Personalment crec que el llibre del Mecanoscrit del segon origen te un argument molt bo i poc vist, i crec que aquest és un dels motius pels quals es molt fàcil aficionar-s’hi i que aquest llibre t’agradi. Els personatges principals m’han agradat molt, tant l’Alba com en Dídac, i ma agradat molt que sigui l’Alba la més madura de la relació, la que pren les decisions i la que assumeix el paper d’adulta, ja que normalment acostuma a ser el noi el que assumeix aquests càrrecs. Per un altre part no m’ha agradat gaire que en Dídac fos tant petit i que l’autor del llibre l’intentés fer-lo semblar més gran del que era, ja que de la manera en que actuava i en que l’autor el descrivia semblava que fos molt més gran del que realment és. El que més m’ha impactat ha sigut la mort sobtada den Dídac, ja que en cap moment pots intuir que es mori, només s’intueix quan ja s’està acabant el llibre. La part final del llibre no m’ha agradat gaire perquè l’única reflexió que fa l’Alba es que podrà arribar a procrear amb el seu fill en lloc de amb en Dídac, i crec que es podrien haver fet més reflexions que aquesta. Crec que aquesta novel•la no vol transmetre una cosa en concret, si nos que vol que cada persona la interpreti com vulgui i reflexioni individualment. En general crec que és un llibre amb el que t’enganxes amb facilitat i potser l’únic que et pot tirar enrere en el vocabulari que es fa servir, però realment t’hi acabes acostumant. És una novel•la que recomano i que m’ha agradat força.
El mecanoscrit del segon origen és una novel·la que tracta sobre la vida de l’Alba i en Dídac , supervivents d’un atac alienígena a la Terra, que els ha deixat gairebé tot sols a la Terra. El llibre se separa en 5 quaderns, el cinc anys posteriors a la catàstrofe. Els dos personatges principals són l’Alba i en Dídac. L’Alba comença tenint 14 anys i és una noia criada sense prejudicis. En Dídac és un nen de 9 anys, al qui just abans de la catàstrofe estaven pegant pel seu color de pell. Així doncs, en Dídac cau a l’aigua, i l’Alba s’hi tira per salvar-lo. Llavors és quan els extraterrestres destrueixen tot el que es troben a la superfície de la Terra. Moren tots els éssers vius (o això és el que sembla en un primer moment) menys l’Alba i en Dídac, els insectes i els ocells. Personalment, els dos primers quaderns em van agradar molt, el meu tros preferit va ser quan es trobaven un ésser extraterrestre a poc de la masia on s’instal·len. Els altres tres quaderns se’m van fer llargs. M’hagués agradat més el llibre si hi haguessin aparegut més vegades els extraterrestres. És un llibre que en moltes ocasions m’ha fet reflexionar en què faria si em trobés en la mateixa situació. Faria el mateix que els protagonistes o no? En aquesta part de posar-me a la pell dels personatges m’ha agradat, però se’m ha fet massa llarg, ja que els últims tres quaderns esperava que tornessin a aparèixer els extraterrestres, que em van deixar amb ganes de saber més sobre els extraterrestres, el seu origen i la seva missió.
El mecanoscrit del segon origen narra la història de dos joves, L’Alba i en Dídac, després de que el planeta on vivien quedes totalment destruït per uns extraterrestres. Després d’això, hauran de tornar a reconstruir el món, a hores d’ara fet runes. Investigaran ciutats desertes, s’endinsaran en les runes i navegaran pels mars. I qui sap, potser l’amor del dos es fruit del començament de la humanitat. El que més m’ha agradat d’aquesta història és el moment del part de l’Alba, ja que ho narra i ho planteja com una de les coses més boniques de la vida, malgrat la foscor que estan vivint. Pel contrari la part que potser no m’ha agradat tant, és quan prenen rumb amb l’embarcació per investigar l’altre part de món ja que se’m va fer una mica pesat i carregós. Crec que l’autor ens volia transmetre la possibilitat de tornar a començar, per molt forta que sigui la catàstrofe. Al fer-ho hi havia la possibilitat de crear el món sense cap mena de prejudicis i amb tota llibertat. També ens ha mostrat la manera com els dos protagonistes canvien al llarg de l’adolescència i el descobriment de ells mateixos i de aspectes potser una mica tabú, com ara la sexualitat. Un llibre que personalment, el valoro positivament pel context i la manera en què està escrit.
