàgines del llibre. Jo recomano llegir el llibre, tot i que la part del mig set pot fer pesada, però és un bon llibre.

    ResponElimina
  8. La meva opinió es que el llibre del mecanoscrit del segon origen , es una historia que recomanaria a tothom .Es divertit ,trist i a la vegada entretingut . A mi la part que m'ha agradat mes a set el principi i el final, trobo que son les dues parts mes emocionants i mes aventureres. Per a mi a set el millor llibre que llegit des de que era ben petit.
    Sobre aquest actor non'havia sentit a parlar mai, pero de segur que vuscu algun que altre llibre seu.

    ResponElimina
  9. El Mecanoscrit del Segon Origen generalment no m’ha agradat gaire, perquè no és el tipus de llibre que acostumo a llegir. Tot i que la forma d’escriure aquest llibre és molt original i sorprenent, tampoc m’ha captivat gaire.
    Els primers dos quaderns (el llibre estava escrit en quaderns i no capítols) em van semblar interessants i pensava que seria un d’aquets llibres que comences a llegir i ets incapaç de llegir, però no. A partir del tercer quadern, quan arriben a Barcelona, se’m va començar a fer cansat. Després, al quart quadern, quan emprenen el viatge amb el remolcador, i comencen a passar per totes les illes, ja em vaig mig desesperar. He trobat a faltar els extraterrestres, que van aparèixer al segon quadern, però després van desaparèixer.

    ResponElimina
  10. El llibre del Mecanoscrit del Segon Origen m’ha agradat bastant, tot i que el final no m’ha acabat de convèncer.
    Al principi el llibre presenta una idea original ja que pocs o cap llibre té aquesta temàtica. Els capítols inicials, han set, potser els que he trobat més interessants, ja que explica com se les arreglen una noia de 14 anys i un nen de 9 per sobreviure després del cataclisme que ha matat a tots els éssers humans. Els capítols del mig, amb algunes excepcions, se m’han fet una mica més pesats perquè es passa la major part explicant com viuen i, a vegades, és una mica monòton. Els dos episodis finals, per contra, també m’han agradat ja que trencaven amb la monotonia de capítols anteriors tot i que, la mort d’en Dídac m’ha decebut bastant a part de que deixa un final molt obert que podria donar lloc a una continuació de la història.

    ResponElimina
  11. Deien que és un llibre únic, que és dels millors que han llegit, que té un toc especial, que és inoblidable i que és molt i molt bonic. Però a mi no m’ha agradat gaire. No li he sabut trobar el punt captivador a aquest llibre. I en certa manera em preocupa. M’inquieta que no m’hagi arribat. Suposo que és a causa que no acostumo a llegir aquest tipus de novel•les i prefereixo històries més reals, amb aspectes que em motivin.
    També penso que el fet que hi surtin aliens, explosions, aparells estranys, etc., fa que des d’un bon principi em miri la història diferent, cap a un cantó negatiu. I de veritat, que cada capítol que llegia intentava que m’agradés més, però no podia. Sincerament, tan sols m’ha agradat el primer i l’últim capítol tot i que no sé ben bé el per què.
    També he de destacar que hi ha certs temes que he trobat massa oberts com per exemple el final, el tros que m’ha agradat, que l’he trobat com penjat i una mica decebent.
    No podria donar-li una puntuació molt negativa ja que tampoc és tant dolent, però no crec que sigui un d’aquells llibres que em torni a llegir d’aquí un temps.

    ResponElimina
  12. Aquest llibre és bastant interessant, encara que el principi és estrany perquè surten extraterrestres, però mica en mica comences a saber de que tracta.
    L'Alba i en Dídac són els protagonistes i viuen a Benaura de cop són els únics que existeixen en el poble tots han set morts ja que els extraterrestres han exterminat el món.

    Durant el seu viatge cap a Barcelona els hi van passant un seguit de fets bastants important. Hi han trossos com el de l'hort que es fa pesat però la majoria de quaderns no ja que és bastant entretingut de llegir.
    Aquest llibre m'ha agradat ja que no havia llegit cap com aquest, també el final es torna molt interessant per el seguit de fets.
    Aquest llibre el recomano a les persones que li agradi llegir llibres de ciència ficció i amor.

    ResponElimina
  13. En la meva opinió aquest llibre ha set dels millors que m’he llegit. Al principi era molt interesant però a partir de quan van marxar de la cova per anar a la masia se’m va fer una mica pesat ja que sempre feien el mateix. Quan va aparèixer l’alien semblava que es posaria interesant, però ja no va aparèixer mes res relacionat amb éssers extraterrestres. Quan van baixar cap a Barcelona a viure amb les roulettes es va tornar a ficar interesant sobretot les expedicions que feien i quan van viatjar amb el remolcador. El tema final crec que es una mica precipitat ja que acaba de seguida, es néixer en Mar i de cop tot passa molt ràpid i acaba amb la mort espontània d’en Dídac.
    En la meva opinió li canviaria el final i el faria mes acord de com estava la història.