El mecanoscrit del segon origen el què ens vol transmetre és que li donem importància a coses sense valor, i les coses amb molt valor no li donem tanta importància ja que en Dídac i l’Alba acaben en un món on només estan ells dos. Ells dos el que més han trobat a faltar ha set la família, encara que hagin trobat diners l’han deixat perquè en aquells instants ja no els feien servir. L’alba i en Dídac són els protagonistes i el llibre va de que acaben només ells dos el mig de la terra, ells no saben si ha encara gent però el seu objectiu és que tot torni a la normalitat, és a dir volien tenir fills perquè així no s’expandeixin els éssers humans. Tot això ho acaben aconseguint, però amb molta dedicació i també amb molt d’esforç, han buscat llibres de medicina han anat lloc per lloc, han anat reformant coses destrossades i finalment han acabat tenint un fill anomenat Mar en Dídac el pare havia mort però això no volia dir que tot s’acabava aquí l’Alba era una mare jove i seguia pensant en tenir encara fills. Ell llibre m’ha agradat molt ja que et deixa amb intriga i no t’avorries al llegir-lo.
Jo considero aquet llibre molt interessant ja que redacta,mitjançant una història que passaria si el món s'acabés i només quedarian 2 persones.És interessant ,però alhora hi ha capitols que son molt llargs i es fa una mica pesada la lectura. Sugareixo aquet llibre a persones que els agradi lleguir i reflexionar sobre la vida.
El mecanoscrit és una novel·la de ciència ficció que relata la destrucció per part d'uns extraterrestres de la Terra. Els únics supervivents són l'Alba i en Dídac, dos joves. Han de superar el que acaba de passar per poder viure el futur. El que m'ha agradat d'aquesta novel·la és part en què superen la mort d'amics, familiars i veïns i comencen a viure la vida. La part que menys m'ha agradat personalment, ha sigut la part en què es troben a altres humans. El que m'ha impactat realment ha sigut la gran imaginació de l'autor al crear l'obra.
El Mecanoscrit del Segon Origen, en la meva opinió és una molt bona obra. M'ha acabat agrada'n, i m'he acabat acostumant a la manera que tenia d'escriure l'escriptor, ja que el principi em semblava una mica estranya. D'aquesta obra, he après moltes noves paraules, paraules d'aquelles que potser encara no havia sentit mai, i també he après a tenir més paciència alhora de llegir un llibre, perquè el principi no em va agradar però finalment sí. En aquesta obra, hi han dos personatges principals, i també se'n podrien dir únics, ja que el principi tots els altres van morir. En Dídac i l'Alba, d'aquests dos personatges la gran és l'Alba, i des d'un principi també és la més espavilada, per aquest motiu acaba se'n el meu personatge preferit. El moment que m'ha anat agrada'n més en aquesta historia a set tot el període d'embaràs de l'Alba, encara que tots m'han acabat agradat bastant. I el que menys, les escenes les quals l'escriptor especificava molt la mort d'alguns coneguts d'en Dídac i l'Alba. I s’hi haig de parlar del moment que m’ha impactat més, va ser el moment del principi de l’obra, que en Dídac i l’Alba van sortir de l’aigua i es van trobar tot el poble destrossat. Recomano aquest llibre a tothom qui li vingui de gust llegir-l’ho, ja que penso que es una obra que has d’haver llegit algun cop a la teva vida.
Comentari mecanoscrit del segon origen No és el primer cop que em llegia el mecanoscrit del segon origen, ja que me’l vaig llegar l’any passat i el vaig gaudir tant com ho he fet aquest cop. Penso que té un argument diferent i molt interessant, el fet de crear un univers altern ja és molt emocionant i és molt fàcil de què t’hi enganxis. Els personatges els he trobat molt adequats per la trama i el fet que enganxessin tant amb la situació ha fet millorar molt la història. Penso que ja que hi ha un argument tan bo es podria haver fet, fins hi tot, una saga amb aquest llibre com a principal, ja que és molt interessant veure com a poc a poc tot evoluciona. Dins d’aquest llibre trobo que hi ha coses i detalls súper concretats que fa que la història sigui més realista i que faig quadrar-ho tot. Crec que l’autor volia transmetre això, un toc de ciència-ficció però molt realista. El final és una de les parts que impacta més, clar després d’haver sobreviscut a pràcticament la fi del món, en Dídac acaba morint per culpa d’un enderroc de pedres. En conclusió crec que és un molt bon llibre i me’l tornaria a llegir encantada.
El Mecanoscrit del Segon Origen ha set un llibre que m’ha fet empatitzar amb els personatges i alhora ha fet que no volgués parar de llegir-lo. Tot i així crec que l’argument del llibre no és el que el fa característic. És a dir, crec que l’argument és una espècie d’excusa perquè nosaltres puguem acabar vivint amb els dos protagonistes en un món apocalíptic. I si el que caracteritza el llibre no és l’argument és perquè, des de la meva opinió, hi ha alguna cosa millor. I és la manera en que es descriu com els personatges van sobrevivint i el nivell de detall que hi ha en la definició de les situacions, que fa que t’ho puguis imaginar molt fàcilment i disfrutis molt més el llibre. I es clar que, els personatges, també hi fan de la seva part. L’Alba és un personatge que es pot veure clarament que és molt intel•ligent i espavilada. A més, té un tret característic i és que no l’han educat amb els ideals sexistes que hi havia a l’època, sinó que més aviat l’han educat amb una mentalitat més moderna i pràcticament sense tabús. En canvi, per l’altra banda, tenim a en Dídac, que només té nou anys i per tant és un inexpert en tot i per això l’Alba pren la iniciativa de educar-lo ella mateixa. Hi ha diferents aspectes que m’han agradat i n’hi ha que no. Que m’hagi agradat és gairebé tot, però especialment m’ha agradat que no es tractés especialment el tema de els extraterrestres i de per què han atacat la Terra, ja que crec no té tanta importància. Al cap i a la fi, per molt que es descobrís, res canviaria. Per altra banda, si hagués de canviar alguna cosa en la història clarament diria que en Dídac no es morís. I és que, és força obvi, però després d’haver passat tot el llibre veient-los als dos junts es fa estrany pensar que només hi haurà l’Alba. I tampoc és que m’hagi sorprès la mort ja que ja havia vist la peli i sabia que es moria, però tot i així tenia l’esperança de que només ho haguessin ficat a la pel•lícula per fer-la més dramàtica. En fi, que la mort mai és agradable. Finalment, crec que una de les coses que l’autor ha volgut transmetre amb aquesta obra ha set una ideologia que avui en dia li diríem feminista. De fet era una de les coses, entre altres, que Manuel de Pedrolo va manifestar a la seva vida; l’alliberament i apoderament de les dones. En l’obra no és el tema principal, però si que, sobretot tenint en compte que el llibre va ser escrit al segle XX, es poden trobar indicis. Per exemple, en cap moment es dona per suposat que l’Alba serà la que es dedicarà a cuinar i netejar i en Dídac serà el que la protegirà dels perills i es dedicarà a caçar i fer feines més dures. A més, els col•loca a tots dos al mateix nivell, inclús col•loca una mica més amunt a l’Alba ja que és més gran i té més experiència. També, com ja he dit abans, l’Alba ha set educada sense ideologies sexistes i veiem que entre l’Alba i en Dídac, a l’hora de parlar, no hi ha tabús sexuals. Tot això són coses que molt fàcilment podrien haver set al revés i més escrit per un home, però no ha set així. És per això que jo ho he interpretat com a una cosa que volia transmetre i d’alguna manera integrar-ho en la societat.