    ResponElimina
  14. Aquest llibre es pot descriure en dues paraules únic i diferent. No trobaràs cap llibre igual per molt que busquis i et llegeixis centenars de llibres. Fins i tot la manera en què està escrit també és diferent. Jo puc considerar que és un dels llibres més bons que m'he llegit. Clar al principi comença d'una manera molt sobtada que penses que no t'agradarà però t'enganxa i tens ganes de saber què els hi passa. El final a mi m'ha deixat molt decebuda no esperava que s'acabés així a més que queda molt penjat. Jo el recomano és un llibre que s'ha de llegir si o si encara que després no t'agradi s'ha de llegir.

    ResponElimina
  15. El mecanoscrit del segon origen m’ha agradat molt ja que durant tota la historia hi ha emoció però m’ha agradat molt mes el principi i el final ja que són les parts que hi havia més intriga, al mig de la historia per mi se m’ha fet més pesat. Per mi aquest ha set el millor llibre que he llegit seguit per el Hobbit.
    Crec que

    ResponElimina
  16. El mecanoscrit del segon origen és un llibre que m'ha agradat molt. Una de les coses que m’ha agradat més del llibre ha sigut la història de la qual partien, ja que d’aquest tipus no n’havia vist mai cap. El tema de que a la Terra només hi hagin dues persones perquè les de més hagin morta a causa d’uns extraterrestres i ells siguin els únics supervivents que queden i van explicant la seva vida des de que estan sols. La part que menys m’han agradat has sigut quan fan aquell viatge amb barca perquè parlen de que van a illes i visiten moltes coses, quan comencen el viatge està prou bé però s’allarga molt i al final se’t fa pesat. Excloent això els demés capítols m’han agradat molt però crec que al llibre li faltaria un final i que expliqués més bé perquè els extraterrestres haguessin matat a tots els homes i que no s’acabés el llibre tant de cop.
    Crec que aquest llibres és dels millors que he llegit mai, de tots els llibres que hem llegit durant l'ESO aquest ha sigut el que més m'ha agradat. Recomanaria aquesta lectura ja que és diferent de qualsevol altre que puguis llegir.

    ResponElimina
  17. Aquesta setmana hem acabat de llegir el Mecanoscrit del Segon Origen, i com a conclusió puc dir que s'ha tornat un dels meus llibres preferits juntament amb el Hobbit i Nima el Sherpa. La meva germana ja havia llegit aquest llibre, i sempre n'ha parlat molt bé, tot i així no esperava que m'arribés a agradar tan com ho ha fet. Algunes de les coses que m'han agradat més del llibre han sigut que era fàcil de llegir, que està molt ben escrit i no cansa a l'hora de llegir-lo, i que gairebé sempre et manté amb la intriga de voler saber que passarà; però per sobre de tot això, crec que el que m'ha agradat més és que s'atreveix a ser diferent, a ser original. Sempre que escoltem ciència-ficció o fantasia pensem en extraterrestres, fullets, nans o sers imaginaris; però en aquest cas l'autor fa una obra de ciència-ficció on, si, surten extraterrestres, però no de la manera en que hi estem habituats; a més construeix un món diferent i molt interessant. És més, per mi, si en cap moment haguessin aparegut alienígenes, segurament m'hagués agradat més. Això últim és un dels pocs "errors" que hi he trobat; m'ha semblat que els feia sortir perquè tothom estigui content, que ho feia perquè ja que els ha mencionat anteriorment doncs han de aparèixer, però trobo que si els fa sortir, hauria de donar-los més importància, i sinó, que no surtin directament, ja que queda com molt poc natural; el mateix penso dels pocs supervivents, ja que no els menciona ni molt, ni poc. La resta del llibre m'ha encantat i no hi tovo cap pega, sobretot els dos primers capítols, els quals m'han donat una gran sensació d'immersió dins l'obra.

    ResponElimina
  18. Ja és el tercer cop que em llegeixo el Mecanoscrit del Segon Origen, i per mi, és el millor llibre que m'he llegit. I us preguntareu perquè, oi? Dons no en tinc ni la més remota idea, però no ho sé, suposo que tot lector ha de tenir el seu llibre preferit, aquell llibre que fa que no puguis parar de llegir, aquell llibre que ha tocat fons en el meu ser, i sí, el Mecanoscrit del Segon Origen és el meu.

    La història de l'Alba i en Dídac em va captivar des del principi, amb aquella imatge de l'Alba amb el cistell de figues negres de coll de dama. Els dos quaderns del principi es poden fer una mica repetitius, però quan arribes al tercer, la cosa es va fent més interessant. Potser perquè explica la seva vida diària, i després és tot molt més sentimental. Al llarg de la història s'observa una evolució important d'en Dídac, marcada bàsicament en un abans i un després del viatge amb el Benaura, ja que primer és molt nen, i al final acaba madurant, potser massa d'hora, com diu l'Alba. I més per tenir un fill als 12 anys. En canvi, des d'un principi l'Alba és una noia intel·ligent, apanyada, i molt forta emocionalment, la qual cosa està bé, ja que sinó des d'un principi, hauria embogit.

    El final del llibre m'ha decepcionat molt, no m'ho esperava gens. En Dídac mort, i l'Alba amb l'única companyia del seu nadó, aquell últim record que li quedarà d'en Dídac.

    ResponElimina