Aquest llibre, des del bon principi, em semblava una mica interessant. Ja no em semblava interessant per el simple fet de llegire'l i veure què passarà, sinó per el fet de haver vist la pel·lícula, i mirar haviam si s'assembla o no. La veritat és que no s'assemblen gaire. El que més m'ha agradat d'aquest llibre, ha sigut el tros final, ja que per mi és quan passa bastanta acció en poc moment. El tros ´que també m'ha semblat interessant, és quan l'Alba fa el part, que en Dídac l'ajuda, veu que és un nen, (en Mar) i després s'en va amb el jeep a agafar uns quants llibres a la biblioteca, i al vespre l'Alba veu que no torna, el va a buscar, i el troba mort.
El mecanoscrit del segon origen tracta de la supervivència de dos joves en un mon on la civilització ha desaparegut casi per complet i on els pocs humans que queden, fan tot el possible per poder sobreviure. Aquest llibre no m'ha agradat, ni per els seus personatges ni per el seu argument. L'únic aspecte que m'ha agradat del llibre son alguns aspectes dels dos personatges principals; Aquests personatges son molt creibles, és a dir aquest parell de personatges podrien ser persones reals i es sentiria estrany. Aquest llibre no m'ha agradat ja que els personatges no m'han crat ni un mínim de simpatia
Quan vaig explicar als meus familiar que ens tocava llegir aquesta obra literària em van advertir que em podia agradar molt si m’ho agafava be i tenia ganes d’entendre’l bé. Davant d’aquesta advertència vaig proposar-me de llegir-me el llibre amb una màxima atenció, i així va ser que em vaig enganxar des de un bon principi. Els principals i únics personatges m’han agradat molt, no només perquè son molt llestos i tenen una capacitat de pensar ràpidament a pesar dels esdeveniments dolorosos que experimenten, també perquè són uns personatges els quals s’escolten i s’entenen com si haguessin viscut tota la vida junts. La part que més m’ha agradat ha set la part on estan menys preocupats per les amenaces, quan s’instal•len a un campament prop de Barcelona. Les parts que menys m’han agradat han set la part de l’alienígen que els apareix a la granja on s’estan uns dies ja que és una part que sembla que se’n vagi de l’argument que segueix el llibre tota l’estona en la meva opinió. Crec que l’autor amb aquesta obra volia fer reflexionar a les persones que alguna cosa estem fent malament i que ens pot sortir molt car.
Aquest llibre ha set molt especial per mi. Un llibre que explica la invasió alienigena que acaben amb tots els essers vius menys en Didac i l'Alba. Ciencia ficció , el millor llibre que he llegit fins al moment. Tot i que aquest llibre al principi fos pesat poc a poc hi vaig trobar interés per si apareixeria alguna persona, si en Didac trobaria el seu amor o ho faría amb l'Alba... Son Preguntes que em feia i que no sabia, per aixo estaba tan enganxat a aquest llibre. En general aprens moltes paraules noves tantes com les que jo he après. El moment mes feliç d'aquesta obra ha set quan ells dos estan a la vora mar i s'agafen de la mà contemplant les estrelles, per a mi aquest moment es molt romàntic.Penso que ha estat molt bé que no es representés el feminisme, perquè en la obra l'Alb a es la qque pren decisions. En definitiva ha set un bon llibre per llegir a tercer de la ESO,de ciencia ficció, romantic en moments, amb una mica de acció... Aquests llibres que tenen aquestes propietats son els meus preferits.
COMENTARI: MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
ResponEliminaPersonalment crec que el llibre del Mecanoscrit del segon origen te un argument molt bo i poc vist, i crec que aquest és un dels motius pels quals es molt fàcil aficionar-s’hi i que aquest llibre t’agradi. Els personatges principals m’han agradat molt, tant l’Alba com en Dídac, i ma agradat molt que sigui l’Alba la més madura de la relació, la que pren les decisions i la que assumeix el paper d’adulta, ja que normalment acostuma a ser el noi el que assumeix aquests càrrecs. Per un altre part no m’ha agradat gaire que en Dídac fos tant petit i que l’autor del llibre l’intentés fer-lo semblar més gran del que era, ja que de la manera en que actuava i en que l’autor el descrivia semblava que fos molt més gran del que realment és. El que més m’ha impactat ha sigut la mort sobtada den Dídac, ja que en cap moment pots intuir que es mori, només s’intueix quan ja s’està acabant el llibre. La part final del llibre no m’ha agradat gaire perquè l’única reflexió que fa l’Alba es que podrà arribar a procrear amb el seu fill en lloc de amb en Dídac, i crec que es podrien haver fet més reflexions que aquesta. Crec que aquesta novel•la no vol transmetre una cosa en concret, si nos que vol que cada persona la interpreti com vulgui i reflexioni individualment. En general crec que és un llibre amb el que t’enganxes amb facilitat i potser l’únic que et pot tirar enrere en el vocabulari que es fa servir, però realment t’hi acabes acostumant. És una novel•la que recomano i que m’ha agradat força.
El mecanoscrit del segon origen és una novel·la que tracta sobre la vida de l’Alba i en Dídac , supervivents d’un atac alienígena a la Terra, que els ha deixat gairebé tot sols a la Terra. El llibre se separa en 5 quaderns, el cinc anys posteriors a la catàstrofe.
ResponEliminaEls dos personatges principals són l’Alba i en Dídac. L’Alba comença tenint 14 anys i és una noia criada sense prejudicis. En Dídac és un nen de 9 anys, al qui just abans de la catàstrofe estaven pegant pel seu color de pell. Així doncs, en Dídac cau a l’aigua, i l’Alba s’hi tira per salvar-lo. Llavors és quan els extraterrestres destrueixen tot el que es troben a la superfície de la Terra. Moren tots els éssers vius (o això és el que sembla en un primer moment) menys l’Alba i en Dídac, els insectes i els ocells.
Personalment, els dos primers quaderns em van agradar molt, el meu tros preferit va ser quan es trobaven un ésser extraterrestre a poc de la masia on s’instal·len. Els altres tres quaderns se’m van fer llargs. M’hagués agradat més el llibre si hi haguessin aparegut més vegades els extraterrestres.
És un llibre que en moltes ocasions m’ha fet reflexionar en què faria si em trobés en la mateixa situació. Faria el mateix que els protagonistes o no? En aquesta part de posar-me a la pell dels personatges m’ha agradat, però se’m ha fet massa llarg, ja que els últims tres quaderns esperava que tornessin a aparèixer els extraterrestres, que em van deixar amb ganes de saber més sobre els extraterrestres, el seu origen i la seva missió.
El mecanoscrit del segon origen narra la història de dos joves, L’Alba i en Dídac, després de que el planeta on vivien quedes totalment destruït per uns extraterrestres. Després d’això, hauran de tornar a reconstruir el món, a hores d’ara fet runes. Investigaran ciutats desertes, s’endinsaran en les runes i navegaran pels mars. I qui sap, potser l’amor del dos es fruit del començament de la humanitat.
ResponEliminaEl que més m’ha agradat d’aquesta història és el moment del part de l’Alba, ja que ho narra i ho planteja com una de les coses més boniques de la vida, malgrat la foscor que estan vivint. Pel contrari la part que potser no m’ha agradat tant, és quan prenen rumb amb l’embarcació per investigar l’altre part de món ja que se’m va fer una mica pesat i carregós.
Crec que l’autor ens volia transmetre la possibilitat de tornar a començar, per molt forta que sigui la catàstrofe. Al fer-ho hi havia la possibilitat de crear el món sense cap mena de prejudicis i amb tota llibertat. També ens ha mostrat la manera com els dos protagonistes canvien al llarg de l’adolescència i el descobriment de ells mateixos i de aspectes potser una mica tabú, com ara la sexualitat.
Un llibre que personalment, el valoro positivament pel context i la manera en què està escrit.
El mecanoscrit del segon origen el què ens vol transmetre és que li donem importància a coses sense valor, i les coses amb molt valor no li donem tanta importància ja que en Dídac i l’Alba acaben en un món on només estan ells dos. Ells dos el que més han trobat a faltar ha set la família, encara que hagin trobat diners l’han deixat perquè en aquells instants ja no els feien servir. L’alba i en Dídac són els protagonistes i el llibre va de que acaben només ells dos el mig de la terra, ells no saben si ha encara gent però el seu objectiu és que tot torni a la normalitat, és a dir volien tenir fills perquè així no s’expandeixin els éssers humans. Tot això ho acaben aconseguint, però amb molta dedicació i també amb molt d’esforç, han buscat llibres de medicina han anat lloc per lloc, han anat reformant coses destrossades i finalment han acabat tenint un fill anomenat Mar en Dídac el pare havia mort però això no volia dir que tot s’acabava aquí l’Alba era una mare jove i seguia pensant en tenir encara fills. Ell llibre m’ha agradat molt ja que et deixa amb intriga i no t’avorries al llegir-lo.
ResponEliminaJo considero aquet llibre molt interessant ja que redacta,mitjançant una història que passaria si el món s'acabés i només quedarian 2 persones.És interessant ,però alhora hi ha capitols que son molt llargs i es fa una mica pesada la lectura.
ResponEliminaSugareixo aquet llibre a persones que els agradi lleguir i reflexionar sobre la vida.
El mecanoscrit és una novel·la de ciència ficció que relata la destrucció per part d'uns extraterrestres de la Terra. Els únics supervivents són l'Alba i en Dídac, dos joves. Han de superar el que acaba de passar per poder viure el futur. El que m'ha agradat d'aquesta novel·la és part en què superen la mort d'amics, familiars i veïns i comencen a viure la vida. La part que menys m'ha agradat personalment, ha sigut la part en què es troben a altres humans. El que m'ha impactat realment ha sigut la gran imaginació de l'autor al crear l'obra.
ResponEliminaEl Mecanoscrit del Segon Origen, en la meva opinió és una molt bona obra. M'ha acabat agrada'n, i m'he acabat acostumant a la manera que tenia d'escriure l'escriptor, ja que el principi em semblava una mica estranya. D'aquesta obra, he après moltes noves paraules, paraules d'aquelles que potser encara no havia sentit mai, i també he après a tenir més paciència alhora de llegir un llibre, perquè el principi no em va agradar però finalment sí.
ResponEliminaEn aquesta obra, hi han dos personatges principals, i també se'n podrien dir únics, ja que el principi tots els altres van morir. En Dídac i l'Alba, d'aquests dos personatges la gran és l'Alba, i des d'un principi també és la més espavilada, per aquest motiu acaba se'n el meu personatge preferit.
El moment que m'ha anat agrada'n més en aquesta historia a set tot el període d'embaràs de l'Alba, encara que tots m'han acabat agradat bastant. I el que menys, les escenes les quals l'escriptor especificava molt la mort d'alguns coneguts d'en Dídac i l'Alba. I s’hi haig de parlar del moment que m’ha impactat més, va ser el moment del principi de l’obra, que en Dídac i l’Alba van sortir de l’aigua i es van trobar tot el poble destrossat.
Recomano aquest llibre a tothom qui li vingui de gust llegir-l’ho, ja que penso que es una obra que has d’haver llegit algun cop a la teva vida.
Comentari mecanoscrit del segon origen
ResponEliminaNo és el primer cop que em llegia el mecanoscrit del segon origen, ja que me’l vaig llegar l’any passat i el vaig gaudir tant com ho he fet aquest cop. Penso que té un argument diferent i molt interessant, el fet de crear un univers altern ja és molt emocionant i és molt fàcil de què t’hi enganxis.
Els personatges els he trobat molt adequats per la trama i el fet que enganxessin tant amb la situació ha fet millorar molt la història. Penso que ja que hi ha un argument tan bo es podria haver fet, fins hi tot, una saga amb aquest llibre com a principal, ja que és molt interessant veure com a poc a poc tot evoluciona. Dins d’aquest llibre trobo que hi ha coses i detalls súper concretats que fa que la història sigui més realista i que faig quadrar-ho tot. Crec que l’autor volia transmetre això, un toc de ciència-ficció però molt realista.
El final és una de les parts que impacta més, clar després d’haver sobreviscut a pràcticament la fi del món, en Dídac acaba morint per culpa d’un enderroc de pedres. En conclusió crec que és un molt bon llibre i me’l tornaria a llegir encantada.
El Mecanoscrit del Segon Origen ha set un llibre que m’ha fet empatitzar amb els personatges i alhora ha fet que no volgués parar de llegir-lo. Tot i així crec que l’argument del llibre no és el que el fa característic. És a dir, crec que l’argument és una espècie d’excusa perquè nosaltres puguem acabar vivint amb els dos protagonistes en un món apocalíptic. I si el que caracteritza el llibre no és l’argument és perquè, des de la meva opinió, hi ha alguna cosa millor. I és la manera en que es descriu com els personatges van sobrevivint i el nivell de detall que hi ha en la definició de les situacions, que fa que t’ho puguis imaginar molt fàcilment i disfrutis molt més el llibre.
ResponEliminaI es clar que, els personatges, també hi fan de la seva part. L’Alba és un personatge que es pot veure clarament que és molt intel•ligent i espavilada. A més, té un tret característic i és que no l’han educat amb els ideals sexistes que hi havia a l’època, sinó que més aviat l’han educat amb una mentalitat més moderna i pràcticament sense tabús. En canvi, per l’altra banda, tenim a en Dídac, que només té nou anys i per tant és un inexpert en tot i per això l’Alba pren la iniciativa de educar-lo ella mateixa.
Hi ha diferents aspectes que m’han agradat i n’hi ha que no. Que m’hagi agradat és gairebé tot, però especialment m’ha agradat que no es tractés especialment el tema de els extraterrestres i de per què han atacat la Terra, ja que crec no té tanta importància. Al cap i a la fi, per molt que es descobrís, res canviaria. Per altra banda, si hagués de canviar alguna cosa en la història clarament diria que en Dídac no es morís. I és que, és força obvi, però després d’haver passat tot el llibre veient-los als dos junts es fa estrany pensar que només hi haurà l’Alba. I tampoc és que m’hagi sorprès la mort ja que ja havia vist la peli i sabia que es moria, però tot i així tenia l’esperança de que només ho haguessin ficat a la pel•lícula per fer-la més dramàtica. En fi, que la mort mai és agradable.
Finalment, crec que una de les coses que l’autor ha volgut transmetre amb aquesta obra ha set una ideologia que avui en dia li diríem feminista. De fet era una de les coses, entre altres, que Manuel de Pedrolo va manifestar a la seva vida; l’alliberament i apoderament de les dones. En l’obra no és el tema principal, però si que, sobretot tenint en compte que el llibre va ser escrit al segle XX, es poden trobar indicis. Per exemple, en cap moment es dona per suposat que l’Alba serà la que es dedicarà a cuinar i netejar i en Dídac serà el que la protegirà dels perills i es dedicarà a caçar i fer feines més dures. A més, els col•loca a tots dos al mateix nivell, inclús col•loca una mica més amunt a l’Alba ja que és més gran i té més experiència. També, com ja he dit abans, l’Alba ha set educada sense ideologies sexistes i veiem que entre l’Alba i en Dídac, a l’hora de parlar, no hi ha tabús sexuals. Tot això són coses que molt fàcilment podrien haver set al revés i més escrit per un home, però no ha set així. És per això que jo ho he interpretat com a una cosa que volia transmetre i d’alguna manera integrar-ho en la societat.
Aquest llibre, des del bon principi, em semblava una mica interessant. Ja no em semblava interessant per el simple fet de llegire'l i veure què passarà, sinó per el fet de haver vist la pel·lícula, i mirar haviam si s'assembla o no. La veritat és que no s'assemblen gaire.
ResponEliminaEl que més m'ha agradat d'aquest llibre, ha sigut el tros final, ja que per mi és quan passa bastanta acció en poc moment. El tros ´que també m'ha semblat interessant, és quan l'Alba fa el part, que en Dídac l'ajuda, veu que és un nen, (en Mar) i després s'en va amb el jeep a agafar uns quants llibres a la biblioteca, i al vespre l'Alba veu que no torna, el va a buscar, i el troba mort.
El mecanoscrit del segon origen tracta de la supervivència de dos joves en un mon on la civilització ha desaparegut casi per complet i on els pocs humans que queden, fan tot el possible per poder sobreviure.
ResponEliminaAquest llibre no m'ha agradat, ni per els seus personatges ni per el seu argument.
L'únic aspecte que m'ha agradat del llibre son alguns aspectes dels dos personatges principals;
Aquests personatges son molt creibles, és a dir aquest parell de personatges podrien ser persones reals i es sentiria estrany.
Aquest llibre no m'ha agradat ja que els personatges no m'han crat ni un mínim de simpatia
Quan vaig explicar als meus familiar que ens tocava llegir aquesta obra literària em van advertir que em podia agradar molt si m’ho agafava be i tenia ganes d’entendre’l bé. Davant d’aquesta advertència vaig proposar-me de llegir-me el llibre amb una màxima atenció, i així va ser que em vaig enganxar des de un bon principi.
ResponEliminaEls principals i únics personatges m’han agradat molt, no només perquè son molt llestos i tenen una capacitat de pensar ràpidament a pesar dels esdeveniments dolorosos que experimenten, també perquè són uns personatges els quals s’escolten i s’entenen com si haguessin viscut tota la vida junts.
La part que més m’ha agradat ha set la part on estan menys preocupats per les amenaces, quan s’instal•len a un campament prop de Barcelona.
Les parts que menys m’han agradat han set la part de l’alienígen que els apareix a la granja on s’estan uns dies ja que és una part que sembla que se’n vagi de l’argument que segueix el llibre tota l’estona en la meva opinió.
Crec que l’autor amb aquesta obra volia fer reflexionar a les persones que alguna cosa estem fent malament i que ens pot sortir molt car.
Aquest llibre ha set molt especial per mi. Un llibre que explica la invasió alienigena que acaben amb tots els essers vius menys en Didac i l'Alba. Ciencia ficció , el millor llibre que he llegit fins al moment.
ResponEliminaTot i que aquest llibre al principi fos pesat poc a poc hi vaig trobar interés per si apareixeria alguna persona, si en Didac trobaria el seu amor o ho faría amb l'Alba...
Son Preguntes que em feia i que no sabia, per aixo estaba tan enganxat a aquest llibre. En general aprens moltes paraules noves tantes com les que jo he après.
El moment mes feliç d'aquesta obra ha set quan ells dos estan a la vora mar i s'agafen de la mà contemplant les estrelles, per a mi aquest moment es molt romàntic.Penso que ha estat molt bé que no es representés el feminisme, perquè en la obra l'Alb a es la qque pren decisions.
En definitiva ha set un bon llibre per llegir a tercer de la ESO,de ciencia ficció, romantic en moments, amb una mica de acció... Aquests llibres que tenen aquestes propietats son els meus preferits.